Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge d'arxiu del director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus

Reunió d'urgència de l'OMS a causa de les noves soques del coronavirus

Es vol analitzar l'impacte que poden tenir en la lluita contra la pandèmia

Imatge d'arxiu del director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus
L'OMS cerca una nova estratègia contra les noves soques de coronavirus | EFE

La pandèmia de Covid-19 pateix un augment de la seva presència a tot el món, només cal veure com ja se superen els 98 milions de contagis i ens apropem als 3 milions de morts. Aquest tipus de xifres són les que han dut a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a reunir-se avui mateix per intentar posar una solució a l'aparició de variants genètiques del patogen.

La reunió no sorprèn, després que les soques britànica i sud-africana hagin alterat, sobtadament, les prediccions que s'havien d'acordar amb el pla de tractament contra el virus. Experts de tot el món ja van predir aquestes possibles variacions en l'estructura bioquímica de la Covid, un procés inevitable i inherent al procés d'evolució i adaptació de tota forma de vida.

La realitat mostra una imatge més no desoladora. La majoria d'hàbits, esdeveniments i activitats que eren quotidianes fins al moment s'han vist truncades per confinaments, tocs de queda o campanyes de vacunació.

Totes les noves mutacions del virus

El passat mes de desembre Gran Bretanya, just abans de Nadal, anunciava la circulació d'una modificació de virus que potencialment tenia un principi d'infecció més actiu, encara que la seva mortalitat és menor. Aquesta mateixa informació resultava de la comparativa i anàlisi de la mutació sud-africana, que compartia fins a dotze gens amb l'europea, i en la qual la proteïna Spike segueix sent factor vinculant.

La variant britànica ha aconseguit transmetre per més de 50 fronteres, la de sud d'Àfrica ha pogut ser localitzada en més de 20, segons informa l'OMS en un cens possiblement subestimat. Les redaccions tornaven a cremar quan aquest passat dilluns Japó anunciava que quatre malalts procedents del Brasil patien una altra modificació de virus amb alteracions similars a la de les dues mutacions descobertes fins al moment. I els Estats Units també podrien tenir les seves dues pròpies variants

El principal debat que obre l'aparició de mutacions del virus original és, a més de la seva capacitat evolutiva, l'impacte que podria tenir en la resposta immunitària global. D'ençà que el 27 desembre passat s'iniciaren els processos de vacunació a Catalunya, s'ha immunitzat a l'1% de la població, i es vol arribar al 70% a l'estiu, fet que es podria veure dificultat per les noves variants.

Per a la seva anàlisi i valoració, l'OMS ha proclamat la realització d'un debat dirigit per un comitè d'experts, alguna cosa que no està fora del comú, sinó que passa cada tres mesos. Encara que en aquesta ocasió s'ha avançat dues setmanes per posar fi a la situació. Si bé encara no es coneixen quins aspectes es tractaran de forma específica, la tertúlia girarà al voltant de les recomanacions ordenades per l'organització i els seus membres.

Difícil d'eliminar

L'aparició de les noves mutacions, no parla únicament de la capacitat d'adaptació que presenta el coronavirus, sinó de la seva resistència a entorns on s'ha tractat d'eliminar completament. És el cas de la Xina, que ahir mateix va certificar una mort a causa del patogen a la província de Hebei, on les autoritats ja han confinat ciutats en nombroses ocasions després de l'aparició de nous brots.

Aquesta mort confirma els 138 infectats que reporta al país asiàtic, el registre més alt des del mes de març. A més, aquest dijous es van tornar a reportar casos a Wuhan. La situació que es planteja en les properes jornades serà crítica, i els vaticinis de la majoria d'experts no són molt encoratjadors.