El rei Felip VI ha reivindicat la «responsabilitat» i el «compromís amb la Constitució» del seu pare, el rei emèrit Joan Carles I, durant l'intent de cop militar del 23 de febrer de 1981. El monarca ha presidit l'acte oficial de commemoració dels 40 anys d'aquest esdeveniment al Congrés dels Diputats i hi ha lloat el paper de l'aleshores rei. «La seva fermesa i autoritat van ser determinants per a la defensa i el triomf de la democràcia», ha assegurat. Per a Felip VI, el cop d'estat fallit va ser una «inacceptable fractura del legítim i legal ordre democràtic» que ell va viure com a nen, però que li va permetre aprendre «l'incalculable valor que té la llibertat per al poble espanyol».
Tot i tenir la nit del 23-F «gravada a la memòria», el rei ha dit que els ciutadans van sentir «la tranquil·litat de veure com la llibertat i l'ordre constitucional prevalien» i es «confirmava» així l'etapa democràtica. De fet, ha proclamat que, com a rei, el seu compromís amb la Constitució és «més fort i ferm que mai». «Com també és inequívoca la voluntat de la corona de ser una institució que inclogui, integri i cohesioni tots els espanyols», ha afegit.
A banda de lloar el paper de Joan Carles I, l'actual monarca també ha agraït el paper que va jugar el 23-F qui era president del govern espanyol, Adolfo Suárez, i«una llarga llista d'homes i dones, civils i militars», que van demostrar «coratge i lleialtat a les institucions» i a la carta magna. «El rebuig institucional i ciutadà a la ruptura del nostre marc de convivència va ser decisiu per aturar i vèncer aquell cop d'estat», que ha qualificat d'«extraordinària gravetat».
40 anys després de l'intent de cop militar, Felip VI ha fet una crida a defensar, «ciutadans i institucions», la «convivència en democràcia i llibertat» davant dels «riscos que la poden amenaçar». «Hem après que la democràcia és un bé delicat» que necessita «respecte i dedicació permanent per part de tots», ha alertat, ja que «la seva erosió posa en qüestió i per tant en perill els drets i llibertats».
També ha destacat la «vigència i fortalesa» de la democràcia espanyola sorgida del pacte constitucional i ha animat a «reafirmar i renovar el compromís de totes les institucions» amb el sistema. «Ho devem als qui van defensar-lo aleshores; ho devem a les noves generacions a les mans dels quals hi haurà el futur d'Espanya; ho devem, en definitiva, a poble espanyol que, dies després d'aquella nit que avui recordem, va manifestar de manera exemplar la seva defensa de la llibertat, la democràcia i la Constitució», ha conclòs.
Joan Carles I, que des de l'estiu passat és fora de l'Estat espanyol, no ha acudit a l'acte de celebració d'aquest dimarts, que ha reunit el Consell de Ministres encapçalat pel president espanyol, Pedro Sánchez; les presidentes del Congrés, Meritxell Batet, i del Senat, Pilar Llop; representants dels grups parlamentaris i els presidents del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, i del Tribunal Constitucional (TC), Juan José González, entre altres. No hi ha assistit, en canvi cap membre d'ERC, JxCat, el PDeCAT, la CUP, el PNB, EH Bildu, Compromís ni el BNG.
Batet: «Tot és discutible i tota reforma es pot plantejar»
Batet, que ha obert l'acte d'aquest dimarts, també ha agraït la defensa de la Constitució que va parar un cop d'estat «inconcebible per a la societat espanyola d'avui» però que, alhora, va Jconsolidar» el sistema democràtic, ha afirmat. La presidenta del Congrés ha apel·lat a la «unió, valor i acció que brinda la resposta que es va donar fa 40 anys» per fer que la democràcia espanyola segueixi «acreditant la seva força i la seva capacitat».
Ha advertit que els riscos de qualsevol democràcia «són uns altres» avui en dia però que «existeixen i no són de menor magnitud», com la «deslegitimació» i la «instrumentalització» de les institucions que busquen «convertir la democràcia en una façana desposseïda dels seus continguts fonamentals», com la pluralitat, les llibertats, la igualtat i la cohesió.
Tot i que ha sostingut que en el sistema espanyol «tot és discutible i tota reforma es pot plantejar», ha defensat l'«activació de les facultats constitucionals per garantir o restablir el respecte al pacte fonamental vigent» davant de possibles «atacs i amenaces que pretenguin trencar amb el sistema». «No oblidem que la democràcia necessita també de la màxima capacitat de les institucions per actuar en la seva defensa en moments de crisi», ha resumit.