En moments de crisi les persones, tant de manera individual com en conjunt, traiem el millor de nosaltres per tal d'ajudar als més vulnerables. Així ho vam viure en plena pandèmia del coronavirus i la història es torna a repetir, però amb un escenari diferent.
Ara, estem en mig d'una altra crisi humanitària, provocada per la invasió Russa a Ucraïna. La guerra està trastornant el nostre entorn i són moltes les persones que enmig d'aquest rebombori de nervis i preocupació, han alçat la veu per donar un com de mà a qui més ho necessita.
És el cas de Sor Lucía Caram, que considera que la crisi humanitària de la guerra d'Ucraïna requereix una «actuació ràpida perquè la desesperació de la gent no pot esperar». Així ho creu Sor Lucía que, juntament amb Josep Santacreu, Òscar Camps (Open Arms) i el pare Àngel, han organitzat aquest dissabte un vol privat fins a Varsòvia per portar 200 refugiats a Catalunya.
Una setantena es quedaran a Manresa, on ja s'està buscant allotjament per als nouvinguts, i la resta es repartiran per altres punts de Catalunya i també a Madrid.
La Fundació del Convent de Santa Clara ja ha acollit els primers refugiats d'Ucraïna, com la Irina, una mare amb dos fills que ha hagut de deixar el seu marit allà. "Mai m'hauria imaginat que la vida es pogués trencar tan ràpid", afirma amb dolor.
Tots ells es troben el xoc
Ja fa dies que han fet crides a les famílies per oferir cases i s'han augmentat les habitacions disponibles al convent. Fa uns dies Caram ja va viatjar en furgoneta fins a la frontera romanesa amb Ucraïna per recollir sis persones que fugien de la guerra, totes amb històries colpidores.
Tots ells encara estan en xoc, intentant situar-se després de la duresa del que han viscut. Olena, una mare amb un fill d'11 anys que també ha pogut venir a Catalunya, explica que encara s'espanta quan sent un cotxe perquè li recorda el soroll de les bombes. Enmig del conflicte, van aconseguir escapar en vehicle i arribar fins a la frontera amb Romania, on va coincidir amb Sor Lucía.
El seu marit no va poder fugir amb ells, ni tampoc els seus pares ni un germà. Olena és coreògrafa i al seu país tenia una escola de dansa. «M'agradaria continuar ensenyant dansa perquè és la meva vida», afirma.
Qui també ha vist com la seva vida s'ha «trencat» és Irina, una mare amb dos fills que ha hagut de deixar el seu marit allà. A Ucraïna treballava de perruquera i, juntament amb el seu marit, que era constructor, «tenien una bona vida».
Un segon vol i autocars cap a Ucraïna
Lucía Caram i el seu equip, juntament amb Open Arms i el pare Àngel, tenen previst organitzar un segon vol en els pròxims dies. No descarten organitzar autocars cap a la frontera amb Ucraïna, però encara estan tancant els detalls.