La reencarnació i la seva doctrina es fonamenten en la hipòtesi que cadascuna de les ànimes d'aquest món viu més d'una existència. Segons aquesta doctrina quan traspassem, després de reposar durant un temps, la nostra ànima torna a néixer dins d'un organisme diferent per tal de poder dur a terme la compleció de les lliçons de vida, que són necessàries per assolir l'estat de la il·luminació. D'aquesta manera, es crea un cicle en què la vida, la mort i el renaixement es van encadenant.
Nocions bàsiques sobre l'ànima, el karma i la reencarnació
Des de temps immemorials, la supervivència de l'ànima ha estat un tema que ha causat preocupació a les persones. No és gens estrany, doncs, que de seguida apareguessin diverses teories al voltant de la reencarnació, primer de tot a les religions orientals més ancestrals. De fet, alguns escrits de la religió hindú que daten de fa cinc mil·lennis ja parlen del cicle etern de les ànimes, que anirien encarnant un gran nombre de vides.
En cas que examinem el significat literal de la paraula encarnar, veurem que vol dir «revestir d'una forma corporal», cosa que ens fa veure que el procés té lloc una vegada rere l'altra.
Ara bé, la religió no és l'únic àmbit en què es van formular teories al voltant d'aquest procés: dins de la filosofia també era habitual que els grans pensadors plantegessin les seves idees sobre la reencarnació. El filòsof alemany Leibniz, per exemple, veia esperits arreu, i el francès Descartes afirmava que la glàndula pituïtària és l'encarregada d'allotjar l'ànima.
Igualment, Kant va fer diversos raonaments al voltant de la qualitat d'immortal de les ànimes, i el cèlebre Spinoza, per la seva banda, afirmava que cada persona conté una part de substància eterna, i que el destí un cop es traspassa varia en funció de l'esforç mentre s'és viu, per tal d'aconseguir la separació amb la pròpia persona i assolir la unió amb el pensament de Déu.
Quin és el paper del karma dins del procés de la reencarnació?
La llei fonamental del karma es pot sintetitzar amb la frase que diu que recollim allò que sembrem. Així, i tal com afirmava Isaac Newton, qualsevol acció va acompanyada d'una reacció. En sànscrit, el mot karma té el sentit d'acte o de feina, i fa una clara referència a l'acció i la reacció i a la manera a través de la qual la nostra energia retorna per tal d'assolir l'harmonia de nou. Així doncs, una de les idees bàsiques al voltant del karma implica que actuem d'una manera conscient.
La religió budista relaciona directament el karma amb el procés de reencarnació. Aquesta ideologia religiosa igualment afirma que, si viu de manera justa, la persona té la capacitat de desprendre's de la roda de la renaixença. Per tant, una existència on hagi imperat la justícia permet la dissolució del karma negatiu acumulat durant les vides del passat, per tal que la persona tingui la capacitat de tornar a l'estat del Nirvana, que s'associa amb la joia permanent.
Els individus que han assolit la il·luminació afirmen que hi ha determinades afeccions de la salut que es poden relacionar amb el rastre acumulat al llarg del viatge de l'ànima a través de les existències diferents que ha viscut. Igualment, a la religió hinduista veiem com les castes divideixen els membres de la societat: després d'arribar al món, passem a formar part d'una casta o d'una altra en funció de la nostra actitud al llarg de les vides viscudes amb anterioritat, i es determina que la missió de cadascun d'aquests grups és diferent.
Dins del món occidental, la concepció que es té del karma és diferent: s'observa com un fet bo i com una possibilitat d'aprenentatge. No es veu com una condemna, sinó que es contempla com un principi que condueix cap a la interiorització del fet que el nostre comportament amb els altres també el tenim amb nosaltres, i a l'inrevés.
La creadora del moviment de la teosofia, Helena Blavatsky, va ser l'encarregada de fer arribar al món occidental les idees al voltant de la reencarnació i del karma. A partir d'aquest moment, un gran nombre de corrents moderns d'Occident a nivell espiritual s'han fonamentat en els principis que es relacionen amb el karma i també amb la reencarnació.
La reencarnació i el seu cicle
Un temps abans d'arribar a la Terra, ens plantegem quines són les metes vitals que tenim ganes d'assolir, els aprenentatges que volem adquirir i la forma més adequada per dur a terme el nostre pla vital amb èxit. Aleshores, també duem a terme l'elecció de com naixerem, d'on ho farem i de qui seran els nostres progenitors.
A la primera etapa de la reencarnació, es produeix el descens de l'ànima a l'úter, ja a la Terra, per tal d'assolir la preparació per al naixement de la persona en qüestió. Hi ha diversos autors de l'estil d'Albert Bodde que expliquen que l'encarnació es produeix aproximadament a la meitat de la gestació, quan el futur infant comença a moure's. En altres casos, però, algunes persones afirmen que en realitat l'encarnació té lloc durant el mateix moment de la concepció.
Quan ja ens hem encarnat, comencem a viure. Ara bé, moltes persones no segueixen aquest pla vital predefinit i, si s'aparten del camí traçat, la vida que duguin no acabarà de rutllar. Sentiran que hi ha alguna cosa que falla, tot i que cada persona tindrà una manera diferent d'afrontar aquest sentiment. Molt sovint, les persones intentaran omplir el seu buit a través d'objectes materials.
En cas que ens comportem malament, durant la vida actual o en alguna vida del passat, quedarem endeutats amb el karma. És important que tinguem en ment que les accions de la nostra vida també tindran efecte durant les properes vides que visquem.
Durant els moments més i menys complicats, les persones que sàpiguen de quina manera funciona el karma podran adquirir la responsabilitat que els pertoca i evitaran acusar la resta de la gent. Si sabem quin és el funcionament del karma, de fet, això condicionarà de manera important el comportament que tindrem i la nostra perspectiva sobre el món.
La petjada de les anteriors vides
És habitual que sentim l'afirmació que els infants, entre els dos anys i els quatre anys, podrien arribar a conservar alguna mena de record sobre les seves anteriors vides i que, de seguida que adquirim la facultat de parlar, ens situem més a prop de l'anterior vida que teníem. Per això, de vegades podria semblar-nos que hi ha infants que tenen actituds adultes, o que es contemplen a ells mateixos com a persones adultes.
Amb el pas del temps, però, ens anem fent grans i se'ns van esborrant els records sobre les nostres anteriors vides, sobretot quan tenim entre cinc anys i vuit anys, perquè és una època plena d'informacions noves i de grans experimentacions que ens centren l'atenció i van ocultant aquests vells records. Ian Stevenson, professor de psicologia, va encarregar-se d'investigar de prop aquest fenomen durant els anys setanta, i va arribar a obtenir un resultat sorprenent: alguns dels infants amb els quals va examinar el fenomen van acabar recordant les antigues vides que havien viscut i van visitar els antics indrets on havien residit.
En cas que tinguis ganes de saber qui vas ser en una altra vida, ho pots descobrir per mitjà de teràpies de regressió, amb la tècnica de la hipnosi. Es tracta d'una manera molt útil per esbrinar, entre altres coses, per quin motiu patim alguns problemes de salut a nivell físic o el perquè de determinades fòbies.
També et pot interessar...
- Com curar a través de les mans i del poder mental
- Què són els txakres i quin significat tenen?
- Què són l'amor kàrmic, les flames i les ànimes bessones?