El Sahel, una regió de 5.400 km devastada per conflictes militars que separa el continent africà en dos hemisferis, és una bomba de rellotgeria que, com a tal, tard o d'hora haurà d'esclatar. Segons el secretari general adjunt de l'ONU, Jean-Pierre Lacroix, podria causar greus estralls a Europa i, sobretot, a Espanya. La presència de grups insurrectes gihadistes i ràtzies ha creat una enorme inestabilitat governamental i social. Tant és així que algunes institucions ja estan controlades pel Daesh.
El líquid equilibri entre les efímeres aliances i enfrontaments propicia una facilitat de triomf per al gihadisme, que aconsegueix expandir de manera epidèmica la ideologia fonamentalista islàmica i conquereix nous territoris. Ja és sabut, paral·lelament, que el Daesh pretén —tal com han anunciat en nombroses ocasions— apoderar-se d'Al-Àndalus.
L'amenaça que suposa el Sahel ha provocat que els serveis d'intel·ligència de diversos països hagin desplegat missions militars a la zona de conflicte per avortar la consolidació, per ara embrionària, del poder gihadista en l'àmbit politicosocial. Tanmateix, el perill i la violència proliferen fins a tal punt que l'indret rep el nom de 'Sahelistan', evocant la calamitosa problemàtica d'Afganistan durant els anys 90 i posteriors en el marc de la guerra del Golf i l'assentament d'Al-Qaeda al país.
Més de 2.700 morts en 528 atacs gihadistes
L'any passat, segons la coordinadora de l'Observatori Internacional d'Estudis sobre Terrorisme Marta Summers, es van xifrar en 528 els atacs gihadistes registrats al Sahel. Això es tradueix a 2.737 víctimes mortals. Malgrat els esforços militars internacionals per erradicar el gihadisme, aquest va en augment. La solució, de fet —basada en l'opinió dels experts en conflictologia i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals—, s'hauria de centrar en una implicació econòmica, social i política, ja que l'acció militar només pot congelar momentàniament la problemàtica.