El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha justificat aquest divendres, 22 de gener, la seva decisió de mantenir cautelarment en vigor la convocatòria d'eleccions per al 14 de febrer, per la qual cosa ha assenyalat que hi ha un interès públic molt intens en la celebració de les eleccions suspeses, perquè si no se celebren «s'obre un període prolongat de provisionalitat que afecta el normal funcionament de les institucions democràtiques». L'argumentació dels magistrats també destaca que «la decisió afecta el dret fonamental de sufragi», i que la suspensió d'aquest dret no està emparada per l'estat d'alarma, que admet expressament la celebració d'eleccions, ha explicat el TSJC en un comunicat.
Un decret d'alarma més restrictiu, l'arma per endarrerir les eleccions
Els magistrats també han tingut en compte que «les mesures sanitàries actuals no limiten desplaçaments per activitats no essencials, així com l'efectiva implantació de mesures preventives per les administracions amb competència en matèria sanitària i electoral». Ara bé, el TSJC passa la pilota al govern espanyol i apunta que, amb un decret d'alarma més restrictiu, que contempli un confinament i una limitació més gran de la mobilitat, sí que es podrien ajornar els comicis: Sánchez, doncs, té en la seva mà la facultat de provocar l'ajornament del 14-F.
Aquesta resolució conté els arguments de la decisió anunciada dijous de mantenir cautelarment la convocatòria del 14-F, i la secció cinquena de la Sala Contenciosa del TSJC preveu publicar la sentència definitiva abans del 8 de febrer, un cop ja iniciada la campanya electoral. La Sala ha escurçat els terminis habituals perquè la sentència es publiqui com a màxim el 8 de febrer i no més tard, de manera que enlloc dels vuit dies habituals, ha donat quatre dies a les parts perquè presentin al·legacions i documentació.
No obliguen de manera irreversible a celebrar el 14 de febrer
El TSJC ha recalcat que aquesta decisió implica que «continua el procés electoral amb tota normalitat en les seves diferents facetes», perquè es manté vigent la convocatòria per al 14 de febrer. Han destacat que mantenir el 14-F «no implica que el tribunal obligui a votar irreversiblement el dia 14 de febrer de 2021, ni és el tribunal qui ha fixat aquesta data», sinó que manté vigent la convocatòria que va signar el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, al desembre.
«Això no vol dir que no puguin donar-se canvis substancials d'aquí al 14 de febrer, tant en les normes reguladores de l'estat d'alarma com en l'àmbit sanitari, derivats de l'evolució negativa de l'epidèmia, cosa que podria justificar una altra decisió de les autoritats competents adoptada conforme a dret i ajustada a les possibles noves circumstàncies», han remarcat.
La resolució publicada aquest divendres inclou el vot particular d'un dels magistrats, que discrepa dels arguments de la resta de jutges i considera que hauria de suspendre la convocatòria per al 14 de febrer.