La festa de Tots Sants és la celebració més destacada de la tardor catalana. Entre el 31 d'octubre i el 2 de novembre, segons la tradició popular s'interrelacionen el món dels vius i el dels morts. En aquests dies, es fa palès el record als avantpassats amb diverses pràctiques, entre elles les visites rituals al cementiri per honorar-los, amb la neteja de les tombes i l'ofrena de flors i espelmes damunt els nínxols.
Venerar els difunts oferint-los flors és una pràctica antiquíssima i molt estesa en moltes cultures. També ho és associar aquestes ofrenes a aquests temps de tardor. De fet, en la majoria de negocis catalans que es dediquen a l'art floral, la feina durant aquests dies es pot multiplicar per un 50% respecte al volum de tot l'any. Això suposa un ingrés econòmic important però també una despesa doblada, ja que es treballa amb una quantitat de flor desorbitada en comparació amb l'activitat normal de la resta de mesos.
Sigui com sigui, Tots Sants és l'esdeveniment més important al qual s'han d'enfrontar els floristes. Enrere queden altres moments importants de l'any com Sant Jordi, una festa que en l'actualitat pateix una saturació quant a punts de venda de roses. En aquest sentit, les floristeries i gardens han passat a ser un punt de venda més: «Sant Jordi, per als floristes, s'ha devaluat molt, ja que tothom ven roses i hi ha una competència deslleial. En canvi, per Tots Sants el consumidor confia en els establiments professionals per a les flors dels difunts», afirma Heura Musté, professional del sector.
Una tradició que va a la baixa
El dia 1 de novembre també són habituals les cues per entrar als cementiris. Els recintes funeraris s'omplen de vida i, segurament, des del més enllà, els nostres familiars ens miren amb un somriure a la cara i estan agraïts de no haver estat oblidats. La tradició de portar flors als difunts, però, sembla que és una tendència que va a la baixa.
Sembla que la gent gran encara dona molta importància a Tots Sants però els joves no. Si ho fan, és per encàrrec dels pares o perquè la defunció és prou recent. Musté apunta en aquesta línia i afirma que «el públic que manté aquest costum cada any és més envellit, i la gent jove se sent poc motivada. En aquest sentit, no hi ha relleu generacional en la tradició».
El crisantem, la flor per excel·lència del cementiri
El crisantem és la flor per excel·lència de la tardor, per la seva bellesa i perquè està en el seu màxim esplendor de forma natural al novembre. És per aquest motiu que s’utilitza tant en els rams que es porten al cementiri. En l'actualitat, és la planta de flor més venuda a Europa.
La demanda en les composicions d'aquests dies segueix unes directrius força clàssiques quant a la utilització de les diverses varietats de flors. Actualment, encara guanya la clàssica jardinera variada amb crisantems, gladiols i clavells, i els rams de clavells.
No obstant això, les noves tendències s'obren camí d'una manera tímida davant del conservadorisme floral que impera damunt de la majoria de les làpides. «La majoria de clients tenen una fixació amb els crisantems, i quan venen a la botiga a recollir els encàrrecs veuen treballs més creatius amb flors poc habituals. Així, quan s'adonen que amb el mateix valor poden tenir un disseny diferent i singular, l'any següent ho proven», destaca l'Heura.
Flor natural o artificial?
Un dels problemes principals que ha d'afrontar el sector per aquestes dates és la competència en la venda de flors artificials de baixa qualitat i a preus excessivament barats que es troben en algunes botigues i grans superfícies. Sobre la demanda, després d’uns quants anys en què s’optava per la flor artificial, la venda de flor natural repunta i, en l'actualitat, pot representar fins al 80% del total de vendes. La resta, se l'emporta la flor artificial.
