La demarcació de Tarragona encara aquest diumenge, 10 de novembre, les seves quartes eleccions generals en quatre anys. Sens dubte, el principal tema del debat polític és el debat territorial, exemplificat en la qüestió catalana. Ara bé, sota els aldarulls de la setmana de la sentència, sota les declaracions d'anada i tornada entre el govern espanyol i el govern català, quelcom està succeint en l'àmbit econòmic i d'això no se'n parla.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Segons un informe de la consultora Addeco, el 10% d'assalariats que menys cobra, cobra un salari mitjà de 478 euros per mes i el 10% més alt se situa als 4.686 euros mensuals. La indústria, molt present al Camp de Tarragona, és el sector que millor paga als seus treballadors (2.081 euros al mes) i els serveis, un altre sector molt present al teixit econòmic tarragoní, qui menys paga, (1.706 euros al mes). Tarragona, així mateix, és la demarcació de Catalunya amb la taxa d'atur més alta, per sobre de la mitjana catalana i d'Espanya.
Per saber quin és el panorama econòmic que encara Tarragona, aquest mitjà ha parlat amb diferents agents del territori per conèixer la seva visió.
«La incertesa i el bon funcionament econòmic i empresarial mai han anat de la mà»
La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, la CEPTA, ho té clar: «la incertesa i el bon funcionament econòmic i empresarial mai han anat de la mà». L'entitat presidida per Josep Antoni Belmonte espera que, passades les eleccions d'aquest diumenge, 10 de novembre, «es posi fi a una provisionalitat que no fa més que minvar l'energia del nostre múscul productiu».
Pel que fa a l'agenda merament tarragonina, la CEPTA posa sobre la taula el fet que «a les nostres comarques som especialment sensibles a algunes de les grans demandes que hi ha sobre la taula». Aquestes demandes serien les següents: «des de fa dècades patim una deficiència en infraestructures de comunicació que cal resoldre d'una vegada per totes: la finalització de l'A-27, el tercer fil, el Corredor del Mediterrani i molts altres temes que romanen damunt de la taula sense solució, així com dificultats estructurals, com l'agilització de tràmits, el preu dels subministraments en l'àmbit empresarial i la implantació total de l'FP dual».
El conegut economista tarragoní Rafa Muñoz remarca, en l'àmbit tarragoní, que «esperem la salvació de la mà d'un HardRock més que refredat, d'un turisme afeblit i d'una indústria que, encara que mal vista, fa el seu paper. Tenim feina a fer. El que si tinc clar és que trencant ous i somiant truites l'economia nostra ni creix, ni creixerà».
Muñoz creu que l'Enquesta de Població Activa (EPA) «ha proporcionat senyals inequívocs d'un inesperat canvi de tendència en l'economia espanyola. Senyals que reflecteixen un deteriorament de l'activitat econòmica vinculat a causes conjunturals com el Brexit o la guerra comercial USA-Xina, però també a factors estructurals propis com la baixa productivitat o l'envelliment de la població i la desertització empresarial».
«La inestabilitat política, la incertesa legislativa i la inseguretat executiva han generat un deteriorament continuat, suau i sostingut en el temps, grinyolant, perfectament observable que impedeix l'adopció de mesures anticícliques, imprescindibles per corregir el rumb i minorar els seus efectes més negatius» adverteix el veterà economista tarragoní.
«Veurem si arriba o no la nova recessió»
Jordi Just, president de la Cambra de Comerç de Reus, no nega els núvols negres que comencen a veure's però aporta un punt de vista lleugerament optimista: «tenim turbulències importants com la guerra comercial dels EUA i la Xina, els aranzels als nostres productes agroalimentaris o el Brexit. Totes ells amb impactes relatius sobre la nostra economia. Ara es parla d'una possible i imminent nova recessió. Veurem si arriba o no, i si és gran o petita. Perquè tots plegats ens hem tornat una mica apocalíptics».
Just sap que «vivim un moment d'incertesa. Però això no és cap novetat, perquè des de la bombolla immobiliària, hem patit una gran caiguda al buit fins a 2013, oscil·lacions contínues i una tendència molt positiva els últims 4 anys. Els empresaris ens hem acostumat a viure en això que anomenen 'entorn VUCA': volàtil, incert, complex i ambigu».
El màxim responsable de l'ens cameral reusenc proposa, com a recepta, «continuar treballant per la competitivitat de les nostres empreses: valor afegit, internacionalització, innovació. Però també en el tram psicològic que té qualsevol conjuntura econòmica: no ser pessimistes i acceptar aquesta incertesa, perquè és un nou paradigma en el qual hem de seguir competint».
I, també, «estabilitat política». «De l'estabilitat en depenen moltes inversions, siguin d'empreses autòctones o, en major mesura, d'empreses de fora. Perquè costa molt més fer apostes de futur en contextos inestables. I per un altre motiu: amb governs inestables s'estanquen les millores que necessitem les empreses per ser més competitives: les infraestructures, els costos energètics, les polítiques fiscals... Esperem que en poques setmanes puguem tenir un govern sòlid a Madrid i capaç de generar diàleg per posar en vies de solució el conflicte català» rebla el president de la Cambra de Comerç de Reus.