Era un catorze de març del 2020 quan, després de dies de neguit i de rumors, tot saltaria pels aires i el govern espanyol decretaria un primer estat d'alerta de quinze dies que obriria les finestres a una nova manera d'entendre el món. Un any i tres onades després de l'esclat de la pandèmia més greu dels darrers cent anys, el món no ha tornat a ser el que era i la majoria de les cicatrius que s'han anat obrint segueixen lluny de tancar-se. Només l'eficància d'unes vacunes encara amb comptagotes aporta llum i esperança al final d'un túnel fosc que ja dura 365 dies.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
«No crec que ens neguéssim a assumir la realitat que ens venia a sobre», opina l'Eva Llàtser, presidenta del Col·legi Oficial de Psicologia (COPC) a Tarragona. «Més aviat la impressió és que ens van absorbir el desconeixement i la ignorància», reflexiona, «abans de fer-nos a la idea d'una realitat duríssima que només vam poder assimilar a poc a poc». L'Eva troba «normal» aquella sensació naïf de pensar que el parèntesi podia durar quinze dies, i recorda que «fins que no vius aquesta realitat és impossible d'assumir o veure-la». L'avís de la Xina o el d'Itàlia, considera, no eren suficients per preparar-nos per al que venia. «Això sí, no vam tenir cap problema en obeir!», recorda amb interès. Dia catorze i els balcons ja s'albiraven com la via d'escapament que acabarien sent.
La Covid-19 ha contagiat prop de 50.000 persones i s'ha emportat més de 1.200 vides a les comarques de Tarragona i l'Ebre
Un any després de l'inici del terratrèmol, ja són prop de 46.000 les persones de Tarragona i de l'Ebre que han patit la infecció, i més de 1.200 les defuncions relacionades amb el virus de la Covid-19. L'impacte de les seqüeles físiques serà una de les grans imatges que quedaran per a la història, però l'Eva detecta que «estan començant a fer-se visibles també les seqüeles emocionals» que deriven de la salut mental. Per a la psicòloga, si bé encara no hi han dades oficials que hi afegeixin rigor, «l'augment de l'apatia, de l'angoixa i del nerviosisme» arran d'una situació que s'allarga són motiu de preocupació i reflexió severa.
«És cert que la cura de la salut mental depèn molt més dels caràcters individuals que de generalitzacions», matisa, però veu en els joves i adolescents els perfils més sensibles a aquesta fragilitat emocional «després d'un any perdut que els ha tallat la interacció i les experiències». Llàtser també posa el focus en «aquells adults que han vist com la pandèmia els ha deixat sense feina» i en una situació econòmica molt més delicada, i «en aquella gent gran que ha deixat de sortir i relacionar-se» i pateix la solitud d'una manera més agressiva. La presidenta del Col·legi té clar que la salut mental mereix la mateixa atenció i cura que la física, en especial en un context com l'actual.
Eva Llàtser, psicòloga: «Els estralls emocionals de la pandèmia són més sensibles entre els joves i adolescents»
Una allau d'ERTOs, un augment sense precedents de l'atur i un sector turístic reduït a cendres són les grans pedres a la sabata d'una economia que s'ha desplomat més a Tarragona que en altres demarcacions a causa, precisament, per aquesta dependència de la pota del turisme que enguany ha reduït la facturació gairebé a zero. L'emergència dels hospitals i l'atenció primària ha tingut rèpliques a pràcticament tots els sectors econòmics i laborals de Tarragona, i el darrer any fa el pes de deixar una radiografia destructiva d'unes ciutats ferides de gravetat. Els ànims tampoc són gaire més animats de cara a la Setmana Santa de 2021, que també apunta a testimonial.
Per a l'Eva, sens dubte la gran bufetada per a la salut mental del darrer any ha estat «no poder-nos acomiadar de molts éssers estimats» precisament per les restriccions derivades del virus. «El dol és un procés difícil que es treballa des de l'acompanyament, i haver-ne de prescindir sense dubte allargarà aquests processos tan difícis», explica. Llàtser apunta com «la tristesa i l'ansietat han augmentat fins al punt d'envair persones» que han patit pèrdues sense poder acomiadar-se de familiars o amics. Una mortalitat tan elevada (i en molts casos tan solitària) ha trencat tots els motlles socials pensats per resistir els impactes.
L'horitzó de la vacunació massiva marcarà «la recta final» de la pandèmia durant els pròxims mesos
En mig d'un panorama tan fosc, l'aparició de les primeres vacunes efectives contra el virus obren la primera escletxa de llum després de tants mesos a la foscor. «L'arribada de les vacunes és un horitzó, és llum, és esperança», interpreta l'Eva, «perquè hi ha precedents i perquè sabem que són el camí per superar un sotrac dificilíssim». Més de 65.000 persones ja han rebut la primera dosi de la vacuna a les comarques de Tarragona i l'Ebre, i 23.000 ja gaudeixen de la immunitat de les dues dosis. En especial entre les residències i els sanitaris. Si bé ningú abaixa la guàrdia, el pessimisme general comença a perdre l'hegemonia. La del cansament i la fatiga ja seria una altra història.
La psicòloga és prudent i rebutja eufòries degut a l'arribada progressiva dels vaccins, però no amaga que el túnel comença a intuir la llum després de la llarga travessia. «Les vacunes són l'esperança d'afrontar la recta final de la pandèmia que ens ha canviat la vida a tots», resol, sencera. El rellotge de sorra sembla haver-se invertit i ara corre a favor, a l'espera d'una vacunació massiva que permeti recuperar el terreny perdut a la salut, a les llibertats i a les il·lusions. No és poca cosa. Un any i molta ciència després, Tarragona confia que aquesta notícia del primer aniversari de la Covid-19 sigui la darrera que toca llegir.