No és que sigui el «monotema» del que parlava el diputat Gabriel Rufián en referència a l'assiduïtat de discutir sobre el procés català al Congrés, sinó que es tracta indubtablement d'un debat que prepondera tant esferes polítiques com a l'opinió pública. El conflicte de Catalunya amb l'Estat, que s'ha tensat desmesuradament després de les declaracions de Torra envers la detenció dels CDR per presumpte terrorisme, serà el punt clau i principal en els programes electorals de les formacions parlamentàries i la idea central en l'elaboració de discursos dels gabinets estratègics.
El procés sobiranista català, predominant en assemblees
Així mateix, el canvi climàtic, les qüestions financeres, la voluntat de frontera i la immigració, i la por envers la possible arribada imminent d'una nova crisi econòmica passen a un segon pla. Curiosament, feia setmanes que no se sentia parlar de l'article 155, fins que ahir el líder del PSOE, Pedro Sánchez, va posar les cartes sobre la taula: «Un govern en funcions té les capacitats molt més minvades, però el 155 es pot aplicar en funcions sense cap problema; ho hem estudiat i no hi hauria cap obstacle constitucional ni de legitimitat», avançava en una entrevista al matí a la Ser en el marc del segon aniversari de l'1-O.
La reacció del Govern de Torra accentua l'enfrontament amb l'Estat
L'Executiu, però, contempla la intervenció com a última mesura per la delicadesa i les conseqüències que provocaria suspendre l'autonomia de Catalunya. Això sí, Sánchez i els seus valoren la posada en marxa de la llei de seguretat nacional per l'existència del 'CNI català' i la seva vinculació amb els CDR arrestats. De fet, la norma —pactada per PP i PSOE l'any 2015— serviria com a canalitzador harmònic per garantir un reforç en seguretat davant l'amenaça d'una possible reacció «violenta» envers la sentència del Suprem. Casado, al capdavant del PP, va exigir a Sánchez la seva aplicació.
L'afirmació que considera d'«extremista» l'article 155 és pràcticament unànime tant en les formacions de dretes com en les d'esquerra. No obstant això, els socialistes, que preveuen un repunt de tres escons de cara el 10-N, ultimen recursos per traçar el camí —emparat en el poder judicial— de la següent legislatura comminant al Parlament i el Govern que no es torni a abocar Catalunya a l'escenari de fa dos anys.