Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

Una proposta de la URV per pal·liar la crisi de l'habitatge digne arriba al cor del Parlament Europeu

El document recull les 50 mesures innovadores més interessants dels darrers anys per frenar el repunt del sensellarisme

L'elevat preu del mercat de l'habitatge és un dels grans maldecaps de l'àrea metropolitana de Tarragona des de l'esclat de la crisi | Cedida

Tarragona és, i fa anys que en fa bandera, un dels grans motors europeus en la recerca i la resposta acadèmica a la crisi de l'habitatge i del sensellarisme. Ho és de la mà de la Càtedra d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l'única del planeta especialitzada en aquesta matèria que ha rebut la distinció de la UNESCO. I, de fet, el 2020 arrenca refermant el múscul tarragoní: una de les propostes més exitoses de la càtedra arriba a les mans del Parlament Europeu com a arma efectiva per posar límits a l'exclusió residencial vigent.

[predef]tarragona-digital-84[/predef]

Ho fa de la mà de la Federació Europea d'Organitzacions Nacionals que treballen amb persones sense llar (FEANTSA) i la federació d'habitatge social i cooperatiu 'Housing Europe', que han alçat la veu  i han fet arribar a la cambra una extensa bateria de 50 propostes i mesures per lluitar contra la crisi de l'habitatge digne i contra la situació de sensellarisme que produeix al continent europeu dia sí i dia també. Cinc d'aquestes propostes són espanyoles, i només una ve de Catalunya: la de la Rovira i Virgili.

Una estabilitat assequible: experts de la URV proposen noves fórmules a cavall entre la propietat i el lloguer

La idea de la càtedra de Tarragona no és nova, i de fet forma part de la normativa catalana d'habitatge que es va aprovar l'any 2015. Proposa oblidar les tradicions de blancs i negres en el mercat de l'habitatge, i convidar a la partida a dues noves fórmules intermèdies: la propietat compartida —és a dir, comprar i vendre només un percentatge del total i no necessàriament el 100%— i la propietat temporal —és a dir, per un temps determinat i limitat— per abaratir costos i aconseguir així evitar el mal major de deixar persones al carrer i sense llar. Un pas més que el lloguer convencional, i un pas menys que la propietat convencional. Un nou model.

De fet, aquesta fórmula sortida del laboratori intel·lectual del Campus Catalunya ja ha despertat l'interès d'alguns ajuntaments i d'algunes entitats socials per utilitzar-la i ampliar el parc d'habitatges socials en els darrers anys. A través de crèdits suaus i menors, han pogut fer front al mercat i comprar immobles a la Generalitat a fi de destinar-los a usuaris vulnerables. L'interès a Europa, però, és d'ampliar el model: el document és ja a mans del cor de la Unió Europea per possibilitar l'expansió definitiva de la proposta.

També et pot interessar