La Plataforma pel Riu Siurana ha denunciat a través d’un comunicat l’endarreriment i la «falta de compromís» de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en la convocatòria de les reunions de la Taula de l’Aigua. L’organisme es va constituir el passat desembre per tal de consensuar el volum de captació i els usos de l’aigua que van del Siurana cap a la riera de Riudecanyes i hi tenen representació administracions, regants i entitats ecologistes i agràries.
La plataforma ha afirmat que tan sols es van fer dues reunions en les dates previstes i que la tercera, que s’hauria d’haver fet a l’abril, encara no s’ha convocat. Els ambientalistes també han lamentat que un 90% de l’aigua que recull el pantà de Siurana es transvasa a la riera de Riudecanyes. Això, han assegurat, deixa el riu pràcticament sec la major part de l’any.
En la nota, la Plataforma pel Riu Siurana ha assenyalat que en la Comissió de Desembassament Siurana - Riudecanyes es va acordar transvasar la mateixa quantitat d’aigua que en els últims anys, fet que «deixa un cabal del tot insuficient per mantenir la vida al riu i que a hores d’ara deixa el riu completament sec».
Per als ecologistes aquest fet fa que s’incompleixin «totes les normatives mediambientals» i han recordat que el Siurana forma part «en la seva totalitat de la Xarxa Natura 2000, és Zona d’Especial Protecció de les Aus i Lloc d’Importància Comunitària».
El col·lectiu també s’ha preguntat «si la convocatòria de la Taula respon efectivament a una voluntat de solucionar el problema de fons o és només un intent de desmobilitzar un moviment molt actiu els últims anys, amb promeses que no hi ha cap voluntat de complir».
L'ACA assegura que les reunions es reprendran al setembre
Per la seva banda, l'ACA ha recordat que el director de l'agència, Lluís Ridao, va informar en la Comissió de Medi Ambient del Parlament de dimecres passat, 4 de juliol, que les reunions s'havien aturat a causa dels recents períodes electorals. Es preveu que les sessions es reprenguin al mes de setembre, un cop constituïts els nous ajuntaments i consells comarcals.
Tal com va informar @llridao3 director d’@aigua_cat el passat dimecres a la Comissió de Medi Ambient #Parlament es van aturar per causa dels recents períodes electorals i es preveu reprendre les sessions al setembre, un cop constituïts els nous ajuntaments i consells comarcals pic.twitter.com/KT7uWpW3Oe
— ACA (@aigua_cat) 5 de juliol de 2019
Conflicte llarg
El setembre de l’any passat el Consell Comarcal del Priorat va demanar a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) l'eliminació de la concessió del cabal concedit del riu Siurana a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, o una reducció substancial, i que s’adeqüi a les figures de protecció actual del Siurana.
Per la seva banda, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes sempre ha alertat que una solució parcial pot fer perillar la supervivència del sistema i de l'activitat agrària que es desenvolupa a partir d'aquesta infraestructura. La Comunitat és una corporació de dret públic, constituïda l'any 1904 i adscrita a l'Agència Catalana de l'Aigua, que gestiona les infraestructures i els usos de l'aigua del sistema Siurana-Riudecanyes, d'acord amb els drets adquirits pels seus membres.
La Comunitat agrupa 3.000 famílies del Baix Camp dedicades fonamentalment als cultius de l'avellana i l'olivera, i subministra aigua de boca als municipis de Reus i altres dins l'àrea de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.
Ecologistes denuncien transvasament d’aigua de Siurana al Riudecanyes
Al seu torn, els ecologistes fa temps que denuncien el transvasament d’aigua del pantà de Siurana al de Riudecanyes. Entitats com ‘Volem lo Riu Siurana Viu’ i GEPEC han criticat la reducció progressiva del cabal ecològic al riu. Per això, han plantejat inversions addicionals al Baix Camp que garanteixin el subministrament a tots els sectors implicats.
Enmig del conflicte hi ha la polèmica per un suposat ús fraudulent de l’aigua que estarien fent diferents administracions públiques del Baix Camp i Priorat, amb un perjudici directe per a l'agricultura i la pagesia. Segons va denunciar la CUP, aigua que hauria d'estar destinada només a usos agrícoles en realitat té un ús de boca, o industrial i recreatiu.
Història curta i conflictiva de la Taula del Siurana
La Taula del Siurana es va constituir el mes de desembre passat amb la voluntat de resoldre el conflicte entre els actors implicats respecte de la gestió que es fa de l'aigua del sistema Siurana-Riudecanyes. Quan es va constituir, presidida pel conseller de Territori, Damià Calvet, es va marcar l'estiu com la data en la qual es volia haver trobat una solució a la situació actual. Arribat el mes de juliol, i tot i que s'havien previst reunions mensuals, la Taula només s'ha reunit per constituir-se i en una segona ocasió.
Precisament en aquesta segona ocasió la discussió va pujar de to, i l'Ajuntament de Reus, seguit després pel Consell Comarcal del Baix Camp, van sortir de la reunió amenaçant amb no tornar-hi si l'ACA no canviava de paper. A parer seu, només es qüestionava l'ús que es fa de l'aigua al Baix Camp, sense posar en dubte la gestió que es fa al Priorat. Consideraven que no era un àrbitre imparcial, sinó que havia pres part, i no descartaven acabar recorrent a la justícia si la Taula, havent-ne sortit el Baix Camp, prenia alguna decisió al respecte.
El mateix conseller Calvet va reclamar «diàleg i transparència» a tots els implicats per resoldre la situació. Es va plantejar la possibilitat que l'ACA i la Generalitat es reunissin amb cadascun dels fronts principals de la disputa —Priorat i entitats ecologistes per una banda, i Baix Camp, Comunitat de Regants inclosa, per l'altra—. Aquestes trobades no s'han arribat a produir, així com cap altra reunió de la Taula del Siurana.