De ben segur que, alguna vegada, hem passat per un carrer o una plaça i ens ha resultat curiosa la seva denominaciĂł. Les vies pĂșbliques i els espais comunitaris sovint llueixen noms de figures reconegudes, ocupacions laborals, comerços, o activitats singulars que es duien a terme en aquestes vies. TambĂ© reflecteixen la funciĂł o l'Ășs principal que se li dona, si bĂ© el pas del temps pot haver modificat substancialment la realitat de l'espai. Avui, a TarragonaDigital descobrim alguns carrers de poblacions del Camp de Tarragona amb noms curiosos que et sorprendran.
Disputa a la Conca de Barberà pel carrer més estret
Sembla que el carrer mĂ©s estret de Catalunya es troba a Sarral, a la Conca de BarberĂ . S'anomena carrer dels Jueus, ja que antigament formava part del call jueu que data del segle XIII, que tot i no ser gaire nombrĂłs, va comptar amb algunes famĂlies importants, com la dels cirurgians Dez Portell. La via tĂ© una amplada de 57 cm a la part mĂ©s angosta i Ă©s de tipus portal, amb arcs i llindes.
Pel que fa al carrer de les Abraçades de VimbodĂ i Poblet, a la mateixa comarca, Ă©s un dels indrets mĂ©s visitats i fotografiats del municipi. Es tracta dâun carrer de nomĂ©s 94 centĂmetres dâamplada, fet que el converteix en un dels mĂ©s estrets de Catalunya i tambĂ© de lâEstat. Segons els habitants del poble, aquest Ă©s el carrer veritablement mĂ©s estret del paĂs, ja que si bĂ© el sarralenc Ă©s el mĂ©s estret per una punta i es va eixamplant a mesura que s'avança, el de VimbodĂ sempre tĂ© la mateixa mida en tot el seu recorregut.
A mĂ©s, el carrer vimbodinenc guarda una tradiciĂł que queda reflectida en una dita popular local: «si dos persones sâhi troben de cara hauran dâabraçar-se per poder continuar el seu trajecte». Segons la documentaciĂł en mans del consistori, el seu nom es remunta tres segles enrere arran dâaquesta dita popular.
Un carrer de Torredembarra t'estalvia els funerals
Un dels carrers amb un nom mĂ©s curiĂłs a Torredembarra, a la comarca del TarragonĂšs, es troba al nucli antic i connecta el carrer Major amb el carrer de Joan GĂŒell, just a tocar de lâanomenada âporta falsaâ de lâEsglĂ©sia: una porta lateral que sâha convertit en lâaccĂ©s principal al temple, fent ombra a la veritable porta principal, la de darrere.
El cas Ă©s que davant dâaquesta porta falsa es dona el condol als familiars homes dels difunts just abans de cada funeral, en un ritu que es mantĂ© encara avui. DesprĂ©s, els homes entren al temple, ja que les familiars dones ja sĂłn dins, i arrenca la missa. Ara bĂ©, entre els veĂŻns assistents, hi ha qui tan sols sâaproxima a la porta a donar el condol i sâestalvia el trĂ ngol del funeral.
Per marxar de manera rĂ pida i discreta, de vegades, ho fan pel carrer que ens ocupa, que rep el nom de carrerĂł dels Vius: la via per la qual els participants âels vius, Ă©s clar, i dâaquĂ el nomâ dâun funeral, se nâescapoleixen desprĂ©s del trĂ mit de transmetre les condolences.
El tarragonĂ Pilon's Street o carrer del Comte
TambĂ© al TarragonĂšs, el PilonÂŽs Street o l'oficial carrer Comte de Tarragona Ă©s, segurament, un dels carrers mĂ©s singulars i vistosos del cas antic de la ciutat. Cada primer dissabte de juliol es celebra la festa de la pintada dels pilons, uns elements que va posar l'Ajuntament fa alguns anys per evitar que hi aparquessin els cotxes. Sembla que els veĂŻns els van trobar lletjos o avorrits i per aixĂČ van decidir pintar-los.
