El Cementiri General de Reus pot semblar un equipament com tants altres que hi ha, aquest segur, a tots els municipis. El de la capital del Baix Camp, però, guarda una àmplia col·lecció de secrets, de tresors artístics, històrics, o de tots dos tipus entre les seves parets. Des de l'entrada fins a l'extrem més llunyà, passejar-hi amb qui en coneix els racons i espais és obrir les portes a un viatge històric a través de llegats familiars i esdeveniments socials.
Una bona manera de conèixer algun d'aquests secrets és tenir la sort d'aconseguir una invitació per a les visites nocturnes que s'hi fan abans de Tots Sants. Una segona manera és dirigir-se directament al cementiri, equipar-se amb un dels fulletons i deixar-se perdre per les seves instal·lacions. A TarragonaDigital hi hem passejat acompanyats de la gerent dels Serveis Funeraris de Reus i Baix Camp, Carme Masquef, que ens ha anat descobrint totes les interioritats del Cementiri General de Reus.
Primer Cementiri General de l'Estat espanyol
A l'Ajuntament de Reus hi llueix una placa commemorant que s'hi va celebrar el primer matrimoni civil de l'Estat espanyol un 31 de desembre de 1868. Dos anys i dos dies més tard, la mateixa ciutat va ser escenari del primer enterrament de l'Estat en un cementiri aconfessional. El 2 de gener de 1871 es va realitzar la primera inhumació al Cementiri General de Reus.
Es va construir en terrenys propietats de Josep Sardà i Cailà, que els va llegar a la ciutat amb aquesta condició estricta: que al cementiri no s'hi fessin distincions per motius religiosos i que s'hi acollissin, també, les restes d'aquelles persones amb menys recursos o, fins i tot, que no reclamava ningú. Així doncs, i amb l'excepció de la dictadura franquista, el cementiri de Reus va ser el primer que abandonava la fe catòlica per abraçar-les totes i cap alhora.
Cronos guarda l'entrada del cementiri
Precisament per evidenciar aquesta aconfessionalitat del Cementiri General de Reus, qui guarda l'entrada no és una creu, sinó Cronos, déu del temps segons la mitologia grega i rei dels titans. El que es veu des de fora és una reproducció del que hi ha dins, sota els mateixos porxos que ja havien servit d'entrada al cementiri del Roser. Aquesta sí que n'és la figura original que, segons algunes fonts, a Reus s'havia anomenat 'Peret de la dalla'.
Amb les ales plegades a l'esquena, duu un rellotge de temps a la mà dreta i una dalla a l'esquerra, símbols del pas del temps i de la mort. L'escultura es va realitzar a partir d'un model projectat per Roig i Soler. Com l'aconfessionalitat del cementiri, Cronos també va desaparèixer de l'espai l'any 1939 per no tornar-hi fins que la recuperació democràtica va permetre retornar-lo juntament amb l'aconfessionalitat del cementiri.
Sardà i Cailà va exigir que el cementiri fos General
Poques tombes, tinguin la forma que tinguin, no estan perfectament alineades, dins el cementiri de Reus. Una de les excepcions és aquesta creu, erigida en memòria de Josep Sardà i Cailà just a sobre d'on hi ha les seves despulles i les del seu germà. Empresari i polític reusenc, va ser regidor i diputat a les Corts pel Partit Liberal Progressista i la seva vena filantròpica el va portar a llegar a la ciutat els terrenys on avui en dia hi ha el cementiri entre altres possessions.
La placa bilingüe de commemoració del trasllat del cementiri
Després de 40 anys de convivència dels dos cementiris, l'Ajuntament de Reus va decidir traslladar les restes que quedessin a l'espai del carrer del Roser al Cementiri General de Reus. Així doncs, per no oblidar reusencs i reusenques que descansaven a l'antiga ermita, es va optar per deixar-los recollits en una tomba de cendres que es va indicar amb una placa que, vint anys més tard, es convertiria en bilingüe.
Hi ha una placa, al cementiri de Reus, que té un peu giratori. Això és perquè es pot llegir per tots dos costats en funció de si ho volem fer en català o en castellà. L'original és catalana, probablement es va situar a terra i commemorava el trasllat del cementiri del Roser als nous terrenys. En anys de dictadura, les lletres metàl·liques es van arrencar i la placa es va tornar a gravar, en castellà, al revers de l'original.
La banda escrita en català costa de llegir-se avui en dia. A la castellana, cap per avall, s'hi pot llegir 'aquí descansan los vecinos enterrados en el cementerio viejo, trasladados a esta sepultura por acuerdo del Ecxmo. Ayuntamiento de 30 de Mayo 1919'. Es tracta, exactament, del mateix text que apareixia a la cara escrita en català.
