Després de diversos dies de calma tensa als mercats, un nou daltabaix ha fet saltar les alarmes al sector bancari. Aquesta setmana s'ha conegut la fallida de First Republic Bank, entitat financera dels Estats Units. Una fuga de dipòsits va motivar aquesta caiguda que ressuscita els vells fantasmes.
Mentre les autoritats nord-americanes es tornen a plantejar el rescat públic, a Europa s'ha tornat a desfermar una altra onada de pànic. La por al contagi sacseja les borses, com va passar després del col·lapse de Silicon Valley Bank i dos bancs més al març. L'Ibex 35 se'n va ressentir especialment.
El gran pes dels bancs a la borsa espanyola va estar darrere del seu enfonsament durant la crisi del març. La història es repeteix ara i l'indicador espanyol encadena diverses jornades en vermell pel càstig a la banda. Preocupa especialment la situació del Banc Santander, que encén les alarmes.
Les primeres informacions són preocupants, ja que parlen de pèrdues de fins a 20.000 milions d'euros en dipòsits del Banc Santander. Sorprèn la patacada d'aquest banc a la borsa, tot i augmentar ingressos i clients. Alguns analistes asseguren que diversos accionistes haurien començat a vendre les seves accions, fet que encara no s'ha confirmat.
Aquestes informacions afegeixen incertesa i compliquen la posició del banc a les borses. Santander ja ha assegurat que disposa d'un coixí de liquidesa de 300.000 milions d'euros per calmar els ànims.
Què està passant als bancs espanyols
Sergio Ávila, analista de mercats, destaca la diferència entre els bancs nord-americans i els europeus. Els bancs als Estats Units estan ofegats en una forta crisi que crea incertesa i seguretat. La desconfiança va arrossegar els bancs europeus cap a una caiguda històrica a la borsa.
La diferència és que els bancs europeus es van recuperar «molt millor», segons aquest analista financer. Segons la seva opinió, la situació actual convida a pensar que «el pitjor ja ha passat» i «la perspectiva en el cas de la banca europea era força millor». I què passa amb la banca espanyola?
En aquest cas, «cal diferenciar entre els bancs grans i els bancs més petits». Entre els grans, hi ha una gran diferència entre el BBVA, que ha rebut una entrada de dipòsits, i el Banc Santander. En aquest cas, la borsa castiga durament la sortida de dipòsits del Santander.
Estan fora de perill els teus estalvis?
Sí. Rotundament. La situació del BBVA és immillorable, ja que ha millorat resultats, ha augmentat els dipòsits i és el gran beneficiat de la crisi. En canvi, el Santander va reconèixer una reducció de dipòsits i la situació és més incerta. Ávila destaca la seva «volatilitat» i «incertesa» a curt termini. No hi ha, però cap raó per la qual haguem de preocupar-nos a curt termini.
Segons aquest analista, si el Santander segueix caient «caldria començar a plantejar-se que ho pot passar malament a la borsa». El mateix passa amb el Banc Sabadell, que ja va ser un dels grans assenyalats a la crisi del març. En aquests casos, els accionistes, presos del pànic, podrien començar a vendre.
Les informacions que arriben són preocupants, especialment per als clients del Banc Santander. Els analistes insisteixen que estem lluny d'una fallida dels bancs a Espanya, però l'escenari és més incert que mai. En tot cas, cal recordar que els estalvis estan fora de perill.
Almenys una part perquè el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) dels bancs espanyols garanteix la devolució dels estalvis fins a 100.000 euros. Això inclou comptes d'estalvi, comptes corrents, dipòsits a termini fix, accions i bons. Però no inclou plans de pensions i fons d'inversió.