Tarragona és, i fa anys que en fa bandera, un dels grans motors europeus en la recerca i la resposta acadèmica a la crisi de l'habitatge i del sensellarisme. Ho és de la mà de la Càtedra d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l'única del planeta especialitzada en aquesta matèria que ha rebut la distinció de la UNESCO. I, de fet, el 2020 arrenca refermant el múscul tarragoní: una de les propostes més exitoses de la càtedra arriba a les mans del Parlament Europeu com a arma efectiva per posar límits a l'exclusió residencial vigent.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Ho fa de la mà de la Federació Europea d'Organitzacions Nacionals que treballen amb persones sense llar (FEANTSA) i la federació d'habitatge social i cooperatiu 'Housing Europe', que han alçat la veu i han fet arribar a la cambra una extensa bateria de 50 propostes i mesures per lluitar contra la crisi de l'habitatge digne i contra la situació de sensellarisme que produeix al continent europeu dia sí i dia també. Cinc d'aquestes propostes són espanyoles, i només una ve de Catalunya: la de la Rovira i Virgili.
Una estabilitat assequible: experts de la URV proposen noves fórmules a cavall entre la propietat i el lloguer
La idea de la càtedra de Tarragona no és nova, i de fet forma part de la normativa catalana d'habitatge que es va aprovar l'any 2015. Proposa oblidar les tradicions de blancs i negres en el mercat de l'habitatge, i convidar a la partida a dues noves fórmules intermèdies: la propietat compartida —és a dir, comprar i vendre només un percentatge del total i no necessàriament el 100%— i la propietat temporal —és a dir, per un temps determinat i limitat— per abaratir costos i aconseguir així evitar el mal major de deixar persones al carrer i sense llar. Un pas més que el lloguer convencional, i un pas menys que la propietat convencional. Un nou model.
De fet, aquesta fórmula sortida del laboratori intel·lectual del Campus Catalunya ja ha despertat l'interès d'alguns ajuntaments i d'algunes entitats socials per utilitzar-la i ampliar el parc d'habitatges socials en els darrers anys. A través de crèdits suaus i menors, han pogut fer front al mercat i comprar immobles a la Generalitat a fi de destinar-los a usuaris vulnerables. L'interès a Europa, però, és d'ampliar el model: el document és ja a mans del cor de la Unió Europea per possibilitar l'expansió definitiva de la proposta.