El 3 de juny de 2018 Quim Torra era escollit president de la Generalitat de Catalunya. La seva elecció ja feia preveure un mandat de gestos i de poca política. Llicenciat en Dret i vinculat primer en una empresa d'assegurances i després al món editorial, la seva primera experiència pública l'ha portat al càrrec més important que un pot ocupar dins la política estrictament catalana.
Era força evident, doncs, que no es podia esperar de Torra una gestió i visió política que guiés el Govern, on cada àrea treballa de manera autònoma dins el pols entre ERC i JxCat per l'hegemonia independentista. L'actual president, doncs, basa el seu dia a dia en el procés i pendent del Tribunal Suprem i de Waterloo. Això sí, provant de no enfadar massa ningú i conscient que el seu paper al capdavant de la Generalitat és circumstancial.
La decisió de la CUP de no aprovar els pressupostos de 2019 i la manca d'entesa amb els Comuns, han obligat l'executiu català a treballar amb els números prorrogats i sense saber si comptarà amb suports de cara el 2020. La política catalana s'ha abonat al curt termini i als gestos, de manera que sembla difícil que el Govern de Torra tingui capacitat d'arribar al final de la legislatura.
El mateix president ha estat conscient d'això des del primer dia i s'anomenava «president provisional», tot i que avui, en la valoració del primer any, ho ha negat per primera vegada. Gabriel Rufián, d'ERC, pronosticava eleccions el febrer de 2020, un cop coneguda la sentència dels presos, i totes les informacions sobre el futur de JxCat eviten posar el nom de Quim Torra com a cap de cartell.
Catalunya, a l'espera del calendari electoral i del judici per tornar a la política
Sembla inevitable que fins que no hi hagi una sentència i unes noves eleccions al Parlament, Catalunya no pugui recuperar una activitat política normal i sense estar condicionada per factors externs. Si bé en aquest darrer any s'han aprovat 17 decrets llei i set projectes de llei, l'activitat parlamentària es basa en la confrontació i la manca d'acords entre dos blocs.
Només un nou Parlament, que podria variar veient els resultats del 28 d'abril i 26 de maig, podria recuperar certa capacitat de negociació per aprovar pressupostos. Paral·lelament, el nou Govern hauria d'iniciar el diàleg amb el Govern de Pedro Sánchez, que ja haurà superat la seva investidura i haurà tancat els acords tant en ajuntaments com en comunitats autònomes.
Catalunya necessita que la política del dia a dia, «el Govern de les coses», torni a la Generalitat i que els partits independentistes comencin el diàleg amb l'Estat espanyol. I tot sembla indicar que implica esperar una nova legislatura, i sense Quim Torra.