La Ruta del Cister engloba el patrimoni monumental i cultural dels pobles, viles i masos situats a les pedanies històriques dels Monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, en territori diocesal de Tarragona i a través de les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell. El Cister, un orde religiós medieval que ha perviscut fins els nostres dies, vertebra aquest espai únic al país i patrimoni cultural de primer ordre.
No hi ha una sola Ruta del Cister. El territori s'obre com un món obert on tot és possible. L'activitat i el repòs, les caminades o la contemplació, l'art o la natura. Tothom pot fer-se a mida la seva pròpia Ruta del Cister en funció dels interessos que més ens motivin. Sí que podem enumerar llocs i paisatges emblemàtics, punts per unir un camí o un pelegrinatge que ha de traçar cadascú.
Poblet
Òbviament, sense els monestirs no hi ha Ruta del Cister que valgui. Són tres, i Poblet és el més gran. Extraordinàriament conservat, el Monestir de Poblet és la referència espiritual del Sud de Catalunya i el focus religiós més important de la Diòcesi de Tarragona fora de la seva seu metropolitana. Poblet manté una comunitat activa de monjos que el converteix en el nucli cistercenc habitat més gran d'Europa.
La monarquia aragonesa medieval en va fer el seu panteó reial i, des de llavors, Poblet ha comptat amb el favor i els diners dels poders fàctics. Conserva tot el conjunt arquitectònic compost d'edificis tant civils com religiosos, cosa que feu que fos declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1991. A més, la proximitat a les Muntanyes de Prades i el gran bosc protegit d'Interès Nacional que l'envolta, converteixen el monestir en un paratge únic que cal descobrir almenys un cop a la vida.
Santes Creus
El primer enclavament de l'orde del Cister a Catalunya va ser el Monestir de Santes Creus. Construït a la riba del riu Gaià, des de la seva fundació el 1160 ha estat un focus de poder que va viure l'esplendor als segles XIII i XIV amb el favor del llinatge dels Comtes de Barcelona. Els reis Pere el Gran (el sarcòfag del qual es va obrir recentment) Jaume II el Just i Blanca d'Anjou hi van ser enterrats, complementant el panteó de Poblet.
Actualment el monestir ja no compta amb comunitat dinàstica com Poblet, però és un exercici interessant visitar-lo per veure-hi les diferències de conservació, artístiques i arquitectòniques. Com ara la disposició en dos claustres o la distribució dels espais dels monjos que el van habitar.
Vallbona de les Monges
El tercer vèrtex del triangle cistercenc de Tarragona és el Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges. Situat a la comarca de l'Urgell és un monestir femení que ha mantingut la comunitat de monges sense interrupció durant més de 850 anys, des de la seva fundació al segle XII, quan també es va integrar a la Ruta del Cister.
Més petit que els altres dos monestirs reials, la seva importància és clau per entendre el paper de la dona noble en la societat medieval. L'hostatgeria, així com la de Poblet, està habilitada per acollir visitants i tot el conjunt arquitectònic és d'una bellesa singular que combina els estils romànic i gòtic.
El GR175
Amb la voluntat de promocionar l'excursionisme en el territori del Cister tarragoní, el 1989 els consells comarcals de la Conca de Barberà, l'Alt Camp i l'Urgell impulsen la creació d'un GR, un sender de Gran Recorregut homologat per les federacions europees de senderisme.
El GR175 connecta els tres monestirs amb un camí forestal marcat amb senyalització vertical, amb una longitud aproximada de 100 quilòmetres de ruta circular practicables a peu i en bicicleta. Està senyalitzat en els dos sentits de la marxa i en el seu transcurs passa per les Muntanyes de Prades, el Paratge Natural de Poblet, les vinyes de la Conca de Barberà o les carenes de l'Alt Camp. Aquest gran sender es complementa amb un altre seguit de camins més petits que enllacen tota la regió.
La Vall del Riu Corb
Es pot resseguir tota la vall del Corb, des del nord de la Conca de Barberà al sud de l'Urgell. Un itinerari increïble trufat de poblets medievals en les antigues pedanies i camps de conreu dels tres monestirs. Passant per vinyes, sembrats d'ametllers i oliveres o boscos, ens fem una idea de tota la població que vivia per subministrar els nuclis monacals i que avui són un paisatge de riquesa patrimonial i natural impressionant.
El llegat renaixentista de Bellpuig i el mausoleu de Ramon Folc de Cardona, l'oli de Belianes, les restes del castell de Maldà, els pobles de Senan o els Omells de na Gaia, el balneari de Rocallaura, l'aire de frontera de Passanant i Belltall o el magnífic mirador de la Conca que és Forès són només algunes de les possibles parades que ofereix aquesta desconeguda zona del país.