Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge de la seu de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona

La Xarxa d'Atenció Integral a Persones Sense Sostre, l'eina de Tarragona per lluitar contra el sensellarisme

Aquest ens crea un marc d'actuació comú entre entitats i organitzacions tercer sector que treballen amb les persones sense sostre

Imatge de la seu de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona
L'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona lidera la Xarxa d'Atenció Integral de Persones Sense Sostre | Àngel Ullate

L’últim recompte de persones sense sostre, que es va fer el passat mes de maig, va detectar 84 persones sense llar a la ciutat de Tarragona. Setanta d’elles dormien al carrer, mentre que les altres 14 ho feien a l’alberg. Aquesta xifra, però, cal agafar-la com una fotografia d’un moment concret, perquè «aquesta problemàtica del sensellarisme transcendeix de les ciutats i, moltes vegades, aquestes persones fan itinerància», explica la consellera de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona, Carla Aguilar-Cunill.

[predef]tarragona-digital-84[/predef]

Per tal de pal·liar la situació d’aquests individus, Tarragona compta amb el Punt d’Atenció als Sense Sostre (PASS), ubicat a la seu de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST), i que ofereix la primera atenció a aquest col·lectiu. Paral·lelament, la ciutat va constituir la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Tarragona (XAIPSLL), que va néixer l’any 2017. Aquest ens va sorgir amb la voluntat de crear un marc d'actuació comú entre entitats i organitzacions tercer sector que treballen amb les persones sense llar en el procés de recuperació de la màxima autonomia personal.

Així mateix, pretén contribuir i millorar la capacitat de resposta dels serveis i recursos garantits i reforçant les capacitats globals de la ciutat per atendre de forma integral les situacions de les persones sense llar. La XAIPSLL compta amb una secretària tècnica, liderada per l’MSST, i amb una representació de 22 membres i participants del camp de l'administració i entitats socials. Entre elles, la Fundació Bonanit, Creu Roja, la Càtedra d’Inclusió Social de la URV, la Càtedra d’Habitatge de la URV, o Càritas, entre d’altres.

El paper de l'Ajuntament i de l'IMSST a la Xarxa

La presidenta de l’IMSST i consellera de Serveis Socials, Carla Aguilar-Cunill, ha explicat que «l’Ajuntament i l’IMSST som un més a la Xarxa, però com a tenidors dels recursos públics tenim una responsabilitat social agregada que hem d’exercir. Per part nostra hem de continuar liderant, fent un seguiment i empènyer una mica perquè tingui més èxit».

Carla Aguilar-Cunill en una roda de premsa
L'Ajuntament de Tarragona, a través de l'IMSST, lidera la Xarxa d'Atenció Integral a Persones Sense Llar. | Mauri

En aquest sentit, Aguilar-Cunill ha assenyalat que «la Xarxa és un instrument molt important que s’ha de mantenir, fer servir, i promoure, alhora que ha de continuar sent un espai de treball real i de confiança, en el que hi hagi coordinació i col·laboració». Així, ha afegit que «és un excel·lent recurs el fet de posar en una mateixa sala tota la gent que està treballant en aquestes polítiques des de diferents àmbits, com associacions ciutadanes, entitats del tercer sector, administracions i universitat».

«Tots aquests actors fan feina per la mateixa població i moltes vegades són recursos que es retroalimenten i que la persona en aquesta situació acaba passant per diversos d’ells», assegura Aguilar-Cunill. Per això, diu la presidenta de l’IMSST, «és fonamental que es coneguin i posin en comú els recursos que té cadascú, perquè moltes vegades, en aquests casos, compartir recursos fa que tots ells tinguin més potencialitat i arribin més enllà».

Els objectius de la Xarxa

L’objectiu final de tot aquest treball coordinat des de la Xarxa d’Atenció Integral a les Persones Sense Llar és la reinserció social dels membres d’aquest col·lectiu. La consellera Aguilar-Cunill, però, explica que «s’ha de tenir en compte que les persones sense llar comencen a sumar discriminacions, vulnerabilitats i situacions de dificultats econòmiques, alimentàries, o d’higiene».

Persones sense sostre dormen al les portes d'una antiga oficina bancària a la Rambla Nova de Tarragona
El darrer recompte va detectar 84 persones sense sostre a la ciutat de Tarragona. | Àngel Ullate

La presidenta de l’IMSST afegeix que «un àmbit problematitza els altres, vas sumant, i apareixen dependències, casos de salut mental i física. I tot això s’ha d’abordar». «Que hi hagi reinserció és un èxit, però també s’ha de pensar en el fet que la persona que està en una situació de vulnerabilitat ho passi el millor possible, amb els recursos al seu abast», diu la tinent d’alcalde.

La Xarxa té com a tasca més important l’abordament dels casos i de les situacions de les persones sense llar. Alhora, però, també hi ha una feina important de difusió i visibilització del que es fa en aquest àmbit i de sensibilització de la població, entorn d'aquesta problemàtica del sensellarisme.

El Catàleg de serveis per a persones sense llar

Una de les eines de coordinació que utilitza la Xarxa és el Catàleg de serveis per a persones sense llar, editat l’any 2018, i que recull tots els recursos disponibles per abordar la problemàtica del sensellarisme. Aquest mig centenar de pàgines contenen informació precisa per a tècnics i voluntaris, així com per a les mateixes persones sense llar perquè puguin accedir fàcilment als recursos necessaris. Entre altra informació, es detalla on poder menjar, rentar la roba, dutxar-se, dormir, fer consultes legals o accedir a un ordinador amb connexió a internet. Cal destacar que hi ha serveis específics per a aquesta població, molts d'ells amb derivació des de Serveis Socials, però també hi ha d'altres recursos generals, com és l'accés a la informació a la Biblioteca Pública de Tarragona.

Dos dels llits de què disposa l'alberg de la Fundació Bonanit de Tarragona.
La Fundació Bonanit de Tarragona ofereix 20 llits per a persones sense sostre. | Gerard Recasens

Aquest catàleg es divideix en dos apartats. En el primer apartat es recullen els diversos projectes, serveis i recursos disponibles, tant des de l’administració com des de les entitats del tercer sector. Entres els diversos àmbits de serveis, hi ha habitatge, alimentació, higiene, dutxes i altres, com salut, atenció social, treball i formació, i serveis de seguretat ciutadana. En el segon apartat, per ordre alfabètic, hi ha la informació genèrica de cada un dels recursos del primer bloc.