L’avortament és un dels temes que més polèmica i diferències ha generat a l’àmbit científic i jurídic-legal al llarg de la història. S’ha anat reconeixent diversos motius que justifiquen la interrupció de l’embaràs, com que el fetus presenti deformacions o malalties greus, que la vida de l’embarassada corri el risc o que l’embaràs sigui fruit d’una violació. No obstant això, depenent del país es reconeixen unes o altres o fins i tot cap, sent il·legal avortar.
No tots els avortaments es produeixen per les mateixes causes ni condicions, ja que poden produir-se de manera voluntària o involuntària. Per aquest motiu és important saber diferenciar els tipus d’interrupcions d’embaràs que es poden generar durant la gestació.
Definició d’avortament, segons l’OMS
Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), l’avortament es defineix com la interrupció de l’embaràs quan el fetus no és encara viable fora de l’úter. És llavors quan s’interromp i es finalitza prematurament l’embaràs i el fetus no pot sobreviure fora del ventre de la mare. Aquesta interrupció pot succeir de forma natural, de manera involuntària, o voluntària, quan es realitzen mesures deliberades per posar fi a l’embaràs.
Les definicions d’avortament canvien força d’una font a una altra i pot diferir molt entre si segons el país. I és que poden reflectir opinions polítiques i socials i no centrar-se només en el coneixement científic. Alguns aspectes que més controvèrsia generen és el límit de setmanes fins que es pot reconèixer una pèrdua. L’OMS considera l’avortament com la interrupció de l’embaràs abans de les 20 setmanes de la gestació o el naixement d’un fetus que pesi menys de 500g.
Les definicions ambigües poden crear incertesa a la comunitat mèdica. Diversos països, com a Irlanda i el Canadà, han expressat la seva preocupació sobre les definicions confoses d’avortament. Per aquesta raó, és molt important centrar-se en una descripció consensuada i reconeguda mundialment. Així, la definició d’avortament que planteja l’OMS és la més reconeguda i la més acceptada.
Els 4 tipus d’avortament
Com explica l’OMS, existeixen diversos tipus d’interrupció de l’embaràs, diferenciant-se entre ells per si es produeixen de manera voluntària, involuntària, de manera segura o insegura. Es tenen en compte les circumstàncies en què es realitza l’avortament, les seves causes i les condicions. Tot seguit us mostrem les tipologies que hi ha segons la perspectiva mèdica:
1. Avortament espontani
L’avortament espontani consisteix a la interrupció que no és provocada intencionalment. És a dir, és la mort no desitjada i l’expulsió del fetus. Normalment es produeix abans de la setmana 20 o 24 de l’embaràs.
L’OMS afegeix al criteri de temps gestacional, en què el fetus ha de pesar menys de 500 grams. Tot i això, aquest concepte s’ha de tractar amb cura, ja que hi ha casos que un fetus amb menor pes pot ser reanimat i sobreviure.
L’avortament espontani es pot classificar de primerenc, succeït abans de la setmana 12, i tardà, després de la setmana 12 i fins a la 20 o 24. Un cop succeeix, aquest pot ser retingut, quan no s’elimina res, incomplet, quan només s’expulsen algunes restes i teixits de la gestació, o complet, quan s’expulsa per complet.
Els símptomes que provoca un avortament espontani son sagnats vaginal, fort dolor abdominal, lumbago o expulsió de la vagina de coàguls de sang. En presentar un d’aquests símptomes, s’ha d’anar immediatament al ginecòleg per tractar-los. A més, les restes expulsades han de ser analitzades posteriorment per concretar la causa de la pèrdua i, en cas que sigui possible, tractar-la per prevenir una altra pèrdua en el futur.
Les causes que poden provocar un avortament espontani són:
- Anomalies cromosòmiques del fetus
- Exposició a toxines ambientals
- Problemes hormonals de la mare
- Tabac
- Drogues
- Alcohol
2. Avortament induït
L’avortament induït és quan es finalitza l’embaràs eliminant el fetus o l’embrió abans que pugui sobreviure fora de l’úter de la mare. Es poden classificar en terapèutic, quan es fa la interrupció per raons mèdiques, o per una decisió personal per part de la dona embarassada i de manera voluntària. Es pot realitzar mitjançant medicaments o quirúrgicament.
