Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge d'un dels hangars de l'Aeroclub de Reus, amb diversos avions hangarats

Reus aparca el Parc Aeronàutic i potenciarà altres àmbits del sector

El projecte anunciat l'any 2017 no ha tirat endavant i s'ha redirigit a altres objectius

Imatge d'un dels hangars de l'Aeroclub de Reus, amb diversos avions hangarats
El Parc Aeronàutic de Reus volia convertir-se en pol d'atracció empresarial del sector | Àngel Ullate

El Parc Aeronàutic de Reus no serà una realitat. El projecte, presentat l'any 2017 amb intenció que fos una realitat durant el 2018, ha quedat aparcat i ara es vol convertir la zona en un punt de referència de la formació de pilots a través del CESDA i l'Aeroclub. Segons s'exposa des de l'Ajuntament, els motius per aquest canvi de criteri són les dificultats de gestionar una iniciativa com aquesta en un espai sobre el qual no es té plena competència.

[predef]reus-144[/predef]

El juny del 2017 es va anunciar la creació del Parc Aeronàutic de Reus. El projecte es veia, segons explicava aleshores l'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, com «una oportunitat de potenciar l'activitat econòmica i de cercar noves vies de creixement que potenciïn aquest sector empresarial, alhora que generem més ocupació a la ciutat». Per fer-ho s'havia d'encarregar un pla estratègic a l'Eurecat, l'agrupació de centres tecnològics de Catalunya.

La manca de capacitat de gestió ha fet canviar de projecte

Les previsions contemplaven comptar amb el document a finals del 2017 per començar-lo a desenvolupar durant el 2018. Marc Arza, regidor aleshores de Promoció Econòmica, explicava que l'objectiu era «atraure inversions i projectes d'empresa relacionats amb el Parc Aeronàutic, buscar sinergies amb empreses d'altres sectors, promoure l'emprenedoria i els projectes d'empresa relacionats amb el sector aeronàutic i buscar sinergies amb empreses d'altres sectors que puguin utilitzar les instal·lacions de l'Aeroclub per créixer».

La regidora d'Economia i Coneixement, Teresa Pallarès, explica a TarragonaDigital que «no tenim tota la capacitat de gestió; sempre tenim limitacions que nosaltres no podem controlar». Es refereix al fet de treballar en espai aeri, «hi ha unes limitacions per part d'AENA, que és la propietària de l'activitat, però no descartem atraure activitats en altres entorns amb visió tecnològica».

Un altre dels objectius que es perseguia era «reforçar la formació relacionada amb el sector» i, finalment, serà l'eix principal de desenvolupament en aquella zona a través de la formació universitària del CESDA i dels cursos de pilot, privat i comercial, i de pilotatge de dron que ofereix l'Aeroclub. És en aquest àmbit on es vol posar l'accent i, de fet, des d'alguns actors ja s'hi estan fent esforços.

Façana exterior de la seu de l'Aeroclub de Reus
L'Aeroclub de Reus ha fet una aposta important per la formació de pilots comercials | Àngel Ullate

La formació, eix de creixement de l'espai aeronàutic de Reus

«El que s'està fent en l'àmbit de pilots al CESDA és un projecte que a tot l'Estat només n'hi ha un altre d'igual, estem apostant per aquesta primera línia de formació universitària, molt per sobre de la que s'ofereix a altres llocs», destaca Pallarès. En aquest sentit, a més de l'oferta d'aquest centre adscrit a la Universitat Rovira i Virgili, es compta també amb el potencial de creixement de l'Aeroclub de Reus.

El seu president, Enric Morralla, recorda que des de l'estiu passat tenen aprovats els manuals per oferir la llicència de pilot comercial, que se suma a la llicència de pilot privat que ha ofert històricament l'entitat. «Ho fem modular, AESA —l'Agència Estatal de Seguretat Aèria— et dona primer permís per fer-ho modular i, al cap d'uns anys, si tot va bé, et deixen fer el sistema complex», explica.

Destaca especialment l'oferta de classes no presencials, a través de les quals es pot fer bona part de la formació per Internet i que «està funcionant bastant bé, estem contents». «És un gran què; tenim una persona que és a Suècia, i només haurà de venir a fer les 60 hores de presencials, si aprova els exàmens, nosaltres el presentarem a AESA i ja tindrà la teòrica passada», posa d'exemple.

Imatge d'un avió en un hangar de l'Aeroclub de Reus vist des d'una de les seves ales
La formació de pilot comercial se suma a les de pilot privat i de pilot de drons que l'Aeroclub ja oferia | Àngel Ullate

De la llicència de pilot comercial, a la de drons

Aquesta aposta per la llicència de pilot comercial suposa comptar, només per poder oferir les pràctiques, amb «un cap d'instructors, un cap d'estudis, un supervisor i els instructors que tu consideris; cadascun pot tenir sis alumnes com a màxim». Pel que fa a les classes teòriques, «les ha de fer algú que estigui titulat, sigui pilot comercial, sigui gent que imparteix docència com a enginyer aeronàutic, advocat, perquè s'estudia dret aeronàutic, metge, perquè s'estudia medicina aeronàutica...».

Aquest volum addicional d'oferta per part de l'Aeroclub se suma, a més, la que ja van engegar fa uns anys amb tot el món dels drons. «Et pots treure la llicència i muntar-te una operadora per treballar filmant, per exemple», explica el president. El sector va viure un auge important amb l'arribada al mercat de masses d'aquests aparells, i ara s'ha estabilitzat.

«Hi va haver una punta molt important, i ara va fent, sempre tenim alumnes, que també fan la teòrica en línia; al començament se t'apuntaven 60 persones per treure's la llicència de dron, que tampoc és lògic», explica Enric Morralla. Aquesta formació és necessària per utilitzar qualsevol dron de més de 250 grams, remarca. «Hi ha molta desinformació; si vas a Amazon pots comprar un dron de cinc quilos, però has d'estar assegurat, la gent ha de tenir coneixements aeronàutics per portar una aeronau no tripulada, ha de saber quina és la normativa, per on es vol volar, per on no es pot...».

Aquest sector, el dels drons, és precisament un àmbit al qual, des d'estaments com l'Ajuntament de Reus o firaReus, es vol donar protagonisme. Precisament lligant-ho amb el Clúster TIC Sud per ajudar a potenciar, a més de la formació, un lideratge tecnològic en el sector aeronàutic. Una voluntat que, encara en fase inicial, ja s'està treballant perquè doni els primers fruits aquest 2020.