Soc d’un poble de costa i crec que temo la Setmana Santa. Que no em malentenguin les famílies que viuen d’això de l’hostaleria i del turisme (prou en teniu, només faltaria), però jo diria que tinc por. Perquè, bàsicament, vaig percebent que qui menys pot fallar-nos a hores d’ara és qui menys està fent (altre cop) la seva feina.
[predef]telegramtgndigital-604[/predef]
Es dona el cas que això de salvar la Setmana Santa (com qui salva el soldat Ryan) ja ens ho coneixem i la primera temporada de la sèrie —i dels mateixos guionistes de salvar l’estiu, Sant Jordi o salvar Nadal— no va acabar gaire bé. La Setmana Santa del 2021, als pobles petits de costa, ens enxampa amb un percentatge de veïns vacunats molt més proper al 0% que a l’anunciadíssima immunitat de ramat. És a dir, que seguim en calces. Ja és mala sort.
No és exagerat pensar que s’obriran les portes al turisme molt abans que els amfitrions puguem protegir-nos les esquenes; que el passaport sanitari protegirà només als qui paguen i que s’està pensant la desescalada només en clau del confort de qui vol venir de vacances i no dels que hi malvivim la resta de l’any. Benvingut altre cop, míster Marshall.
El portaveu de la federació d’hostalers de Tarragona, sempre encertat, em comentava l’altre dia amb raó que «si no ens vacunem nosaltres, de res servirà cap altra mesura o passaport» que pretengui reactivar l’economia turística. Poques hores després, sento al doctor Argimon dir allò que durant els dies de festa vacunarem poquet. Ah, magnífic. Deu ser que anem sobrats i dec haver-me despistat.
«La Setmana Santa ens enxampa amb un percentatge de veïns vacunats molt més proper al 0% que a l’anunciada immunitat de ramat»
Entre les dosis pagades que no arriben, el ritme baix de vacunacions (per als qui respecten la cua, matisarem), la manca de relleus entre les pobres infermeres o l’aturada d’uns dies de l’AstraZeneca (que ara torna a ser segura, però diuen que ja, si tal, dimecres ens hi tornem a posar), el cas és que la Setmana Santa pica a la porta i amb ella una previsible allau de visitants amb ganes de gaudir d’uns dies de platja. Llàstima que ens torni a agafar sense vacunar, als d’aquí, i ens ho haguem d’empassar amb patates. Mala sort. Primer l’economia, i amb la salut ja farem el que puguem. Així ens va: onada rere onada i fins al desastre final.
Em comença a molestar el tracte infantiloide de les administracions, com això del confinament-comarcal-però-no-del-tot que des d’Interior intenten defensar sense capacitat de muntar una frase sencera amb sentit. Què bombolla de convivència sí, però per baixar a l’Ebre has de portar «el llibre de família o un contracte de lloguer», com si fos mig normal. Jo encara no tinc del tot clar què era i que no era una bombolla, però al final me n'adono que passen els dies i se m'estan inflant les dues.
Passi el que passi, amic lector, tingues coll avall que quan arribi la quarta onada la culpa serà teva i de la ciutadania irresponsable i deshonesta que no ha estat a l’altura del moment i de les circumstàncies. Que «us hem donat la mà però és que ens heu agafat el braç sencer», pobre govern, que així no es pot treballar ni fer la puta i la Ramoneta en condicions. Estem en mans de mediocres, d’absoluts mediocres, i trobo que encara podem donar les gràcies i tornar a dir allò de què «poc ens passa».