La defensa de l'expresident de la GeneralitatQuim Torra ha presentat un recurs de reforma contra la interlocutòria del jutjat d'instrucció número 24 que el vol jutjar per possible desobediència arran de la pancarta de suport als presos independentistes penjada al Palau de la Generalitat. Al recurs els lletrats denuncien que a Torra se li estaria vulnerant la presumpció d'innocència.
Recorden que al seu escrit la magistrada apunta que la conducta de Torra demostra «una contumaç rebel·lia contra allò ordenat» pel TSJC -que li va donar 48 hores per retirar la pancarta- i creuen que això demostra falta d'imparcialitat. La defensa demana el sobreseïment de la causa. Aquesta serà la segona vegada que es jutgi Torra per aquests fets, que ja li van constar la inhabilitació. Aquest nou procediment judicial va ser impulsat per l'entitat Impulso Ciudadano.
Torra denuncia una «clara vulneració» de la seva presumpció d'innocència
Al recurs la defensa apunta que mentre que a l'escrit la magistrada diu que no es pot fer «valoracions anticipades» just després afirma que la conducta de l'investigat «demostra indiciàriament una contumaç rebel·lia contra allò ordenat». «Creiem que la valoració representa una clara valoració anticipada dels fets objecte de la present causa i afecten la imparcialitat de qui ha d'instruir des d'una perspectiva d'equidistància cap als fets», argumenta la defensa, que diu que s'hauria de reunir els fets «tant favorables com desfavorables» per a l'investigat.
En aquest sentit, la defensa també assegura que existeix «una clara vulneració» del dret a la presumpció d'innocència, que apunten que ja es va produir en la primera causa que es va obrir contra l'expresident i per la que se'l va inhabilitar. En el seu recurs Torra també indica que l'escrit del jutjat obvia en la seva cronologia dels fets que el llavors president va recórrer l'ordre que l'obligava a treure la pancarta, de manera que argumenta que encara no era una ordre ferma. Segons la defensa, aquesta omissió «desequilibra la investigació i fa perdre la imparcialitat».
Les accions del president, emparades per la llibertat d'expressió
En aquest punt els advocats diuen que és «evident» que Torra estava emparat en preceptes legals i constitucionals com el dret a recórrer. De fet, asseguren que aquest dret «es veu violentat si no anul·lat des del moment en què es planteja que la desobediència es produeix fins i tot estant recorregut el requeriment». Així, la critica que per denunciar la desobediència de Torra primer «s'hauria d'haver esperat que es produís» un cop s'hagués resolt el recurs que va presentar.
Al recurs s'argumenta que els fets pels quals s'acusa Torra queden emparats pel dret a la llibertat d'expressió, pel dret de participació política i d'exercici del càrrec representatiu i pel dret a la tutela judicial efectiva, que inclou el seu dret a presentar recurs. La defensa també diu que pretendre sotmetre a un procés penal a un càrrec públic per tal d'inhabilitar-lo de nou per no despenjar una pancarta és «inaudit» i «una mostra de la voluntat de persecució política». Els lletrats apunten aquest fet és «mínim i irrellevant» i reiteren que està emparat per l'exercici dels drets fonamentals.