'El Foraster ' visita aquest dilluns l'Ametlla de Merola

Quim Masferrer parla per primera vegada d'una mort duríssima: «Me l'estimava»

El monologuista ha recordat una de les situacions més complicades de la seva infantesa

Els fans d''El Foraster' fa setmanes que esperem nou contingut d'un dels programes capdavanters de la graella de TV3. Segur que d'aquí a poc temps tornarem a veure'l voltant pel territori català i coneixent els personatges que es vagi trobant en els pobles que visita. De moment, haurem d'esperar, però una entrevista recent que li han fet al programa 'Kids XS' de Catalunya Ràdio ens ha donat una bona dosi de contingut.

En aquesta entrevista de la mà de Txell Bonet i Guillamino ha abordat diversos temes no tan sols televisius, sinó de la seva infantesa i anècdotes familiars. Nascut a Sant Feliu de Buixalleu, a la província de Girona en 1971 ha recordat els temps quan voltava pel seu estimat poble.

Un missatge de força i estima

El monologuista i presentador de televisió, recentment separat de mutu acord amb la seva parella Xantal Llavina, ha emocionat a l'audiència amb el missatge que li ha enviat a la mare de la seva filla. Recentment, Xantal ha començat la quimioteràpia, ja que pateix un càncer de pit que la tindrà allunyada dels micròfons durant un temps. Esperem que aviat la tornem a escoltar.

«Estimada Xantal ets una dona molt lluitadora i valenta. Ho has demostrat infinitat de vegades i d'aquesta també ens en sortirem!», li responia Masferrer amb diverses emoticones de força i cors.

Uns records curiosos

Davant dels micròfons de Catalunya Ràdio ha explicat algunes intimitats dels temps on corria pel petit municipi gironí. Ell va créixer a la casa de Can Rucà, una de les pocs hàbitats del municipi de la Selva. Masferrer té alguns records que l'han cridat l'atenció als oients amb alguna confessió inesperada de l'època que era un infant.

«A mi de petit no m'agradava gens viure allà, perquè no hi havia nens ni nenes. Al poble només hi havia la meva germana i jo trobava a faltar l'ambient de carrer», afirmava Masferrer. Una altra de les anècdotes que més recorda és que tenia un somni recurrent durant moltes nits: «Somiava que el pobre creixia i hi havia nens i nenes pel carrer».

Una pèrdua molt dolorosa a la seva infantesa

L'entrevista també aborda altres emocions que tenia quan era petit. Ell no dubta ni un moment: «la primera vegada que la mort truca a casa», declara el presentador de la televisió pública catalana. Ell explica com i en quines circumstàncies va ser, cosa que encara ara, uns quaranta anys després, mai no ha oblidat: «Va morir un senyor a casa, que no era de la família, però com si ho fos. El senyor Serrat».

Masferrer afirma que era un home de Barcelona i que va morir a la fonda familiar, on tenia una habitació per a ell. Com que en aquella època les vetlles es feien a les cases, i no als tanatoris, es va trobar l'escena en tornar de l'escola. «Havia passat molts nadals a l'habitació de l'hostal. Un dia tornant d'escola el meu avi em va dir que s'havia mort en una habitació de casa. Allò a mi em va marcar molt», afirmava.

Recorda que aquell esdeveniment li va marcar molt com a nen i que encara ara recorda perfectament. «Al senyor Serrat me l'estimava molt. Trobar-te amb la mort, a uns metres només de la teva habitació... Em va trasbalsar moltíssim. Fins al punt que ja de gran, quan jo ja no hi visc allà dalt a casa, quan passo per davant d'aquella porta, encara noto el que sentia quan era petit i va passar això... La primera trobada amb la mort ens marca, ens posa a lloc», conclou Quim Masferrer.