La Baixada del Pajaritu de Tarragona és una de les celebracions més reivindicatives dels actes d'aquest cap de setmana. Encara que no ho sembli, el Carnaval de Tarragona s'ha caracteritzat, des dels seus orígens, per la seva aura satírica i crítica amb les autoritats, o amb els fets i esdeveniments que hagin succeït a la ciutat i al país el darrer any.
Tot i això, alguns organitzadors lamenten que aquest esperit satíric s'està perdent. Tot i que es mantenen els premis a la carrossa més satírica i el tema més reivindicatiu durant les rues de carnaval i actes com la Bóta o els Ninots, el Carnaval de Tarragona s'està inclinant cap a una vessant més 'estètica' o festiva simplement.
De totes maneres, encara queden alguns actes que intenten refermar l'essència del Carnaval, i un d'ells és la Baixada del Pajaritu. Aquesta va ser creada l'any 2006 amb la voluntat de crear un acte diferent i paral·lel a l'acte del dissabte a la tarda, la Rua de l'Artesania. Aquest acte, segons l'ha definit un dels seus organitzadors actuals, en Jordi Alasà, «és l'acte més gamberro del Carnaval de Tarragona».
Una baixada d'andròmines on el més important no és baixar ràpid
La Baixada del Pajaritu té lloc a les onze del matí, i arrenca des de la plaça del Rei, a la Part Alta de Tarragona. El procediment i concepció de la prova és bastant senzill i consisteix a baixar diversos carrers de la ciutat tot formant un recorregut. Es pot participar en dues categories, la 'modalitat pajaritu' en què les andròmines es mouen amb rodes i a gràcies a la gravetat i la 'modalitat a pèl', en què els participants porten l'andròmina a pes.
Fins aquí, es podria parlar d'una baixada d'ornis o andròmines normal, com la que es fa en moltes localitats del municipi, però la diferència de la Baixada del Pajaritu no és precisament fer el recorregut de la manera més ràpida.
Tot i que sí que existeix un premi a la baixada més neta, on els grups realment es disputen són en totes les altres, que són el premi a la millor crítica o sàtira, el reconeixement essència de la baixada; el de l'andròmina més ben dissenyada, el de la baixada més desastrosa, «ja que hi ha grups que des que arrenquen ja es veu que no hi haurà res a fer».
Però, la categoria que genera més expectació i espectacle, és el premi a la patacada més gran. Les andròmines estan fetes de cartró, metall i materials reciclats i sovint la seva construcció no compta amb les característiques dinàmiques més adients. Aquest fet, lligat amb la velocitat que agafen les andròmines durant la baixada, fa que moltes no acabin el recorregut i s'acabin encastant amb una de les bales de palla que tracen el recorregut, destrossant sovint l'andròmina.
Per tots aquests caiguts en el camp de batalla, l'organització es reserva un premi a qui hagi tingut la patacada més espectacular. Darrerament però, el jurat s'ha trobat que hi ha grups que intenten optar a aquest premi, provocant lleugerament la caiguda o patacada. Jordi Alasà ha volgut aclarir que «la patacada ha de ser real, no ha de ser provocada o almenys no s'ha de notar».
El Cau Fent Camí de Tarragona reivindica un local des de fa temps
A l'edició d'enguany s'hi ha apuntat 21 colles, repetint la xifra de l'any anterior i que són bastant variades. Hi ha associacions de joves, gent gran que baixa sola i una de les més nombroses, que participa des de l'any 2008 és el Cau Fent Camí de Tarragona.
Es podria dir que el cau és ja un grup consolidat a la baixada, i cada any hi participa fent baixar tots els nens i nenes de l'activitat, amb una andròmina satírica i que reivindicativa una cosa bàsica pel cau, tenir un local que, de moment, l'ajuntament encara no els ha concedit.
Els encarregats de la construcció d'aquesta carrossa són els mateixos pares dels nens del cau. Segons ha explicat el Daniel Espallargues, pare del Marcel, fa uns anys els pares van decidir crear una nova unitat dins el cau, sota el nom de MIPAS (Mares i Pares) per desenvolupar diverses activitats i estalviar una mica de feina als caps, ja que «molts estudien fora i tasques com fer una andròmina els hi suposa un mal de cap».
El procediment és senzill. Uns mesos abans de la baixada els MIPAS es reuneixen i trien sobre quina temàtica volen parlar, sobre quina reivindicació volen fer l'andròmina i com es podrien disfressar.
Una vegada triat, això es trasllada als caps del cau que ho expliquen als nens, i ells són els que acaben de decidir com ho representaran. «Lamentablement, el local sembla no arribar i ha estat la reivindicació i el motiu de sàtira que hem portat a la baixada en els últims anys».
Enguany s'ha decidit fer una andròmina ambientada en el famós videojoc del 'Pac-Man', però canviant els protagonistes i convertint l'andròmina en el fantasma del local que s'escapa i no arriba, perseguit pels nens i pares, que són els Pac-Man.
Dos dissabtes abans de la prova es reuneix la comissió al el centre cívic de la part alta els cedeix un petit espai per guardar materials. Allà s'acaba de confeccionar la carrossa, i els nens i nenes decoren les disfresses.
El futur de la Baixada del Pajaritu
Tot i que la baixada d'enguany ha arribat al mateix nombre d'inscrits que l'any passat i la xifra es manté estable, els organitzadors de la prova lamenten una davallada en l'esperit crític de la Baixada del Pajaritu. Joan Alasà ha comentat que «algun any ens ha estat realment difícil triar l'andròmina més satírica, i creiem que cada vegada s'està tendint a fer construccions més boniques o estètiques, perdent una mica l'essència de la prova, que va néixer per ser un format diferent i paral·lel a l'acte de la tarda».
Des de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, organitzadors de la baixada, aspiren que hi hagi un canvi de mentalitat i es recuperi aquestes ganes de riure i fer crítica social dels fets de la ciutat.