Imatge en blanc i negre d'un home amb dolor al pit

Si les malalties cardiovasculars es poden prevenir, per què no les reduïm?

Suposen la causa principal de mort arreu del món

Actualment, les malalties cardiovasculars, entre les quals s’inclouen la malaltia isquèmica, la malaltia valvular, les arrítmies i la insuficiència cardíaca, suposen la primera causa de mort a tot el món. 

Es calcula que 17,9 milions de persones moren cada any per malalties cardiovasculars, el que suposa un 32% de totes les morts al món. I presenta una major letalitat en dones que en homes. 

En el cas concret d’Espanya, només el 2020 van ser responsables del 24,3% de les defuncions totals, per sobre del càncer (22,8%) i de les malalties d’origen infecciós o parasitari (19,4%), entre les quals s’inclou la Covid-19.

En moltes ocasions, les malalties cardiovasculars passen inadvertides i es desenvolupen de manera silenciosa, ja que no són fàcilment detectables fins que el pacient requereix hospitalització urgent.

Poden ser induïdes per diversos factors de risc, modificables i no modificables. L’edat i la raça són els factors de risc no modificables més comuns. Els que sí que es poden modificar són la hipertensió, l’obesitat, la diabetis, la dislipèmia, i aquells relacionats amb l’estil de vida, com el tabaquisme, la inactivitat física i la ingesta de dietes poc saludables que condueixen al sobrepès. 

Obesitat i malalties cardiovasculars, una relació estreta

Existeixen evidències que relacionen la nutrició prematura, la dieta materna durant l’embaràs, l'obesitat materna i la diabetis gestacional (la que pot donar-se en la mare durant l’embaràs) amb el desenvolupament de malalties cardiovasculars a la descendència quan s’arriba a l’edat adulta. Per altra banda, mantenir una alimentació equilibrada durant els primers anys de vida també resulta essencial per disminuir el risc de patir una patologia cardiovascular en el futur. 

A més, s’ha demostrat que l’obesitat està associada a una menor riquesa i diversitat del microbioma intestinal, el conjunt de microorganismes que habiten al tracte intestinal. 

També se sap que aquests factors de risc modificables són capaços de convertir l'obesitat infantil en trastorns metabòlics posteriors durant l’adolescència, que poden perdurar a l’edat adulta. En aquest sentit, la malaltia del fetge gras no alcohòlic (MFGNA o NAFLD, de l’anglès non-alcoholic fatty liver disease) s’ha transformat en un problema de salut pública important, amb una prevalença creixent en la població en paral·lel a l'epidèmia mundial d’obesitat i de diabetis de tipus 2.

Alhora, les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de mort pels pacients amb NAFLD avançat. Al cap i a la fi, aquests pacients pateixen a la llarga una pèrdua de la funció normal del cor, que fa que augmenti la grossor i la rigidesa de les artèries coronàries. 

Fibril·lació auricular, la gran desconeguda

La fibril·lació auricular és l’arrítmia cardíaca més freqüent, i la seva incidència augmenta amb l’edat. Suposa al voltant d’un 10% dels diagnòstics en la població de països desenvolupats, però aquestes xifres augmenten fins a un 20-40% quan els pacients se sotmeten a cirurgia cardíaca.

Tot i que aquesta arrítmia pot estar present sense produir cap dels seus símptomes clàssics (com les palpitacions, la sensació de falta d’aire o el dolor al pit), s’associa a un risc major d’ictus (infart cerebral) o de mort. No obstant això, el risc de patir un ictus i les seves conseqüències pot mitigar-se controlant els factors de risc modificables i amb un adequat tractament amb anticoagulants orals.

Recentment, la Societat Europea de Cardiologia ha suggerit que el tractament dels factors de risc modificables i de les comorbiditats és fonamental per a un control òptim de la fibril·lació auricular. D’aquesta manera, mitjançant la identificació i el tractament dels factors de risc com l’obesitat, la hipertensió, la diabetis, o l’apnea del son, entre altres, es disminueix el risc de desenvolupar aquesta arrítmia, es produeix una recurrència menor de la patologia i es redueixen els resultats clínics adversos. 

 

Contaminació ambiental, enemiga de la salut cardiovascular. 

Entre els principals reptes a què s’enfronta actualment la nostra societat trobem la contaminació ambiental i l’escalfament global, que poden causar un impacte irreversible en la salut humana. 

Els efectes dels contaminants atmosfèrics, tant a llarg com a curt termini, són de gran importància. De fet, se les responsabilitza del 20% de les morts que ocorren a escala mundial. Com és possible?

Té relació amb el que es coneix com a matèria particulada o PM (de l’anglès particulate matter), format per una barreja de partícules sòlides o orgàniques i inorgàniques que provenen, principalment, de la combustió de vehicles i de la indústria agrària i ramadera. 

Els sulfats i els nitrats són components importants de les PM. Aquestes partícules es classifiquen segons la seva mida. Les més conegudes són PM10 (més grans, amb un diàmetre de mida <10 μm) i PM 2,5 (amb una dimensió menor, <2,5 μm). A través de la respiració són capaces d’arribar als pulmons i passen molt fàcilment a la sang pels alvèols, expandint-se fins a la resta d’òrgans i teixits. 

La matèria particulada és molt perjudicial, ja que augmenta l’activació del sistema nerviós simpàtic, que apuja la freqüència cardíaca i la força de les contraccions del múscul cardíac. Com a conseqüència es desencadena l’alliberament de substàncies proinflamatòries, empitjora la funció mitocondrial i augmenta l'estrès oxidatiu. I tot condueix a què el risc de patir un infart es dispari. De fet, es calcula que, si es controlés la contaminació, es podrien evitar 1 de cada 3 morts per malaltia cardiovascular. 

Cotxes
La contaminació té un efecte directe en la salut humana.  | Europa Press

Ineludibles o prevenibles?

Tota aquesta informació ens ha de fer reflexionar entorn de la rellevància de les patologies cardiovasculars, i d’on volem posar el focus quan ens enfrontem a elles. Si bé és cert que alguns factors que disposen a les citades malalties són ineludibles, les malalties cardiovasculars són, en gran part, prevenibles. 

En aquest sentit, és de gran rellevància posar en pràctica una sèrie d’indicacions que reduirien la seva incidència. Entre elles, practicar uns hàbits alimentaris saludables, portar a terme una activitat física regular, no fumar, evitar la contaminació en la mesura possible, tenir uns hàbits de son saludables i mantenir un bon control del pes corporal. 

 

 

Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.