Punt final al polèmic nomenament d'Alexànder Golovín com a assessor especial en matèria de polítiques estratègiques del Departament de Recerca i Universitats. El jove, de 22 anys, ha comunicat la seva renúncia al càrrec aquest dimecres, només dos dies després del seu nomenament, que havia generat polèmica pel seu posicionament polític, de perfil liberal, i per no haver acabat la carrera universitària.
Segons ha explicat el Departament de Recerca i Universitats en un comunicat, Golovín ha presentat la seva renúncia al càrrec a la consellera Gemma Geis per motius personals. Segons el text, el ja exassessor ha assenyalat que en les últimes hores s'han fet sobre ell «acusacions greus i falses».
Fundador d'un 'think thank' de tendència liberal que defensa reduir els assessors
Alexànder Golovín ha participat com a analista polític en diversos mitjans de comunicació i com a tertulià com RAC1 i TV3. També és un dels fundadors de l'Institut Ostrom, un 'think tank’ de tendència liberal amb seu a Catalunya que, entre altres postulats, defensa la reducció d'assessors en l'administració pública i està en contra de la rebaixa de taxes universitàries.
Segons les taules salarials de la Generalitat, Golovín havia de percebre un sou de 57.983,60 euros anuals bruts. Segons va explicar ell mateix, la seva tasca al Departament de Recerca i Universitats seria escriure els discursos de la consellera Gemma Geis i «ajudar en el relat —comunicatiu— de la conselleria».
La publicació del Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) afegia a aquestes tasques el suport en les «polítiques estratègiques del departament» i l'assessorament «sobre tendències i factors econòmics que permetin prefigurar escenaris de futur».
Golovín estudia Estudis Hebreus a la Universitat de Barcelona
Segons van publicar diversos mitjans, Alexànder Golovín, nascut l'any 1999, no disposa de cap títol universitari. En aquest sentit, els mitjans asseguren que el ja exassessor va començar el grau de Relacions Internacionals a la Universitat Ramon Llull, però ho va deixar, i actualment cursava Estudis Hebreus en la Universitat de Barcelona (UB).
Davant la polèmica generada pel seu nomenament el passat dilluns sense haver acabat la carrera universitària, Golovín i el Departament de Recerca i Universitats van confirmar que disposar d'un títol universitari no era un requisit per optar al lloc, de lliure designació.