L’alarma va saltar a mitjans del mes de juny passat quan es feia públic que la històrica botiga de discos Arsis abaixava la persiana de manera definitiva després d’estar al peu del canó durant 50 anys.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
En les darreres setmanes el degoteig de baixes ha sigut permanent. Abans d’Arsis, els veïns de l’entorn del carrer López Peláez s’acomiadaven de la pastisseria Sanromà, un negoci familiar que 30 anys després de la seva apertura anunciava que no podia continuar fent front a les despeses d’un establiment així. Després es va conèixer que el reconegut restaurant Xamfrà del Fòrum també tancava, multiplicant, així els locals buits i en lloguer que es multipliquen al centre de la ciutat de Tarragona.
La Llibreria La Rambla deia adéu als clients l’any passat deixant un espai buit a la Rambla Nova, l’artèria noble de Tarragona, que acumula brutícia i deixadesa. Aquesta mateixa setmana, perquè no s’han posat d’acord en el preu del lloguer, segons s’ha fet públic, una coneguda botiga de roba també deia adéu al seu emplaçament a la Rambla.
Per conèixer els motius que hi ha darrere d’aquesta mala situació del teixit comercial del centre de la ciutat, TarragonaDigital ha parlat amb l’economista Rafa Muñoz; la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé; el president de l’associació de comerciants Via T, Salva Minguella; i el nou president de l’empresa pública dels mercats de Tarragona, Didac Nadal.
«Els botiguers necessiten fidelitat dels clients i resposta dels consumidors»
Muñoz, economista i membre, durant molts anys, del gabinet d’estudis de la Confederació Empresarial de la província de Tarragona, ha estudiat profundament el teixit comercial del centre de la ciutat i avança que «el comerciant ha d’encarar molts fronts de manera simultània». Rafa Muñoz els hi posa adjectius a aquests fronts: «cobdícia, supèrbia, mandra i luxúria».
«Cobdícia perquè el propietari de locals al centre es vol assegurar la pensió amb el suculent lloguer que cobra. Supèrbia perquè hi ha molts emprenedors que es deixen enlluernar pel model de franquícia, en lloc de la feina dura i continuada. Mandra per part de les administracions públiques, que prefereixen una inversió multimilionària multinacional que no treballar els barris com espais de vida i convivència i luxúria perquè el client prefereix el plaer de sortir carregat de bosses d’un centre comercial» rebla Muñoz.
Centrant-se en el problema de la ciutat, l’economista tarragoní té clar que «la debilitat comercial del centre de Tarragona prové de la lenta desaparició del comerç tradicional, substituït per franquícies o basars orientals». «Els establiments que ofereixen atenció, coneixement, experiència i qualitat, que competeixen contra els centres comercials omnipotents, necessiten la fidelitat dels clients i resposta dels consumidors» conclou Rafa Muñoz.
«Que els vidres i els aparadors no es vegin deixats»
TarragonaDigital ha demanat a Laura Roigé i a Salva Minguella possibles solucions per fer front a la lenta agonia del comerç al centre de Tarragona. Roigé apunta un seguit d’opcions: «fer que els aparcaments públics de la ciutat siguin gratis, o pràcticament gratis, els dissabtes a la tarda; panells informatius que indiquin les places lliures d’aparcament; i millorar la senyalització. En definitiva, fer que venir a Tarragona sigui possible».
Així mateix, també caldria, segons la màxima responsable de la Cambra tarragonina,, «aconseguir la distinció de ciutat turística, que ara per ara només en gaudeix la zona de la Part Alta; apostar fort pel tema dels creuers i fer una actuació integral: si la ciutat està comercialment viva, té una espenta enorme».
I sobre el problema de la deixadesa dels locals buits, deixadesa que es pot veure en l’antiga Llibreria La Rambla, Laura Roigé recorda que «nosaltres entenem que els vidres i els aparadors no s’haurien de veure deixats. Es podria convidar a participar una escola artística, per solucionar aquest tema».
Salva Minguella, com Laura Roigé, es mostra «molt preocupat perquè tot plegat dóna molt mala imatge al comerç». També té clar que aquesta «situació que viu el centre de Tarragona la viuen altres ciutats».
«Nosaltres apostem perquè els locals buits estiguin arreglats, nets, cuidat. Es podria fer, també, actuacions urbanístiques, convertir en zona de viantant l’última coca de la Rambla, una actuació fàcil de fer, que ajudaria al petit comerç. Les actuacions urbanístiques són importants perquè carrers com Unió deixen de ser indrets poc agradables per passejar» explica Minguella. El líder de l’associació de comerciants del centre de Tarragona reclama, en definitiva, «que es faci més cas al petit comerç».
Illa Corsini, la solució de l’Ajuntament
El traspassat regidor del PDeCAT, i comerciant tarragoní, Albert Abelló, va impulsar el projecte de l’Illa Corsini, com a resposta a les constants reivindicacions de veïns i comerciants dels carrers Unió, Canyelles, Cervantes o Apodaca.
L’anterior equip de govern municipal tarragoní, mitjançant el seu regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà va explicar, el passat mes de novembre, que el projecte redactat d’Illa Corsini «arribarà a l’abril». L’actual equip de govern municipal, ERC-En Comú Podem, avança a TarragonaDigital que «encara no hi ha ni avantprojecte».
«El projecte de l’Illa Corsini té el consens de tots els grups municipals. Actualment s’està tractant i estudiant amb els tècnics municipals quina és la millor fórmula per desenvolupar el projecte» comenten des de la plaça de la Font.
Didac Nadal, líder de Junts per Tarragona, i nou president d’Espimsa, l’empresa pública tarragonina que gestiona els mercats, assegura que «un dels reptes que assumim és l’Illa Corsini, com a referent comercial de la ciutat i pilar imprescindible de la bona convivència entre mercats, ciutat, veïnes i veïns».
Per Nadal, «l’empresa de mercats ha d’estar a l’altura del projecte i ha de liderar la dinamització de tot l’espai central de la ciutat i, singularment, aconseguir una plaça Corsini més acollidora i còmode, tant per als veïns com per als comerciants de la zona».
