La demanda que van presentar Carles Puigdemont i els exconsellers de Bèlgica contra Pablo Llarena no veurà una resolució ferma fins a finals del 2019. Així mateix ho ha fet públic 'El Confidencial', que explica que no serà fins llavors quan el magistrat encarregat de la causa decideixi si admet a tràmit la querella o no. Abans, però, haurà de tenir lloc un intercanvi d'escrits entre les parts implicades, una condició imposada pel sistema judicial belga que serà clau perquè el jutge pugui pronunciar-se sobre aquesta qüestió.
[predef]app-catalunya-diari-159[/predef]
La demanda estarà congelada fins a finals d'any
Continua la polèmica que envolta el cas de la demanda que l'expresident de la Generalitat i els exconsellers que van marxar a Bèlgica van imposar a Pablo Llarena el passat mes de juny. Després de les tensions viscudes entre els exmembres del Govern i l'executiu espanyol, i de l'ajornament de la causa que es va produir durant el mes de setembre del 2018, sembla que el procés es torna a paralitzar, almenys durant uns quants mesos més.
- També et pot interessar: La querella col·lectiva contra Pablo Llarena es presenta amb 3.418 avals.
I és que les normes del sistema judicial belga dicten que, abans que el magistrat en cap prengui una determinació, és necessari que les parts implicades elaborin diversos escrits creuats, i així el tribunal pot anar adaptant les seves actuacions en funció del que recullin aquestes cartes.
Comparen el sistema judicial espanyol amb el de Kazakhstan
Així les coses, mentre la defensa del jutge espanyol vol que Bèlgica rebutgi la querella i desestimi totes les acusacions vessades sobre Llarena, els advocats de Puigdemont mostren la seva desconfiança que els líders del Procés rebin un judici just i imparcial. L'eix vertebrador d'aquest recel és una frase que va dir el magistrat espanyol en una conferència, segons la qual cap dels nou polítics empresonats per ell mateix es poden considerar presos polítics.
- Relacionat: La justícia espanyola rebutja tramitar la citació de Pablo Llarena davant la justícia belga.
A més, l'equip legal de l'expresident de la Generalitat denuncia que el sistema espanyol ha violat els drets fonamentals dels «membres de minories que persegueixen una acció política a favor de la independència de la seva regió» de manera sistemàtica i des de fa anys. En aquest sentit, comparen el sistema judicial d'Espanya amb el de Kazakhstan, a causa de la seva imparcialitat a l'hora d'afrontar la situació que es viu actualment a Catalunya.
Acusen Llarena d'atemptar contra el dret a l'honor dels exconsellers
D'altra banda, també acusen el jutge Llarena —del qual es va descobrir fa tan sols un mes que impartia classes a la UOC sense permís del Consell General del Poder Judicial, quelcom que no es pot fer— de ser imparcial i d'atemptar «contra el dret a l'honor» dels acusats en la causa catalana.
Amb tot, el magistrat espanyol està més que preparat per afrontar la causa contra la seva persona, ja que cal recordar que el Ministeri de Justícia espanyol gastarà gairebé 545.000 euros en un bufet belga que s'encarregarà d'actuar com a representant legal tant de l'estat espanyol com del mateix Llarena.