Una vintena de científics han demanat una «avaluació independent i imparcial» de la gestió del coronavirus a l'estat espanyol, tant la del govern de Pedro Sánchez com les dels executius autonòmics, per part d'un panell d'experts estatals i internacionals.
En una carta publicada a la revista internacional d'àmbit científic 'The Lancet', els signants defensen que cal trobar una explicació de per què Espanya s'ha vist tan afectada per la Covid-19, tot i tenir «un dels millors» sistemes sanitaris del món. «En aquests moments és necessària una avaluació integral dels sistemes d'atenció sanitària i social per preparar el país per futures onades de covid-19 o futures pandèmies, identificant debilitats i fortaleses, i lliçons apreses», afirmen.
«No s'ha de concebre com una distribució de culpes»
«Aquesta avaluació no s'ha de concebre com un instrument per a la distribució de culpes», diu la carta, sinó com una manera d'identificar les àrees que s'han de millorar. «Animem el govern espanyol a considerar aquesta avaluació com una oportunitat que pot portar a una millor preparació» així com a la prevenció de morts prematures i a la construcció d'un sistema de salut «resistent», amb l'evidència científica «al seu nucli».
Entre la vintena d'experts que signen la carta, hi ha la cap del grup CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Carme Borrell; la responsable del grup de recerca en cures de salut (GRECS) i professora d'infermeria de la Universitat de Lleida, Montse Gea; l'epidemiòleg investigador d'ISGlobal Alberto García-Basteiro o la viròloga del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, Margarita del Val.
La manca de preparació i el dèbil sistema de vigilància, entre els principals problemes
Com a possibles explicacions al fet que Espanya estigui «entre els països més afectats» pel coronavirus, apunten a «la manca de preparació davant pandèmies», amb un «dèbil sistema de vigilància, baixa capacitat de fer test PCR i escassetat d'equips de protecció», així com «una reacció tardana de les autoritats», «un lent procés de presa de decisions», un «gran nivell de mobilitat i migració», «poca coordinació» entre Estat i autonomies, "«aixa confiança en els consells científics» o les desigualtats socials i l'envelliment de la població.