Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

La Taula del Siurana abordarà dilluns el cabal ecològic del riu

El 9 de març se celebra la sisena sessió d'aquest organisme, on tornarà un dels integrants que se n'havia desentès

La Taula del Siurana tornarà a reunir-se dilluns vinent, 9 de març. La sisena sessió d'aquest ens se celebrarà amb un sol àmbit de discussió monogràfica: el cabal ecològic del riu Siurana. Comptarà, de nou, amb la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes entre els seus integrants, després que el mes de desembre decidissin suspendre la seva participació per discrepàncies amb la manera com es preparaven les reunions.

«L’organització de la Taula ha enviat la documentació que es presentarà en aquesta sessió amb temps suficient per al seu estudi», exposen des de la Comunitat de Regants. Va ser aquest el motiu pel qual, segons explicaven, no van assistir a la darrera trobada, celebrada l'11 de desembre. Consideraven que l'Agència Catalana de l'Aigua i el departament de Territori i Sostenibilitat mostraven «un excés d’improvisació en la gestió d’aquest conflicte».

Aquesta Taula es va constituir el desembre del 2018 amb l'objectiu de solucionar la qüestió «abans de l'estiu» del 2019. Comandada per l'administració catalana, ha de resoldre els conflictes existents entorn de l'ús de l'aigua del riu Siurana, el pantà i l'embassament de Riudecanyes, que formen un sol sistema hídric amb usuaris al Baix Camp i al Priorat.

Amb la implicació d'Ajuntaments, regants, entitats ecologistes i Generalitat, es vol establir de manera ferma i definitiva de quina manera s'ha de fer servir l'aigua i qui se'n pot beneficiar de quin volum després d'anys de disputa entre els drets històrics i les inversions fetes que reivindiquen els municipis i els regants, i les crítiques d'entitats ecologistes i l'àmbit del Priorat pels usos irregulars detectats.

Imatge d'una taula en forma d'U amb els integrants inaugurals de la Taula del Siurana
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes torna a la Taula del Siurana | ACN

El cabal ecològic del Siurana

Ara fa gairebé tres mesos van enviar un comunicat informant que suspenien la seva participació en la Taula i carregant contra la manera com es preparaven les sessions, «els participants només tenien 24 hores per analitzar una informació tècnica complexa», clamaven aleshores. En un nou comunicat, l'entitat considera que s'han tingut presents les seves demandes, que recorda que també havien reivindicat altres integrants de la Taula anteriorment, com la Plataforma pel Riu Siurana.

En aquest cas, expliquen que van rebre la documentació el 27 de febrer, una setmana i mitja abans de la sessió convocada, «temps suficient per al treball previ a la sessió», valoren. Es mostren satisfets, també, perquè s'hagi previst una sessió monogràfica sobre el cabal ecològic del riu Siurana i la proposta que en fa la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE), organisme competent per regular-la.

Es tracta d'una de les qüestions més sensibles i transcendents que han de passar per la Taula del Siurana. Segons el seu resultat, podria acabar condicionant de quina manera es reparteix l'aigua entre els seus usuaris. És també un dels punts que més discrepància i tensió ha provocat entre els diferents actors implicats en aquest debat. Una proposta, la del cabal ecològic, que podria no trobar una resolució definitiva aquest dilluns mateix, però que sí que s'haurà d'acabar sentenciant a curt o mitjà termini per part de la CHE.

La Comunitat de Regants també es defensa de les acusacions d'opacitat en relació amb la documentació que se li ha demanat. Alguns dels participats afirmen que l'entitat, que és una corporació de dret públic, no lliurava la informació que se li requeria sobre els usos de l'aigua. «Insistim, i així ha de constar als registres pertinents, que la Comunitat va respondre a la petició de l’ACA de forma immediata i, la Comunitat, no ha rebut cap requeriment d’aportar una informació diferent», responen.

«Cal dir que alguns participants de la Taula demanen una informació no disponible per inexistent», apunten, i posen de manifest que, precisament per la funció pública que tenen atorgada, l'entitat «està sotmesa i compleix escrupolosament amb el principi de transparència».