Passejant per Riudecanyes qualsevol persona s’adonarà que els carrers del poble porten els noms de la setmana. Curiosament, els tenen tots, de dilluns a diumenge, però es van deixar el dijous. El nom del carrer estava vinculat a les festes del Corpus i cada barri feia la seva festa un dia de la setmana. El dijous, però, com que era festa per a tothom no li calia un nom de carrer. Aquesta és una de les històries amagades que alberga Riudecanyes. Una altra de ben curiosa, i ben notòria, és l’alt nombre de col·leccionistes que aplega aquest poble del Baix Camp de 1.131 habitants.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Eines agrícoles, sobres de sucre, bitllets, monedes, plats, telèfons i tota mena d’objectes. A Riudecanyes qualsevol excusa és bona per començar una col·lecció. De fet, tal com indiquen els riudecanyencs i riudecanyenques «camina pels carrers del poble que de cada dues o tres cases et trobaràs un col·leccionista». Una frase que és del tot certa. TarragonaDigital ha entrevistat diversos veïns del poble per conèixer les inquietuds que els han portat a col·leccionar coses, una petita mostra de la gran quantitat de col·leccionistes que viuen al municipi.
La figura del pluricol·leccionista
Sovint, quan una persona s’anima a iniciar una col·lecció, se centra en un únic objecte o motiu col·leccionable. En aquest cas però parlem de pluricol·lecionistes, persones que col·leccionen de tot com és el cas d’en Miquel Oliva i l’Anton Espallargas. Aquests dos veïns de Riudecanyes han fet d’aquest entreteniment una passió i no entenen el seu dia a dia sense dedicar una estona als seus petits museus. En Miquel Oliva compta amb una gran col·lecció d’eines agrícoles, xapes de cava, etiquetes d’oli, etiquetes de vi, claus i moltes altres coses. És considerat com un dels majors col·leccionistes del poble ja que, per exemple, té més de 35.000 etiquetes de vi i ha convertit els baixos de casa seva en un Museu, tal com indica l’entrada del seu habitatge.
«Jo vaig començar a col·leccionar des de molt jove i ara tinc tota la casa plena, només em queda posar coses sota el llit però no em deixen», comenta bromejant en Miquel Oliva. «A casa tinc caixes i estanteries plenes d’eines que vaig recuperant i a les nits moltes vegades en lloc de mirar la televisió baixo i les cuido. És el meu entreteniment», explica Oliva. Aquest veí de Riudecanyes insisteix en el fet que cada objecte amaga una petita història i posa d’exemple el cas de les eines agrícoles: «últimament m’he adonat que la gent desconeix perquè s’utilitzaven o quin nom tenien, les vaig recuperant per conèixer les tradicions com també els noms locals de les eines».
L’Anton Espallargas, riudecanyenc pluricol·leccionista, té una àmplia col·lecció d’antiguitats i objectes com bitllets locals (1.000 exemplars), programes de cinema (4.000 exemplars), paquets de tabac (1.400 exemplars), postals o còmics del Tintín entre moltes altres coses. Espallargas considera que tot allò que arreplega «ajuda a conèixer la història de cada indret, a conèixer els pobles i què és el que es va fer». Assegura que «els joves d’avui en dia desconeixen moltes coses del passat» i que cada vegada més «s’està perdent el col·leccionisme tot i que en altres parts d’Espanya hi ha una gran passió».
Aquest riudecanyenc, juntament amb el seu fill, han convertit la passió per les antiguitats en un negoci. Després de dedicar-se durant molts anys a la construcció, han obert una botiga per a col·leccionistes on venen objectes a gent de tot el món. Un dels objectes més destacats de la col·lecció de l’Anton Espallargas és la col·lecció de bitllets de Riudecanyes. Explica que ningú «sap el que són» i que els hi té una «estima especial» ja que «són uns bitllets que es van crear l’any 1937 en cada poble després d’abolir la moneda».
Col·leccions de tota mena
A banda d’en Miquel Oliva, l’Anton Espallargas i alguns casos més de veïns i veïnes que col·leccionen tota mena d’objectes. Hi ha una gran quantitat de riudecanyencs i riudecanyenques que reuneixen col·leccions concretes de sobres de sucre, plats i culleres, bitllets o telèfons entre moltes altres coses. En Miquel Arias és un exemple. Col·lecciona telèfons antics, una passió que va arribar a través del seu pare i que va continuar quan es va fer gran després de dedicar-se tota la vida a treballar a una important companyia telefònica.
«Entre els meus i els del meu pare en tenim una setantena. M’agraden els de començaments del segle passat, d’entre 1890 i 1910, però a la meva col·lecció podem trobar telèfons de moltes classes i mides», explica Arias. Els més nombrosos són els de la marca Ericsson encara que afirma que se'n poden trobar «de molts tipus i varietat». Aquest veí de Riudecanyes comenta que la gent que visita casa seva «se sorprèn perquè és una col·lecció vistosa» i que «amb el temps els telèfons han evolucionat moltíssim, abans anaven amb manetes i piles i funcionaven amb la centraleta i cada cop els han anat fent més petits fins que ara tornen a ser grans a causa de les pantalles».
