Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Exterior de la granja de Doldellops, propietat de la família Martinell.

Doldellops, la granja cistercenca que Cèsar Martinell va convertir en la seva masia a Valls

L’immoble està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. L’any 1930 el va adquirir l’arquitecte Cèsar Martinell, modificant totalment el seu aspecte i convertint-lo en la seva residència a l’Alt Camp

Exterior de la granja de Doldellops, propietat de la família Martinell.
Exterior de la granja de Doldellops, propietat de la família Martinell. | Júlia Giribets

 

Deixem enrere la transitada autovia A-27. Sortida Picamoixons. Un camí desvia la ruta cap al que sembla una zona boscosa. Si el GPS no falla, a menys d'un quilòmetre ja hem arribat. A mesura que anem avançant ens envaeix un paisatge cada cop més bucòlic. I el silenci.

Un caminet de pocs metres topa directament amb una edificació que trenca el verd paisatge:  la granja de Doldellops. Aparentment l'edifici es manté intacte, malgrat el pas del temps, però li manca l'ànima d'anys enrere.  El so de les rialles, les converses o les celebracions que va fer l'arquitecte Cèsar Martinell quan el va adquirir a partir del 1930 han quedat emmudits per la més absoluta calma, interrompuda només per discretes ràfegues de vent. 

Aquesta singular finca ha presentat diversos aspectes al llarg dels segles. Fins arribar a ser la masia que és ara, la casa té una llarga història al darrere que s'ha anat explicant a través de les diverses fesomies i fases que ha tingut l'immoble.

Per començar el relat de la granja de Doldellops, hem de retrocedir quasi mil anys enrere i situar-nos a l’any 1.155, cinc anys després de la fundació de Poblet. Doldellops (nom amb què es coneix llavors l'indret on està situada), té una granja cistercenca que pertany al Monestir de Poblet. «Des de la seva fundació ja disposa d’un molí fariner (que encara es conserva), terres de pastura i forn», explica l’historiador i actual president de l’Institut d’Estudis Vallencs, Francesc Murillo. «Aquesta primera fase de l’edifici lliga amb els inicis de la repoblació de Valls», quan s’estructura tot el terme.

És lloc per als conversos, és a dir, aquells frares que no serien sacerdots, i exploten la finca sota el mandat d’un administrador que la dirigeix.  «Com que és una granja relativament propera a Poblet també s’hi portava als frares de més edat com a lloc de retirada, gràcies al bon clima», diu Murillo. Tot i això, cap al segle XIII, comencen a treballar-hi jornalers de Valls, als quals se’ls cedeixen les terres a canvi de censos que han de pagar al Monestir.

Primeres friccions jurisdiccionals amb Valls

«No sabem del cert com era la granja inicial, però al segle XIV es fa un gran casal fortificat», explica l’historiador. És en aquest moment quan vénen els primers problemes jurisdiccionals. «Valls es troba en una fase molt inicial de creació del seu govern municipal i l’objectiu és aconseguir més privilegis i es compren terres per incorporar-les al municipi i sovint topen amb Poblet».

Vista general de la granja de Doldellops, datada entre 1900-1910
Vista general de la granja de Doldellops, datada entre 1900-1910 | Ramon Rozada/ Arxiu Comarcal

Cap al 1.700 comença la segona fase de l'edifici i el moment clau en què la granja deixa de ser de Poblet, ja que es tenen «greus problemes econòmics» que fan que Poblet es desprengui de diverses propietats, entre elles, la granja de Doldellops, anant a parar als Sagarra, una família benestant de Valls, que s’encarrega d’explotar la finca agrícolament fins a l’any 1930.

En aquesta data és quan el cèlebre arquitecte Cèsar Martinell s’interessa per la finca i la compra, canviant-la de dalt a baix i afegint-hi diversos elements nous. Si es mira peça per peça, es poden trobar gran quantitat de curiositats en la procedència d’aquestes. Per exemple, la balconada principal procedeix de Cal Sepulcre, una casa que es trobava a la plaça del Pati de Valls, en l’edifici del cinema.

«Quan es va enderrocar aquesta casa, Martinell n’era l’arquitecte i va comprar la balconada  que, probablement, hagués acabat juntament amb la runa i la va posar a Doldellops», explica l’historiador.

Un focus cultural de la societat vallenca

Un cop va fer les obres a l’antiga granja cistercenca, l'arquitecte la va convertir en la seva masia a Valls. «La família feia molta vida aquí, ell hi tenia el seu despatx a dalt de tot amb unes vistes precioses a la Vall del Francolí», relata Murillo.

Senyalització de la granja de Doldellops.
Senyalització de la granja de Doldellops, per on passen excursionistes habitualment. | Júlia Giribets

Durant uns anys, Doldellops vas ser molt més que la casa de l’arquitecte. «Va ser un petit focus cultural de Valls durant molt temps, on es feien festes, actes culturals, commemoracions...», explica.

Lloc de pas per a excursionistes

Actualment, un camí tranquil, però transitat en ocasions per excursionistes o ciclistes travessa la granja de Doldellops.  És una zona de pas per a totes aquelles persones que volen descobrir els camins d’aquesta part de l’Alt Camp. 

Avui Doldellops està protegit com a bé cultural d’interès nacional. Enrere han quedat les celebracions que hi feia l’arquitecte, tot convertint-la en una mena de centre cultural del moment. El gos dels masovers borda quan es passa pel davant, tot recordant que la granja encara es manté viva per seguir essent un dels edificis més emblemàtics que hi ha a Valls.

També et pot interessar: