Les eleccions del passat diumenge i els seus resultats tenen una conseqüència molt evident: per bé o per mal, situen tots els partits i els seus lideratges en la tessitura que la ciutadania decideix. No hi ha enquesta ni percepció que valgui: Catalunya ha parlat i, en el cas de JxCat, ha decidit que, després de liderar l'independentisme durant uns quants anys, ara els pertoca ocupar un segon pla, per darrere d'ERC.
Una derrota per a Puigdemont
Aquest pas a un pla més discret el personifica el número 1 de JxCat, que alhora és president del partit, eurodiputat i expresident de la Generalitat: Carles Puigdemont. Els resultats del passat 14 de febrer deixen Puigdemont en un escenari minvat respecte el que dominava fins ara. L'expresident mantenia, des de Waterloo, la seva incidència real en la política catalana i en les grans decisions de Palau: un exemple ben clar és el fet que el president Torra no convoqués eleccions abans de ser inhabilitat i endarrerís el pas per les urnes fins aquest febrer perquè JxCat guanyés temps per consolidar-se i posicionar-se.
La formació va triar Laura Borràs com a candidata, una figura amb molta força i adeptes a l'independentisme que no manté òptimes relacions amb Puigdemont. Durant la campanya, l'expresident ha mantingut un perfil baix, que sumat a l'elevada presència de la candidata, li ha robat tot el protagonisme. El fet de ser el número 1 de la candidatura, a més, l'ha acabat perjudicant: malgrat 'avalar' la llista, Carles Puigdemont ha caigut derrotat davant de Pere Aragonès.
S'obre una etapa més discreta a Waterloo
Davant d'aquest panorama, sembla que a Waterloo comença una nova etapa. Amb ERC a la presidència de la Generalitat, a Puigdemont li serà impossible mantenir el control de les grans decisions de l'executiu com fins ara, de manera que quedarà forçosament en un segon pla de la vida política a Catalunya. És clar, però, que això no l'apartarà de jugar un paper important des del Parlament Europeu. De fet, segons apunta aquest dimecres 'El Confidencial', Puigdemont cercarà ara jugar un rol de certa importància en la internacionalització de la causa independentista i buscarà encaixar-lo amb l'estratègia que vulgui jugar el Govern, però sense el protagonisme que tenia fins ara.
Aquest dimarts, Puigdemont ja va fer pública una carta com a president del Consell per la República demanant concretar el mandat de l'1 d'octubre i demanant reunions a tots els partits a excepció de Vox. L'expresident és conscient que amb ERC a la presidència el Consell també pot quedar tocat, i buscarà la forma de revifar-ne el paper per mantenir certa quota d'influència. En qualsevol cas, però, comença una etapa diferent per a l'expresident de la Generalitat, amb uns resultats electorals que li resten pes polític i fan decréixer la seva influència.