La qüestió de si els virus són éssers vius ha guanyat un gran interès a causa de l’impacte mundial de la Covid-19. Una perspectiva evolutiva pot donar-nos la resposta.
Als llibres de text els virus són éssers inerts. No compleixen els criteris que defineixen a un ésser viu. El coronavirus, entre ells, no és un organisme cel·lular, amb metabolisme, creixement i desenvolupament, homeòstasi, resposta a estímuls i al medi. Només compleix dues característiques bàsiques de la definició: evoluciona i es reprodueix, encara que, com que no té ribosomes propis, necessita la maquinària de l’hoste cel·lular, per exemple un ésser humà, per reproduir-se.
Amb aquestes indicacions, els virus, i especialment el coronavirus, no són éssers vius?
Malgrat el que diguin els llibres de text, no hi ha consens científic per incloure’ls a l’arbre de la vida. Una publicació recent dels investigadors Hugh Harris i Colin Hillen a Frontiers in Microbiology ho posa de manifest.
Són extremadament simples
Des de la descripció del primer virus del tabac pel científic Dmitri Ivanovsky el 1892, s’han descrit més de 9 000 espècies de virus en detall, encara que es calcula que hi ha milions de tipus a l’ambient. I tots són extremadament simples. Estan formats per material genètic (ARN o ADN), una càpsida proteica i, en alguns casos, també una coberta de lípids.
A diferència de les cèl·lules, els virus no posseeixen uns gens comuns a tots ells, motiu pel qual no és possible esbrinar el seu arbre filogenètic global, és a dir, les relacions familiars entre ells i la seva ascendència comuna, com a mínim si ens basem exclusivament en material genètic.
Tot i que no hi hagi consens en la comunitat científica entorn de la naturalesa viva o inert dels virus, sí que n’hi ha en l’afirmació que són polifilètics, és a dir, tenen diversos orígens evolutius, i això suposa un problema afegit per trobar la filogènia global, i també per donar-los un lloc a l’arbre de la vida.
Quan van aparèixer a la Terra? D’on venen?
Els virus podrien haver aparegut inclús abans que les cèl·lules; podrien ser el resultat de la reducció o degeneració de cèl·lules, que es van simplificar per adaptar-se al parasitisme.
Si fos així, serien posteriors al primer organisme cel·lular i anteriors a LUCA, l’avantpassat comú més recent dels organismes cel·lulars, és a dir, l’avantpassat comú més recent dels tres dominis existents avui dia: bacteri, arqueobacteri i eucariota.
També existeix la hipòtesi de la fugida o de la mandra que postula l’origen dels vius a conseqüència de l’evolució de gens que van trencar el seu paper a l’interior de les cèl·lules per adoptar pel seu compte una existència parasitària.
Fos quin fos el seu origen, està íntimament relacionat amb l’evolució de la vida a la Terra, i en concret amb l’evolució de la vida cel·lular. Cap de les tres hipòtesis per si mateixa pot explicar completament la seva aparició.
Una qüestió filosòfica: ser o no ser
En realitat, la inclusió o no dels virus entre els organismes vius és una qüestió, com a mínim parcialment, filosòfica, ja que depèn de la definició d’ésser viu que vulguem considerar.
Per a la NASA, la vida és un sistema químic autosuficient capaç d’evolució darwiniana. Aquesta definició, incloent-hi l’autosuficiència, exclou als virus pel fet de no ser capaços de replicar-se per ells mateixos. Necessiten la maquinària de l’hoste.
El biòleg evolutiu Richard Dawkins va definir la vida com el resultat de la supervivència no aleatòria de variables aleatòries replicadores. Aquesta definició de Dawkins clarament inclouria els virus entre els éssers vius.
Patrick Forterre, investigador de l’Institut Pasteur de París (França), és un fervent defensor de la naturalesa viva dels virus. Ha proposat definir un organisme viu com un conjunt d’òrgans integrats (moleculars o cel·lulars) que produeixen individus que evolucionen mitjançant la selecció natural.
El punt de vista evolutiu els dona la vida
Des d’un punt de vista evolutiu i ecològic, els virus són éssers vius, o si més no ho imiten molt bé.
Els virus, com veiem que ocorre amb el coronavirus, estan sotmesos a l’evolució i a la selecció natural de manera extraordinàriament semblant a qualsevol altre ésser viu. Els virus (paràsits) i les cèl·lules (hostes) coevolucionen com a fruit de la seva relació antagonista.
Els diferents virus es poden agrupar en espècies o tipus de virus (o almenys unitats evolutives discretes) i es poden classificar taxonòmicament i sistemàticament en categories superiors (gènere, família, etc.). I tots ells contenen material genètic amb el qual poden inferir filogènies o arbres de la vida. D’igual manera que la resta dels éssers vius, els virus emmagatzemen la seva informació genètica en aquests àcids nucleics i comparteixen un mateix (o molt similar) codi genètic.
Es reprodueixen, encara que no per si mateixos, com ocorre amb altres organismes paràsits com són els bacteris endoparàsits.
Un percentatge del material genètic humà és d’origen víric
Els virus han evolucionat i coevolucionat mentre la vida cel·lular participava d’esdeveniments horitzontals de transferència de material genètic regular amb els seus amfitrions cel·lulars, probablement portant a terme un paper fonamental en l’evolució cel·lular.
De fet, es calcula que un percentatge molt significatiu del material genètic humà és d’origen víric.
Si l’origen (o orígens) dels virus és inseparable de l’evolució de la vida cel·lular, com podem llavors excloure’ls de l’arbre de la vida?
Tot això ens porta a concloure que el coronavirus està, almenys des d’un punt de vista evolutiu, tan viu com vostè i com jo.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.