'Reestyling' als Ferrocarrils de Generalitat (FGC). L'empresa ha decidit canviar el color corporatiu i deixa de lluir el taronja dels últims 11 anys en una ferma aposta pel verd. La ferroviària busca donar al seu servei de mobilitat un caràcter mediambiental i sostenible que permeti entendre el transport col·lectiu de manera més ecològica, tal com avança 'El Periódico'.
«El color verd del logotip és el de l'economia verda, el de la lluita contra el canvi climàtic i també representa a les nostres empreses de muntanya», explica el president de FGC, Ricard Port, referint-se als trens cremallera de Núria i Montserrat. El verd esperança llueix ja en la porta principal de la seu de FGC a Sarrià (Barcelona). De fet, és a l'únic lloc on es pot percebre el canvi, per ara molt discret. Les xarxes socials i els comunicats de premsa comencen també però a denotar la transformació de logotip.
Els ferrocarrils, entesos com una connexió a altres mitjans de transport
«Volem confirmar la transició d'una empresa ferroviària a una empresa de mobilitat, que sigui un intercanviar d'altres mitjans de transport, que les nostres estacions ho siguin també de patinets, cotxes compartits i bicicletes», explica Ricard Fort, president de FGC.
Ferrocarrils compleix 40 anys de la seva fundació i es renta la cara de manera discreta. De totes maneres, però, el canvi no s'estendrà als combois, que seguiran sent blanc i amb les portes taronges: «La normativa ferroviària no ens permet fer el canvi de color de les portes, però tampoc ho pretenem». Fort explica també que el disseny del sisè logotip durant aquests 40 anys no ha suposat cap cost, ja que s'ha fet amb recursos propis dins la companyia.
Esperen incrementar la seva oferta en 170 milions de viatges anuals fins al 2030
El president de FGC espera incrementar en 170 milions de viatges anuals l'oferta de la companyia d'ara fins al 2030 un cop entrin en vigor les ampliacions de servei previstes. Concretament, amb la incorporació de 15 trens nous el 2021 a la línia del Vallès –que permetran una freqüència de 2,5 minuts entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès i de cinc minuts entre la capital catalana i Terrassa i Sabadell-, s'incrementaria en 30 milions l'oferta; amb l'entrada en funcionament de L'-8 (Plaça Espanya-Gràcia) en 20 milions de viatges més i doblant la freqüència a la línia del Baix Llobregat 20 més.
D'aquesta manera, segons Ricard Font, d'aquí a deu anys, es podria arribar a una xifra de 1.300 milions de viatges a l'any sumant tot el transport públic, una xifra propera als 1.500 que s'ha proposat el Govern amb l'objectiu d'aparcar el vehicle privat en favor d'una mobilitat més sostenible. Això s'aconseguiria, segons ha afegit, si els ciutadans perceben que disposen d'una «oferta complementària potent».
L'altra inversió, segons el president de FGC, hauria de ser a l'estació del Prat de Llobregat, on podrien confluir els serveis d'alta velocitat, Rodalies i Regionals procedents de tot Catalunya. Els viatgers es trobarien a només dues parades de l'Aeroport del Prat i s'estalviarien haver de fer transbord a l'estació de Sants o de l'Hospitalet de Llobregat.
Alta velocitat cap a València
Davant la propera liberalització de l'alta velocitat d'aquí poc més d'un any, el president de FGC ha deixat clar que la «prioritat» ara és aconseguir poder operar un servei que unís les capitals catalanes amb les occitanes, com Perpinyà, Montpeller i Tolosa, però no descarta mirar també cap al País Valencià. Font ha puntualitzat però que de moment en el servei d'alta velocitat cap a València «les incerteses són molt grans» per l'estat de les obres al País Valencià, mentre que l'alta velocitat cap al nord està «més o menys adaptada».