Rússia continua fent nous passos en la seva batalla contra Espanya i els països d'occident. Les diferents sancions imposades al govern de Putin no han fet més que incrementar la tensió entre les dues parts. Per contrarestar aquests atacs, des de Moscou anunciaven fa uns quants dies una mesura d'abast.
Feien públic que no acceptarien el pagament del gas en divises, inclòs el dòlar i l'euro. El subministrament als països enemics només es cobraria en rubles, la moneda russa. Això afecta els diferents territoris de la Unió Europea, el Regne Unit i els Estats Units.
Aquesta proposta l'avançava la setmana passada el mandatari de Rússia i la confirmava aquest dilluns el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. «És evident que no subministrarem gas gratis. Això es pot afirmar amb tota seguretat», insistia.
Entenen que la situació actual que està patint el país no els permet actuar altrament. Es tracta d'un as que tenen sota la màniga i que pot afectar de manera important a l'economia d'aquests països. Principalment perquè són massa dependents del gas rus.
La reacció no es va fer esperar per part del G7. I és que consideren que «no és acceptable» l'exigència del pagament del gas en rubles. El ministre d'Economia alemany, Robert Habeck, ha explicat que tots els països «han acordat que es tracta d'una violació unilateral dels contractes existents».
Asseguren que aquest canvi de rumb és degut al fet que «Putin es trobi entre l'espasa i la paret». Segons ell, aquesta sol·licitud per part de Moscou és una estratègia que pretén aconseguir la fractura dels països d'occident. «L'intent de Putin de dividir-nos és evident», va apuntar.
Rússia també ha reaccionat davant les paraules abocades dissabte passat pel president dels Estats Units. Així, Joe Biden ha assenyalat que Putin «no pot seguir al poder», definint-lo com a un «carnisser». Aquestes declaracions no van agradar gens al Kremlin.
El seu portaveu, Dmitri Peskov, les va qualificar d'«alarmants» i ha advertit que un possible canvi de règim al país «no és una cosa que pugui decidir Biden».
En la seva compareixença diària davant dels mitjans del país va explicar que «seguirem supervisant de prop les declaracions del president nord-americà. Les recollirem de manera acurada i ho seguirem fent», amenaça.
Rússia i Ucraïna es tornen a veure les cares
Rússia té previst celebrar una ronda de negociacions aquesta setmana amb Ucraïna a la ciutat turca d'Istanbul. Tots dos països s'han vist obligats a cedir en els seus plantejaments inicials en vista dels danys causats en els darrers dies.
Ja ha passat més d'un mes des que les tropes de Putin comencessin la seva invasió sobre Ucraïna. Però la resistència de l'enemic i les fallades logístiques han provocat un estancament a l'ofensiva russa, incapaç d'avançar en certs territoris considerats d'estratègics. Així mateix, han comprovat com la seva economia se'n ressentia a conseqüència dels càstigs d'occident.
Per això, els dos països intenten arribar a un acord que convenci les dues parts. Per part seva, Zelenski es va comprometre que Ucraïna renunciés al seu estatus com a aspirant a ingressar a l'OTAN, a més de confirmar el seu interès a conservar la condició neutral del país.
Per la seva banda, Rússia es presenta a aquestes trobades amb el compromís de no emprar termes com ara «desnazificació» i «desmilitarització». Aquestes van ser paraules que va fer servir Putin unes hores abans que s'iniciés la invasió sobre Ucraïna.
Una altra sol·licitud de Zelenski a Putin seria la possible adhesió a la Unió Europea. En principi, Rússia no posaria impediments, però, tot i això, Ucraïna ha de mantenir-se sense alineació militar en el marc de les actuals negociacions d'alto el foc al país.