La Guerra Civil i la Dictadura al Cementiri de Reus
Els fets històrics que ha viscut la ciutat han deixat les seves empremtes al cementiri local. La Guerra Civil espanyola i la posterior dictadura franquista no en són una excepció. El conflicte bèl·lic en va deixar molts, de morts, i un bon nombre descansen en una mateixa capella. Es tracta de la capella de la família Llobet, que a l'època comptava amb un metge entre els seus membres.
Aquell any, un dels bombardejos franquistes va caure just a la boca d'un refugi antiaeri i va provocar una mortaldat més gran del normal. Una de les persones que va assistir en les tasques sanitàries després del bombardeig va ser el doctor Llobet, que veient els estralls del bombardeig, va cedir la capella familiar perquè s'hi enterressin víctimes d'aquell atac.
Una fossa de la Guerra Civil i un refugi
Encara en aquest capítol funest, entrant a mà esquerra el cementiri guarda un espai de memòria a les víctimes de la Guerra. Es tracta d'una fossa on hi descansen les restes de víctimes no reclamades de la guerra, acompanyades d'una placa en record al president Lluís Companys, afusellat pel govern franquista un cop acabada la guerra. Just a l'altra banda del passadís central hi ha, encara un altre espai que recorda aquell període.
Es tracta d'una entrada al refugi antiaeri que hi havia al cementiri de Reus. Se n'ha descobert la localització recentment, i no està preparat per visitar-se, però sí que està perfectament assenyalat a escassos metres de l'entrada del recinte. Segons algunes fonts, la idea era que l'utilitzessin els treballadors del cementiri, però també els pagesos que conreaven al seu entorn.
El monòlit de la 'plaça dels Màrtirs'
Com a altres ciutats de l'Estat, un cop acabada la Guerra Civil, a Reus es va erigir un monument en honor als caiguts per a l'Espanya franquista. En el cas de Reus, aquest monòlit es va ubicar a l'aleshores plaça dels Màrtirs, més tard convertida en la plaça de la Llibertat. L'estructura s'ha reinterpretat amb una placa on es llegeix que es vol recordar totes les víctimes de la Guerra, no només unes.
Els fills il·lustres al cementiri de Reus
Reus té un bon reguitzell de fills il·lustres i, si ho volen, se'ls pot enterrar al panteó de Macià Vila. Obra de Leandre Albareda, acull les restes d'aquells fills il·lustres de Reus que així ho desitgen. Fins avui s'hi han inhumat Romà Perpinyà, Ceferí Olivé i Albert Vilalta. Constitueix un dels darrers monuments de la primera zona del Cementiri General de Reus.
El banc del doctor Frias
Alexandre Frias va ser un metge reusenc que, a la seva època, va revolucionar la pediatria. A principis del segle XX, la mortalitat infantil a Espanya se situava més de dues vegades per sobre de la de Reus. Frias va salvar una gran quantitat de vides de nadons, tot i que no va poder salvar els seus. És per això que, sovint, se'l podia veure assegut en un banc que quedava davant la capella familiar. El Cementiri de Reus va voler honorar la seva memòria instal·lant un banc al mateix lloc on el doctor havia passat tantes hores.
Els tres gitanets de Joan Rebull
El patrimoni escultòric del Cementiri General de Reus és molt ampli, un exemple n'és la tomba de Joan Rebull. L'escultor reusenc no només va deixar dit què havia de guarnir-la, sinó que en va fer l'escultura. Es tracta dels tres gitanets, figura que el representa a ell al centre i als seus dos amics d'infància a cada costat. L'apel·latiu de 'gitanets' els venia per viure al 'barri dels gitanos'.
Joan Rebull guarneix la tomba d'Evarist Fàbregas
Joan Rebull no va deixar la seva empremta artística només a la seva tomba. També la d'Evarist Fàbregas llueix una obra de l'escultor reusenc. En aquest cas consisteix en una estela funerària. Fa la mateixa funció que pot fer una làpida, però compta amb guarniments, figures o formes a la part central.
Un president del Parlament enterrat al Cementiri de Reus
A més de personalitats artístiques o socials, al Cementiri General de Reus també n'hi ha de polítiques. Una d'elles és Heribert Barrera, primer president del Parlament de Catalunya després de la dictadura, va presidir també Esquerra Republicana. Casat amb una reusenca, aquest va ser el motiu que el va portar a ser enterrat a l'equipament funerari de la capital del Baix Camp.
