La famosíssima catedral de Notre Dame s’ha tornat tema de portada a tots els diaris, després que ahir s’esfondrés l’agulla principal del monument i és destrosses part d’aquesta en un desolador incendi que ha implicat a tota la població. Després del feridor succés sorgeixen algunes incògnites sobre com es va originar el foc, si es reconstruirà la catedral, quins objectes es van cremar... Algunes d’aquestes preguntes, ja tenen resposta i es comença a veure un petit futur perquè Notre Dame torni a lluir, imponent, protegint la ciutat de l’amor.
[predef]catalunya-diari-81[/predef]
1. Com es va produir el foc?
Encara no hi ha una resposta definitiva, però els bombers que van treballar a apagar l’imponent foc que va consumir Notre Dame aposten que va ser un accident. Algunes fonts havien especulat fins ara que es tractés d'un foc intencionat, ja que la catedral és un important símbol de la religió cristiana, un lloc de molta afluència i inclús perquè s’apropa Setmana Santa, però els Bombers, fins al moment, dubten que aquesta sigui la causa.
Les autoritats franceses creuen que la hipòtesi més probable és la d'un incendi accidental, que s’hauria iniciat al voltant de l’agulla de la catedral, on s’estaven realitzant feines de restauració, fet pel qual s’havia construït una bastida de 100 metres d’altura. Ara, s’interroga a les cinc empreses que treballaven a la restauració per poder esbrinar com es va produir l’incendi.
En el transcurs dels fets no hi va haver cap ferit i entre els més de 400 efectius que van participar en els treballs de control i extinció del foc únicament dos policies i un bomber van resultar ferits lleus. Des que es va iniciar el foc, al voltant de les 18.30 i fins que es va extingir completament, a les 04.00, van haver de passar més de vuit hores de treball intensiu per part dels efectius desplaçat.
- També et pot interessar: Un espectacular incendi destrossa la catedral de Notre Dame de Paris
2. Què s’ha cremat durant l’incendi?
Una de les majors preocupacions és què s'ha perdut en el procés. La catedral estava repleta de relíquies, obres d’art i evidentment la seva pròpia estructura, que era Patrimoni de la Humanitat. Un clar exemple és la mítica agulla central de Notre Dame, que durant el foc va cedir a les flames i es va esfondrar davant les exclamacions de tots els que hi eren presents. Aquesta va ser afegida al segle XIX per Viollet le Duc i feia un total de 93 metres i 500 tones.
També s’ha de lamentar que dues terceres parts de la sostrada, així com el creuer i el transsepte que són a l’interior de la catedral s’han esfondrat. Els reconeguts vitralls que il·luminaven amb llum i color tota l’estança, també han quedat reduïts pel foc, tot i que encara no es pot quantificar quins són els danys i si s’ha pogut salvar algun dels imponents mosaics. Finalment, els quadres més grans i els quals no van poder ser evacuats pels bombers també s’han vist greument afectats pel foc.
Per sort, no tot ha quedat reduït a cendres. Una important part de l’estructura ha pogut ser salvada gràcies a les labors dels bombers, els quals van aconseguir mantenir en peu la façana de Notre Dame, juntament amb les dues torres que la coronen. A més, tot i la pèrdua d’algunes vidrieres, els tres rosetons medievals, datats del segle XII i XIII, s’han pogut salvar. Aquestes són originals de l’època medieval i representant la Verge, el Nen Jesús i el crist Majestat, juntament amb imatges de sants, àngels i flors del paradís.
Més d’una setantena de pintures, ubicades als arcs de la nau, el cor i la capella també s’han salvat del foc, tot i que els danys obligarà a portar-les al Louvre per restaurar-les. Dues pintures de gran importància i de les quals encara no se sap l’estat són: ‘La vista’ de Jean Jouvenet (1716) i ‘Sant Tomàs Aquino’ d’Antonie Nicolàs (1648). Pel que fa als imponents orgues que recobreixen la nau, el més gran d’ells, fabricat per Aristide Caivallé-Coll, amb 8.000 tubs i cinc teclats, s’ha pogut salvar, tot i que necessitarà una profunda restauració.
Pel que fa a l’apreciat tresor de Notre Dame s’ha pogut salvar gràcies a les labors dels bombers i en aquests moments es troba resguardat a l’Ajuntament de Paris. Entre les peces més reconegudes d’aquest tresor estan la túnica de lli del rei Sant Lluis, del segle XIII i la Corona d’espines que, segons la tradició, van posar els soldats romans al cap de Jesús per burlar-se d’ell.
Per últim, i gràcies, en certa manera, a la casualitat, les estàtues de coure que representen els dotze apòstols i els quatre evangelistes han estat salvades. Durant les obres de restauració es van retirar per tal d’arreglar-les i mantenir-les i per tant, no eren allà durant l’incendi.
3. Com s'aconseguiran diners per reconstruir la catedral?
No fa ni 24 hores que la catedral més imponent de tot París ha caigut feta mil cendres i ja creixen desmesuradament les donacions per reconstruir-la. Per començar, dues de les famílies amb més fortuna de França, la família Arnault, propietaris de Luis Vuitton, Dior o Givenchy i la família Pinault, amos d’empreses com Gucci, Yves Saint Laurent o Balencaiga donaran, en total, 300 milions d’euros per la restauració.
La presidenta de l'Illa de França ha assegurat que destinarà deu milions d’euros com ajuda d’emergència. Crida a la qual s’ha sumat l’alcaldessa de Paris, qui ha manifestat que la ciutat invertirà 50 milions d’euros en la reconstrucció.
Però fora de França també hi ha hagut una onada de donacions, i és que el mateix Parlament Europeu ha posat en marxa una iniciativa per recaptar fons. Antonio Tejani, el seu president, ha proposat als eurodiputats a donar el seu salari per la causa, el qual sumaria 225.300 euros. Inclús la Fundació pel Patrimoni, un organisme finançat amb fons privats, ha demanat donacions a través de la seva web i de moment, prometen portar més de 200 mil euros recaptats.
Però no totes les donacions són metàl·liques, el grup Charolis, el major proveïdor de fusta de roure de França, s’ha compromès a reservar els millors materials per la reconstrucció de la catedral.
Quant trigarà a reparar-se per complet?
Encara no se sap del cert quan poden trigar a reparar per complet la catedral de Notre Dame, ja que encara queden estudis per realitzar sobre l’estat de tot el monument. Tot i això, el president de França, Emmanuel Macron, ja ha declarat que s’espera poder tenir aquest símbol de la ciutat de París en peus d'aquí a uns cinc anys.
De moment, caldrà esperar per tornar a veure a la ‘Nostra senyora de París’ tornar-se a imposar il·luminant la ciutat amb la seva magistral estructura, coronada per l’agulla de quasi cent metres que vigilava dia i nit París, les imponents gàrgoles que, quan s’hi passava per davant, semblaven observar atentament els teus passos i les majestuoses vidrieres de color que donaven vida al bell monument.