La comunitat científica, representada a través del grup de revistes i recerques acadèmiques 'PLOS', ha reconegut i reivindicat una investigació de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) com «una de les grans descobertes del 2019» en matèria d'evolució humana. En concret, es tracta d'un collar neandertal de més de 40.000 anys que va aparèixer a la Cova Foradada de Calafell i que, segons els investigadors, representa «la troballa més moderna del món neandertal mai documentada a la península Ibèrica».
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
El rànquing internacional situa la recerca i el seu valor com la quarta més important de l'any en aquesta especialitat del coneixement, fet que torna a posicionar el recorregut i el prestigi de l'institut tarragoní com una de les grans referències internacionals en la matèria. Aquesta nova descoberta, encapçalada per l'investigador Antonio Rodríguez-Hidalgo i per la professora de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Palmira Saladié, desmunta el tòpic que vesteix els neandertals com una societat «brutal i poc intel·ligent» i obre la porta, amb evidències, a confirmar que «eren una societat molt més complexa, de caçadors amb tecnologia avançada i amb capacitat per crear una cultura simbòlica» pròpia.
«La troballa més moderna del món neandertal mai documentada a la península Ibèrica»
El gran valor de la recerca no és només el fragment de collar trobat, elaborat amb la pota esquerra d'una gran àliga, sinó el fet que correspondria «al darrer collaret elaborat pels neandertals» i, per tant, s'ampliarien els límits històrics i temporals que fins ara s'havien estimat per ubicar aquests ornaments neandertals a l'estudi de la prehistòria. Les urpes d'àliga, de fet, són els elements ornamentals més antics que es coneixen a l'actual Europa, i els investigadors estan segurs que «l'animal no es va manipular per al consum o l'alimentació, sinó amb una finalitat simbòlica».