El General Prim dóna la benvinguda al Cementiri de Reus
Un dels fills il·lustres que ha arribat més amunt en la jerarquia estatal és el general Joan Prim i Prats. El seu taüt es va portar a Madrid per restaurar-lo i per fer-li una nova autòpsia al cos. El resultat, artístic, va ser la caixa que des de llavors se situa a l'entrada del cementiri de Reus. La guarneixen quatre generals romans a qui també van assassinar, així com escenes bèl·liques fetes amb plata.
La capella dels Herois de Vilallonga
Precisament de l'època del General Prim és la capella dels Herois de Vilallonga del cementiri de Reus. Es tracta del monument funerari dedicat als més de cent liberals reusencs que van morir, l'any 1838, en una acció carlina entre El Morell i Vilallonga. Amb tots els seus noms escrits a la paret, la capella vol retre'ls homenatge.
El patrimoni artístic del Cementiri General de Reus
El cementiri, com la ciutat, compta amb patrimoni artístic i, en concret, amb obres importants del modernisme català. Un exemple és la capella Margenat, atribuïda a Lluís Domènech i Montaner, va ser encarregada per Josep Margenat i es va construir l'any 1905. Amb làpides i inscripcions a les parets, la presideix un altar amb una creu sobre mosaic de marbre, la mateixa tècnica amb la qual es va omplir la part superior de les parets fins a arribar al sostre.
El monument modernista més antic de Reus
Si Reus ha volgut posar sempre de manifest algun estil arquitectònic, aquest ha estat el modernisme. S'ha convertit en pol d'atracció turística amb una ruta pel centre de la ciutat. Són molts els edificis que formen part i que podrien formar part d'aquesta ruta, però cap d'ells compta amb el títol de monument modernista més antic de la ciutat. Aquesta medalla se l'endú la tomba dels Pratdesaba.
Obra de Jeroni Francesc de Paula Granell i Manresa, consisteix en una tomba plana a terra decorada amb motius florals. En concret s'hi poden veure flors de cascall —adormidera o amapola real en castellà—, símbol de la mort, i fulles d'acant als braços del monument, i pètals de pensament entremig dels braços.
El monumental mausoleu Òdena-Iglesias
Hi ha alguns mausoleus del Cementiri de Reus especialment espectaculars. Un d'aquests és el de la família Òdena-Iglesias —Yglesias en la seva forma original—. Compta, fins i tot, amb una capella interior, i aquells que hagin pogut assistir a les visites nocturnes sabran que és una 'mastaba'. Es tracta d'un monument funerari originari de l'antic Egipte. L'aristocràcia que no podia permetre's erigir una piràmide es pagava una mastaba.
La litúrgia de l'enterrament, del costumari a les frases fetes
La manera com s'acomiaden els morts és un dels trets característics de qualsevol cultura, religió o època històrica. El Cementiri General de Reus també n'és testimoni, d'això; l'espai on hi ha les fosses mostra, amb una sola imatge, tres estrats socials diferents d'una mateixa època. Deixant els mausoleus i grans monuments a banda, s'hi pot veure al fons, a l'esquerra, les capelles d'aquelles famílies amb més recursos econòmics, la burgesia.
A la dreta, els nínxols que ocupaven, antigament, persones d'ofici. Si bé no arribaven a la condició social de la burgesia, comptaven amb un tracte diferent que el del gruix de la població. La resta, la gent del poble, del poble baix, s'enterrava en fosses a terra, molt menys costoses econòmicament. L'expressió popular 'no tenir on caure mort' com a sinònim de persona pobra, de fet, ve d'aquesta relació; es referia a algú tan pobre que no podia assumir ni una tomba a terra.
A les fosses a terra hi descansen moltes persones anònimes mortes, de fet, fa molts anys. Algunes, però, encara reben flors per Tots Sants o cures i manteniment durant tot l'any. Un exemple d'aquestes és la de Cipriano Martos, un sindicalista andalús immigrat a Catalunya que la Guàrdia Civil de Reus va detenir acusat de militància antifeixista i propaganda il·legal. El van torturar fins a la mort el 1973.
La Font de les Cendres, espai modern entre un món d'història
Un altre dels racons poc coneguts del Cementiri General de Reus és la Font de les Cendres. Es tracta d'un espai on es poden espargir les cèndres d'aquells familiars que no s'enterren, sinó que es cremen. Al costat mateix, com una alternativa a espargir les cendres, s'estan instal·lant columbaris per allotjar-hi urnes funeràries. L'espai queda custodiat per dues illes de nínxols.
