Els somnis són successos o imatges freqüents que tenen lloc quan ens adormim. Tot i que moltes persones creuen que no somien, tots ho fem, encara que no sempre recordem què hem somiat. Fins i tot, s'ha verificat que alguns animals són capaços de fer-ho.
El contingut dels somnis varia en funció de qui els estigui tenint, com també la seva càrrega emocional, però moltes vegades predominen aquells que ens deixen un mal sabor de boca.
En els somnis, podem representar escenaris irreals que semblen haver estat creats a partir del no-res i altres vegades ens situem en llocs que freqüentem habitualment o solíem freqüentar i ens enfrontem a situacions inversemblants.
Fins i tot, podem arribar a somiar amb persones conegudes. Alguns somnis segueixen una temàtica universal, per exemple aquells en els quals ens persegueixen, ens ataquen, caiem al buit o sentim que no podem moure'ns. Realment les combinacions són moltes i molt variades, ja que una part del nostre cervell es troba activada i, per tant, crea material oníric.
La importància de la tradició psicoanalítica
Des de finals del segle XIX i començaments del segle XX, l'escola de la psicoanàlisi intenta oferir una explicació que aclareixi el perquè dels somnis i el seu veritable motiu.
Sigmund Freud, el pare de la psicoanàlisi, va donar una vital importància al contingut dels somnis, ja que per a ell i els teòrics afins a la seva escola, contenen una informació molt rellevant sobre la nostra manera de ser, que normalment es manté oculta.
Segons les seves explicacions, això passa perquè els mecanismes repressius d'uns certs pensaments es troben actius durant la vigília, mentre que, quan dormim i entrem en estadis més profunds del somni, es desactiven, afavorint que aflorin a la consciència. No obstant això, l'endemà al matí ho recordarem tot de forma deformada o fragmentada i sense una seqüència ordenada.
Què signifiquen els somnis?
Freud va intentar explicar de quina manera actua la ment inconscient en l'elaboració dels somnis. Com assegura a la seva obra La interpretació dels somnis, existirien dues classes de contingut: el manifest i el latent.
- Manifest: és el que recordem del somni i podem relatar, més accessible i evocable, fins i tot, havent passat temps.
- Latent: el seu significat simbòlic tracta d'emmascarar algun desig o pensament ocult, expressat mitjançant els somnis. Fins i tot els malsons, que a priori són moments angoixants que experimentem dormint, contindrien algun tipus d'anhel.
Un altre element rellevant per a la psicoanàlisi són les experiències traumàtiques que hem patit en algun moment de la nostra infància, que quedarien enterrades en el més profund d'aquesta part de la ment. Quan somiem amb els murs imposats pel 'Jo' durant la vigília, que mantindrien a ratlla tot aquest material, disminueixen, donant pas a què el material inconscient que es trobava reprimit sigui destapat fins a un cert punt.
D'aquesta manera, existeix un significat ocult en allò que somiem. Amb l'ajuda del terapeuta, que anirà guiant al pacient per a desxifrar totes aquestes representacions aparentment inconnexes i aleatòries, es deduirà quin és aquest significat.
Si es duu a terme amb èxit, fins i tot els detalls als quals menys importància se'ls concedeix o aquells que tornen a la nostra memòria sobtadament quan semblàvem haver-nos oblidat d'ells, tindran sentit.
Tot i que, tant el procés de somiar com el fet que els continguts inconscients es camuflin per a emergir a la consciència, són un fenomen universal per a aquesta disciplina, no està de més aclarir que la seva interpretació oculta variarà segons la persona, perquè els detalls de cada somni es construeixen d'acord amb la subjectivitat pròpia de cada individu.
El mètode de l'associació lliure com a via d'alliberament
Aquest procediment, que pretén que el pacient 'desxifri' la seva ment per a alliberar el material inconscient, s'ha de fer amb l'ajuda d'un terapeuta. El que es pretén aconseguir en aquest exercici és que els mecanismes que mantenen els pensaments inconscients reprimits es relaxin.
L'associació lliure permet l'expressió dels pensaments de manera indirecta, per a després fer servir el llenguatge i reelaborar-los. Consisteix a deixar que el pacient relati tot el que li estigui passant pel cap en aquest moment, sense cap mena de guia o censura per part del professional. D'aquesta manera, sense adonar-se, les barreres de repressió del subjecte disminueixen. Tots els assumptes sobre el que vagi dient el subjecte s'interpreta que estan condicionats per la seva activitat inconscient.
El paper del terapeuta consisteix a detectar i analitzar l'ús de símbols o metàfores o les qüestions sobre les quals el pacient evita parlar i semblen importants a tractar. A continuació, haurà de transformar totes les idees que hagi anat recopilant que li semblin rellevants per a transformar-les en una nova i la traslladarà al subjecte. Aquest nou significat encaixarà amb allò que més dificultats li produeix expressar conscientment, i es veurà obligat a enfrontar-se a aquesta anàlisi inèdita de la situació.
La importància de Freud
Com hem vist, Freud va ser el primer a concedir importància al paper que l'inconscient juga dins nostre en una època en la qual únicament es parlava del que passava en els estadis conscients. També va ser pioner en l'estudi d'aspectes afectius i emocionals determinants en la nostra vida, com són les pors o l'ansietat.
(*) Aquesta notícia s’ha traduït originalment del castellà de la pàgina ‘CarácterUrbano’.