Segons el país, existeixen diverses legislacions respecte a l’avortament induït. Podem trobar països on està permès amb poques restriccions, ja que és considerat com una ampliació als drets reproductius, i països on està prohibit, perquè ho consideren un tipus d’homicidi.
Als països on està permès l’avortament induït, es realitza de forma segura per a la dona embarassada. Els mètodes que es fan servir són medicaments o cirurgia específica. Quan la interrupció es fa de manera legal i segura, no genera cap mena de risc ni mental ni físic per a la dona al llarg del temps. No obstant això, els avortaments insegurs causen 47.000 morts i 5 milions d’ingressos hospitalaris cada any.
Podem distingir dos tipus d’interrupció induïda:
- Avortament terapèutic: és la interrupció de l’embaràs per raons mèdiques. Els seus objectius són: salvar la vida de la mare o protegir la seva salut i evitar el naixement d’un bebè amb malaltia greu amb conseqüències fatals o greus.
- Avortament electiu: és quan la voluntat de la dona és no dur a terme l’embaràs per raons personals. Les raons poden ser molt diverses.
3. Avortament indirecte
L’avortament indirecte és quan es provoca la mort del fetus durant una intervenció mèdica. Aquesta es realitza en dues circumstàncies: quan s’ha de salvar la vida de la mare o quan la viabilitat del fetus és nul·la.
I és que no s’ha de confondre amb l’avortament terapèutic, doncs l’indirecte és una conseqüència derivada i no desitjada. A l’indirecte, sense la intervenció mèdica tant la mare com el fetus acabarien morts.
Aquest tipus d’avortament, la finalització de l’embaràs es produeix com a conseqüència no desitjada d’una intervenció mèdica dirigida a salvar la vida de l’embarassada, on es produeix la mort del fetus o l’embrió. Per tant, la intenció inicial no és la de posar fi a la vida del bebè.
Un exemple seria l’embaràs ectòpic, que es dona quan l’embaràs es desenvolupa als teixits diferents de la paret de l’úter, com pot ser a les trompes de Fal·lopi, a l’ovari, al canal cervical, a l’abdomen o a la cavitat pelviana. Sense la intervenció mèdica, es produeix la mortalitat fetal i materna al primer trimestre d’embaràs.
4. Avortament perillós
L’OMS defineix l’avortament perillós com a la intervenció que va destinada a la interrupció d’un embaràs, realitzada per persones que no tenen la formació i preparació necessària i/o que es realitza a un entorn que no reuneix les condicions mèdiques mínimes.
Els estudis han demostrat que no existeixen traumes post-avortament a les pràctiques realitzades de manera segura i legal. En canvi, els perillosos, el 45% total que es practiquen a l’any, causen la mort de milions de persones.
La captació i les normes mèdiques que es consideren segures requerides en la pràctica d’un avortament depenen del tipus, si és realitzat mitjançant medicació o quirúrgicament, i la durada de l’embaràs i dels progressos científics i tècnics. A més a més, els països que es permet l’avortament, tenen diferents límits sobre el temps de gestació al qual es pot practica una interrupció.
L’OMS recomana que totes les dones del món poden disposar de la realització d’avortaments legals i segurs. Sense la disponibilitat d’ells, les donen solen recórrer a la pràctica perillosa. Els obstacles que es troben per poder accedir a l’avortament segur són:
- Legislació restrictiva del seu país
- Elevats costos
- Poca disponibilitat de serveis
- Estigmatització
- Períodes d’espera innecessaris
- Assessorament obligatori
- Autorització de tercers
- Proves mèdiques innecessàries
- Subministrament d’informació enganyosa
Referències bibliogràfiques:
Isla Valdés, A., Velasco Boza, A., Cruz Hernández, J., Díaz Curbelo, A., & Salas Castillo, L. (2010). El aborto dentro del contexto social. Revista cubana de medicina general integral, 26(1), 0-0.
Diniz, D., & Almeida, M. D. (1998). Bioética e aborto. Iniciação à Bioética. Brasília: Conselho Federal de Medicina, 125-138.
Vázquez, R. (2006). Algo más sobre el aborto. Debate feminista, 34, 19-32.
Hessini, L., Brookman-Amissah, E., & Crane, B. B. (2006). Global Policy Change and Women's Access to safe abortion: The impact of the World Health Organization's guidance in African. African journal of reproductive health, 10(3), 14-27.
(*) Aquesta notícia s’ha traduït originalment del castellà de la pàgina ‘CarácterUrbano’