Un altre col·leccionista és en Guillem Navarro que comparteix la passió de reunir ampolles de cerveses amb el seu fill. De fet, ara és ell qui està al capdavant d’aquesta col·lecció. El pare explica que va començar aquest entreteniment quan va veure etiquetes de cerveses singulars i diferents i que poc a poc s’ha anat fent la col·lecció. «Vaig començar amb una petita prestatgeria i quan es va omplir vam haver de buscar un armari de vidre ja que ens faltava espai», indica Navarro. El fill, que es diu igual que el pare, indica que ha continuat amb la passió gràcies al món de les cerveses artesanes i assegura que ara es poden trobar ampolles de tota mena. «A cada comarca tens una cerveseria i això ens facilita la feina», explica.
En Guillem explica com està formada la col·lecció: «tenim cerveses d’arreu d’Europa i moltíssimes d’aquí Catalunya, la més antiga és una ampolla de la Damm dels anys 60 mentre que la més llunyana una d’Sri Lanka que ens ha portat un bon amic». Això sí, abans de col·leccionar-les cal obrir-les per després poder explicar com són: «Abans les bevem, que n’estiguin plenes no n’hi ha gairebé cap. Així si ens pregunten podem dir quin gust té».
Un dels altres populars col·leccionistes del poble de Riudecanyes és en Josep Maria Tost, fins fa uns mesos alcalde del municipi. Tost guarda una gran col·lecció de sobres de sucre amb més de 100.000 unitats, més de 1.000 xapes i nombrosos exemplars de bitllets de fins a 140 països diferents. A més, també col·lecciona altres elements com calendaris de butxaca o «tot allò sobre Riudecanyes sigui actual o passat i llibres sobre la Segona República i la Guerra Civil» tal com indica l’ex alcalde riudecanyenc. «Jo vaig començar per la meva mare, col·leccionava capses de llumins i segells i jo, que sóc un apassionat per la història, vaig començar a reunir segells, monedes i bitllets que ens mostren la història dels països».
Sens dubte, la seva gran col·lecció és la dels sobres de sucre, tot i que reconeix que l’ha tingut «una mica abandonada» per la feina. «Ara que he deixat l’alcaldia podré posar més ordre ja que durant aquests anys he estat acumulador. Abans de ser alcalde de Riudecanyes al 1995 tenia registrats a l’ordinador 25.000 sobres», assegura Tost. La seva passió la coneix tot el poble i indica que fins i tot els veïns del municipi deixen a la porta de casa seva sobres de sucre penjats per a la seva col·lecció.
De les fires locals a internet
És ben cert que les rutines dels col·leccionistes han canviat amb el pas dels anys. Ara, gràcies a internet, és més fàcil trobar allò que busques. Malgrat això, gent com en Miquel Oliva no perd la tradició d’anar setmanalment a les fires locals. «Cada dissabte vaig al mercat d’antiquaris, brocanters i col·leccionistes de Reus i comento tot el que hi ha amb els amics. És un mode de vida. Les fires locals van molt bé però he de reconèixer que també utilitzo internet», indica Oliva. De fet, internet s’ha convertit en un aparador constant on es poden comprar i vendre coses durant les 24 hores del dia i al lloc menys esperat. Per exemple, l’Anton Espallargas assenyala que ell i el seu fill han venut una col·lecció de més de 700 medicaments dels anys 50 a un home d'Àustria.
Intercanvi d’objectes entre col·leccionistes
Un altre sistema del tot popular és l’intercanvi entre col·leccionistes, és a dir, arreplegar objectes de col·leccions d’altres companys per facilitar i engrandir la seva col·lecció. Ajudar-se entre col·leccionistes és una llei no escrita del poble. «Hi ha algú que sap que col·lecciones i t’ho porta. En el nostre cas, ampolles de cervesa, és complicat perquè no és el mateix que una targeta d’hotel o un sobre de sucre però sempre ens ajudem entre si». En Miquel Oliva explica que fa el mateix i que inclús ha arribat a transportar desenes de paquets de tabac en algun viatge que ha fet. «Cada dia vaig descarregant el que vaig trobant en una capsa», indica Josep Maria Tost.
L’ex alcalde de Riudecanyes assegura que no sap quin és el motiu de per què hi ha tants col·leccionistes al poble «realment n’hi ha molts» però indica que «l’intercanvi d’objectes de col·leccions fomenta la cohesió de les relacions socials entre joves i grans de Riudecanyes ja que tots ells s’ajuden entre si». La seva darrera adquisició ha arribat a través d’uns amics, uns bitllets de Malàisia i Ucraïna que a partir d’ara formaran part de la seva col·lecció.
