Ho fem com a compradors, com a ciutadans, com a entitats, com a veïns... voluntària o involuntària, la mirada sostenible envers el planeta ens és ja gairebé inevitable en tots els aspectes de la vida pública. En el vessant empresarial, aquesta visió ecologista de respecte envers el medi ambient també ha anat guanyant terreny en els darrers anys, fins al punt d'haver generat un nou model de nom estrany i aplicació cada cop més habitual: el model de l'economia circular.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Però què és, l'economia circular? «És aquesta cadena de producció que es pregunta què passarà quan el producte esdevingui residu», explica Joan Barfull, secretari tècnic de la Comissió d'Economia Circular i Sostenibilitat de la patronal PIMEC —Petites i Mitjanes Empreses de Catalunya—. «No es pot destriar l'economia circular de la sostenibilitat, perquè són la mateixa manera de mirar el món amb cura», explica.
L'economia circular busca crear nous productes sostenibles amb una vida de reutilització constant
Barfull explica el fenomen de l'economia circular mentre recorda la figura del ja extint drapaire que recollia ampolles de vidre per un preu simbòlic. «Doncs estem parlant de modernitzar aquesta idea antiga: en absolut parlem d'un món nou», comenta. Un model pensat per reaprofitar i reintroduir un producte obsolet un cop se li ha acabat la vida útil per a què va ser dissenyat inicialment. «Ara el drapaire ha desaparegut i s'obre una altra alternativa oberta als nous temps», tanca el símil.
Ara, l'alerta ambiental, la conscienciació sostenible i l'efecte de la legislació europea incipient fan del model d'economia circular «una onada impossible d'aturar», a ulls de l'expert de PIMEC. «El punt d'inflexió és la tendència a l'alça de la crisi climàtica que ja notem tots», resol. I això obre una sèrie d'escenaris com a conseqüència directa, amb els plàstics d'un sol ús com a principal al·ludit. «Optimitzar, reutilitzar i reciclar de forma correcta: estem parlant d'això!», insisteix.
Gots de plàstic reutilitzables per Festa Major? Una eina d'economia circular
D'acord amb aquesta realitat contemporània en comunió amb el medi ambient, la producció de materials també busca alternatives per crear nous productes amb la vida útil com més llarga millor. I, el dia de demà, que siguin senzills de reconvertir en un nou producte. «Estem parlant d'evitar, per exemple, aquelles ampolles de plàstic que inclouen un fi vinil amb la marca que impedeix un reciclatge pur», exemplifica. Una bona praxi? «Canviar els gots de plàstic d'un sol ús que acabaran a terra per gots reutilitzables, com es fa a moltes Festes Majors». Segur que a més d'un i de dos us sona la cançoneta.
«En aquest camí cap a l'eficiència i cap a deixar uns oceans lliures de tones i tones de plàstics abandonats, tots som imprescindibles», entén. «Les empreses cada cop estan més interessades perquè els empresaris no són aliens a aquesta visió sostenible del món», avança. L'objectiu, bàsicament, és la reutilització i revitalització d'aquests plàstics reciclats. «Però també juguen un paper importantíssim els consumidors, que són qui gestionaran en darrer terme el reciclatge dels reciclatges que produïm». Entre rialles, demana que cap plàstic acabi al contenidor de rebuig, que per alguna cosa s'ha col·locat un de groguet al seu costat.
Actuacions 'micro' i actuacions 'macro': «L'economia circular és necessària, però no sabem si serà suficient»
Joan Barfull assenyala el model com les regles del joc de l'economia productiva de cara al futur, i assenyala que el camí és exportar aquesta visió a les petites i a les enormes empreses, als municipis i als continents, i extrapolar-lo a totes les escales extrapolables. «No sabem si aquest nou model serà suficient, però el que és evident és que és absolutament necessari», considera. La legislació europea, assegura, serà l'accelerador dels pròxims anys.
El responsable de PIMEC fa referència a la nova normativa que vol enterrar els plàstics d'un sol ús l'any 2021, una «restricció notable que sens dubte obligarà a reinventar-se al seu sector». Tampoc s'oblida de la proposta del Parlament Europeu, amb horitzó l'any 2030, de multiplicar els residus reciclats del 45% actual a un utòpic 70%, reduir en un 5% els vessaments de productes contaminants i trobar una solució definitiva per acabar amb els residus plàstics al fons de la mar.
El projecte 'Hèlix': un exemple d'aquesta economia circular a Tarragona
El model emergent d'economia circular també ha aterrat a Tarragona. Un dels casos més paradigmàtics és el de la Tarragona Smart Mediterranean Region, que ha articulat l'embrió del projecte 'Hèlix' amb el suport d'institucions com l'Ajuntament de Tarragona o la Diputació. Aquest projecte, pare de la coneguda iniciativa dels gots reutilitzables de Sant Magí i Santa Tecla, proposa reaprofitar els gots de plàstic tradicionals i reconvertir-los en material disponible per a nous usos.
Quins nous usos? Material per a impresores 3D a disposició de l'associació de paràlisi cerebral La Muntanyeta. Gots adaptats, objectes adaptats a le sseves necessitats. «Tanquem el cercle dels residus que esdevenen matèria primera per a una segona vida», expliquen des de la fundació. Aquesta és la filosofia, i els exemples cada vegada en seran més a mesura que aquestes vies d'economia circular es vagin estene com una taca d'oli: sector dels plàstics, de la química, de l'aigua, de la calefacció i l'energia... les possibilitats d'aplicació són infinites. L'economia circular ja ha arribat a Tarragona, i ho ha fet per quedar-s'hi.