La Taula del riu Siurana s'ha reunit aquest matí després d'un any i mig d'aturada. El 9 de març del 2020 se'n va celebrar la darrera sessió, i fins avui no hi ha hagut una nova trobada. Els agents que hi participen han canviat arran de la configuració del nou Govern català.
L'ha presidit la delegada de la Generalitat a Tarragona acompanyada del director de l'Agència Catalana de l'Aigua i del director territorial del departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Hi han participat la resta d'implicats en el conflicte, com la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, la Plataforma pel Riu Siurana, Unió de Pagesos o Aigües de Reus. Tot plegat amb el cronòmetre en marxa i amb el 22 de desembre com a data límit per arribar a un acord.
La Taula la va constituir Damià Calvet, aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, el desembre del 2018. Ell mateix assegurava que el conflicte territorial per l'aigua estaria resolt «abans de l'estiu del 2019». El punt de partida del conflicte és l'ús que es fa de l'aigua del Siurana i qui té la potestat per gestionar-la.
El 22 de desembre és la data límit per presentar al·legacions als cabals que estableixi la Confederación Hidrográfica del Ebro. És amb aquest calendari que ara treballa la Taula i, de fet, ja se n'ha concertat una nova trobada d'aquí a tres setmanes. Fins llavors els implicats estudiaran la proposta presentada avui per l'ACA.
El Govern reivindica la Taula del Siurana després d'un any i mig d'aturada
La trobada d'avui ha servit per tornar a posar en marxa la maquinària de la Taula. Des de la Generalitat s'ha volgut evidenciar interès i implicació. No ha comptat amb la presència de cap conseller, com en la seva constitució, però sí de la delegada del Govern, del director territorial del departament i del director de l'ACA.
Durant la legislatura anterior aquest òrgan depenia del departament de Territori i Sostenibilitat. Ara ha passat sota el paraigua d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Es tracta de la conselleria que abans s'anomenava Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
El seu director territorial, Àngel Xifré, considerava després de la reunió que «ha anat força bé». La proposta de l'ACA és establir un cabal ecològic, que ara no existeix, i estipular-lo en 60 litres per segon. «Per poder garantir aquest cabal ecològic cal preservar els drets de la Comunitat de Regants i l'Ajuntament de Reus», apunta.
«Per garantir això cal fer una inversió a l'àmbit de Reus per utilitzar les aigües regenerades a la depuradora per utilitzar-les per reg», explica Xifré. Pel que fa al consens que es busca, planteja que «la satisfacció absoluta mai hi és quan hi ha un procés de negociació, tothom ha de cedir una mica». En una línia similar s'ha mostrat Teresa Pallarès, delegada de la Generalitat a Tarragona.
Considera que la reunió era «necessària, crec que hi ha hagut un to molt respectuós, totes les parts es mereixien una reunió». Fins ara no se n'havia convocat cap sessió a causa de la pandèmia, ha argumentat. Tot i això, afirma que «durant tot aquest temps l'ACA ha fet una feina molt interessant i ha presentat un estudi per fer aquesta proposta de cabal ecològic».
«La nostra feina és arribar a consensos, i quan s'arriba a acords, s'han de fer complir», ha sentenciat. Durant les pròximes setmanes es resoldran els dubtes i les aportacions de les parts implicades. L'objectiu és avançar feina de cara a la pròxima trobada d'aquí a tres setmanes.
Pallarès recorda, però, que el cabal ecològic «és només un punt de partida per continuar desenvolupant les accions òptimes pel territori, i no parlo de dos territoris oposats». La delegada ha aclarit que «com a país hem de prendre una decisió important pel que fa als recursos hídrics». En la mateixa línia s'ha expressat Samuel Reyes, director de l'ACA.
L'ACA proposa un cabal ecològic al Siurana a canvi d'inversions a la depuradora de Reus
Considera que «a causa del conflicte territorial que hi ha, crec que totes les parts estan predisposades a trobar un acord». La sessió d'avui, «força tècnica», ha servit perquè l'Agència plantegi els cabals que consideren adequats pel Siurana, com garantir-los i com compensar-los. Confirma la proposta d'invertir a la zona de Reus per compensar el que deixaria d'agafar del Siurana a través del pantà de Riudecanyes.
La proposta és que la Generalitat inverteixi en «una planta de reutilització d'aigües residuals a l'àmbit de Reus». Deixant de centrar-se específicament en aquesta regió, Reyes apunta que «l'aigua regenerada és necessària pels pròxims anys». «No té sentit que, al segle XXI, estiguem utilitzant aigua potable que potser ve del Consorci d'Aigües de Tarragona per netejar carrers», afegeix.
«Això passa a tot Espanya, a molts llocs, i és necessari començar a treballar per la regeneració», conclou el director de l'ACA. En aquesta línia, l'organisme públic preveu construir 25 plantes d'aquesta mena en els pròxims sis anys a tot Catalunya. Tot plegat obrirà l'àmbit de la Taula del Siurana.
Passat el desembre d'enguany s'hi començaran a plantejar altres qüestions de debat. Reyes menciona, per exemple, «la garantia de l'abastament d'aigua a tota la comarca, hem de seguir treballant amb el sanejament, hem de parlar d'agricultura per garantir el recurs a la vinya...».
Regants i ecologistes estudiaran la proposta, però mantenen les reticències
Alguns dels assistents a la reunió confirmen el caràcter tècnic de la reunió d'aquest dimarts. Expliquen que els pròxims dies els equips tècnics es dedicaran a estudiar la proposta. Veuen amb bons ulls, també, que s'hagi reactivat la Taula després de tant de temps aturada.
La Plataforma pel Riu Siurana considera que «avui es discutia el cabal ambiental i això és una part petita de la problemàtica». Així ho valorava Oriol Ponti en sortir de la reunió. De fet no amaga que «hem demanat a la taula, i ens han dit que sí, que això només és un primer pas per seguir treballant en la reversió total de la concessió».
«Ho demanem per motius ambientals, econòmics i de justícia i de respecte al món rural», ha recordat. Pel que fa a la proposta en si, prefereix que siguin els tècnics els que la valorin íntegrament. Tot i que consideren «curta» la proposta, veuen positiva la línia de treball de l'ACA de buscar fonts alternatives per substituir l'aigua del Siurana.
Pel que fa al calendari de la Taula, «han fet de la necessitat virtut», etziba Ponti. «Han tingut molts mesos per fer coses i es fan ara a correcuita», rebla. Sentencia que la proposta del cabal ecològic ja estava elaborada el 2008 «i ara s'ha retocat; s'ha fet la feina perquè no tenen més remei, perquè la legislació els obliga».
A l'altre cantó, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes també estudiarà la proposta de l'Agència Catalana de l'Aigua. El seu administrador, Miguel Àngel Prats, insisteix que són els tècnics qui ara s'han de mirar els estudis anunciats avui. De fet han demanat que se'ls facin arribar perquè els puguin valorar des de tots els punts de vista.
L'objectiu és abordar les dades i la proposta «amb criteris tant jurídics com ambientals». El 22 de desembre és el límit per presentar al·legacions a la CHE, però apunta que «és una data molt prematura per poder estudiar tot això». Admet que cal que els tècnics ho estudiïn, però recorda que es tracta d'una situació que cal abordar des de diversos punts de vista i amb rigor.
Exposa que s'hi han de posar, per exemple, «els tècnics mediambientals, els tècnics jurídics i els d'infraestructures». Cal tenir en compte el tipus d'infraestructura plantejat, «si s'ajusta al nostre sistema d'explotació, quin impacte té sobre la comunitat, si l'afecta a tota o no...». Insisteix que «fins que no tinguem tots els detalls no podrem resoldre els dubtes».
El llarg conflicte per l'aigua del Siurana
El problema de fons és la gestió i el repartiment de l'aigua del riu Siurana, que tot i ser al Priorat, alimenta el pantà de Riudecanyes, al Baix Camp. Aquest sistema hídric queda sota potestat de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes de la qual l'Ajuntament de Reus és accionista principal. Algunes entitats ecologistes reclamen que acabi aquesta concessió, però Regants i Ajuntament defensen els drets històrics i les inversions fetes al llarg dels anys.
Amb aquesta situació de partida, l'Agència Catalana de l'Aigua ha presentat, aquest dimarts, una proposta tècnica. Es tracta d'implantar un cabal ecològic de 60 litres per segon al riu Siurana. Suposaria tres vegades més del que ara corre riu avall i, a més, ho fa sense que tècnicament hi hagi un cabal ecològic fixat.
Com a contrapartida, l'ACA invertiria a la depuradora de Reus per incrementar la proporció d'aigua regenerada. Amb aquesta proposta com a base, totes les parts implicades es tornaran a trobar d'aquí a tres setmanes. Els respectius equips tècnics la valoraran i elaboraran contrapropostes si els sembla pertinent.
Políticament queda per davant un intens treball per aconseguir un acord. El conflicte fa molts anys que dura i algunes posicions s'han mostrat, fins ara, difícilment reconciliables. Amb tot, les valoracions que es feien de la reunió d'avui no eren especialment pessimistes.