Segons algunes fonts, en un primer moment els pilons es pintaven de nit i d'amagat. Ara, perĂČ, ja Ă©s tota una festa en una manera original i bonica de donar vida a un carrer. Un cop pintats es fa una votaciĂł per determinar el pilĂł que mĂ©s ha agradat i que serĂ el que s'indultarĂ de ser repintat l'any segĂŒent. A mĂ©s, des de fa uns anys s'atorga la distinciĂł del PilĂł Convidat a una associaciĂł que pinta el seu pilĂł commemoratiu, i en la darrera dĂšcada aquesta via de la Part Alta s'ha convertit en un reclam turĂstic grĂ cies 46 elements artĂstics, que es barregen entre edificis abandonats i brutĂcia.
Errors ortogrĂ fics en el nomenclĂ tor de Salou
L'originalitat o la posada en relleu d'un aspecte concret de la poblaciĂł a l'hora d'escollir el nom d'un carrer pot passar a un segon terme si no s'Ă©s curĂłs amb l'ortografia o el disseny de les plaques. Ăs el cas de Salou i els seus carrers, que presenten un problema molt evident amb el nomenclĂ tor. Tanta Ă©s la magnitud de la tragĂšdia, que qualsevol vianant que passegi per aquestes vies turĂstiques no tardarĂ en adonar-se que molts dels noms dels carrers estan mal escrits i presenten errors ortogrĂ fics importants.
Aquest fet es pot comprovar, per exemple, al carrer del PenedĂšs, amb una grafia inventada amb l'accent sobre la «D». Un altre problema amb l'accentuaciĂł catalana resulta evident al carrer de VictĂČria dels Ăngels, que apareix sense cap signe diacrĂtic. Tot i que aquesta realitat pot semblar una qĂŒestiĂł menor, no deixa de ser simptomĂ tic del poc respecte que pot arribar a tenir una instituciĂł cap a una mostra cultural tan rica com la denominaciĂł dels carrers.
Reus i el sant que mai va existir
La ciutat de Reus tĂ© diverses vies singulars que mereixen un punt d'atenciĂł. El carrer del Vidre, per exemple, guarda un component gairebĂ© mĂstic que el fa molt particular. Cada 21 de desembre al matĂ, coincidint amb el solstici dâhivern, la ciutadania s'aplega en aquesta via per observar un fenomen Ășnic: un raig de sol passa a travĂ©s dels finestrals del campanar de la prioral de Sant Pere.
No estĂ clar si aquest fet Ă©s fruit de la casualitat o va ser intencionat per part dels constructors de lâesglĂ©sia prioral. El cas Ă©s que, com que el sol avança mĂ©s baix a lâhoritzĂł, Ă©s possible observar-lo des de la perspectiva d'aquest carrer.
Un altre cas destacat de la capital del Baix Camp, aquesta vegada pel que fa al nomenclĂ tor, el trobem en l'anomenat carrer de Sant MagĂ Alegre, ja que ningĂș trobarĂ en el santoral aquesta advocaciĂł. Resulta que MagĂ Alegre era un pagĂšs que tenia les seves terres on mĂ©s tard s'urbanitzaria el carrer al qual dona nom.
En algun moment, als reusencs els devia semblar que si aquest senzill personatge no era sant no mereixia donar nom a una via, i van afegir la santificaciĂł davant de la denominaciĂł. Alguns estudiosos apunten que aquest cas es podria transportar en d'altres ciutats i pobles del territori, i aixĂČ evidencia que hi ha carrers que tenen noms de personatges que avui resulten del tot desconeguts per als seus veĂŻns.
Un carrer per a cada dia de la setmana a Riudecanyes
Sense moure's del Baix Camp, a Riudecanyes existeixen diversos elements que donen carĂ cter i singularitat a la vila: un d'ells, els carrers. Els seus noms recullen els dies de la setmana i no ha estat fins fa ben poc que la llista sâha hagut dâampliar amb noves referĂšncies. Com a detall curiĂłs, hi sĂłn tots menys el del dijous. Per quĂš? Doncs us deixem amb la incĂČgnita, aixĂ ja sabreu quĂš preguntar per trencar el gel amb els veĂŻns.
