A la tornada de les vacances de Setmana Santa, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va voler llançar un missatge d'optimisme a la societat espanyola. En una roda de premsa convocada dimarts passat, Sánchez va situar a Espanya en la recta final de la pandèmia, assenyalant clarament que la llum al final del túnel ja està molt a prop.
El president de l'executiu va ser clar marcant els pròxims objectius de vacunació al nostre país: 5 milions de persones amb la pauta completa la setmana del 3 de maig; 10 milions la setmana del 31 de maig; 15 milions la del 14 de juny; 25 milions la del 19 de juliol; i 33 milions —l'anhelat 70% de la població, que comporta la immunitat de ramat— a finals d'agost.
Una promesa de Sánchez feta sobre la base de dades encara incertes, segons la Comissió Europea
Per al compliment d'aquests ambiciosos i alhora il·lusionants objectius, Sánchez compta amb l'arribada de 87 milions de vacunes al nostre país entre els mesos d'abril i setembre, una quantitat que va donar per feta durant la seva compareixença d'aquest dimarts. Però el sol posicionament de la Comissió Europea sembra dubtes sobre la posició del president del govern estatal: l'organisme europeu, que és qui distribueix les dosis entre els països membres de la Unió, desconeix encara la xifra exacta de vacunes que podran arribar a Espanya. Així ho revela aquest dimecres 'Voz Pópuli', que recull una resposta de la Comissió afirmant que «encara és aviat i la Comissió Europea no té una xifra estable de vacunes a comunicar per al tercer trimestre», incloent-hi, doncs, els mesos de juliol, agost i setembre.
Sí que se sap que durant el segon trimestre arribaran a Europa 360 milions de vacunes, dels quals 36 seran per a Espanya. El càlcul és senzill: perquè Sánchez pugui complir la seva promesa hauran d'arribar 51 milions de dosis a l'estiu, durant el tercer trimestre de 2021, una dada que la Comissió Europea no s'atreveix a donar —creu que encara és molt aviat per a fer previsions— però que, en canvi, Sánchez ja ha assegurat. En definitiva, una garrotada per al president del Govern que veu com la Comissió Europea deixa al descobert que la seva promesa del dimarts no es pot donar per segura.
Ara com ara, el Ministeri de Sanitat confirma que, des de gener fins a setembre, Espanya disposa de 93,5 milions de dosis. Restant les ja aplicades en el primer trimestre (9,6 milions), queden 83,9 milions per administrar, de manera que faltarien més de tres milions de dosis respecte a les promeses per Pedro Sánchez. El president del govern podria pensar en la vacuna alemanya CureVac, que l'Agència Europea del Medicament podria aprovar en les pròximes setmanes i que pot estar disponible el mes vinent de juny. Tot això són condicionals i, per tant, el compliment de tots aquests supòsits és incert: el que no s'ha entès a la Comissió Europea no és que Sánchez contempli les xifres que va donar, sinó que les donés per fetes quan ni tan sols la Comissió, que és l'encarregada de la distribució de les dosis, s'atreveix a confirmar-les.
Però no tan sols l'arribada de les dosis és un factor encara incert des d'ara fins al mes de setembre: també ho és el ritme de vacunació. Es calcula que per a aconseguir les metes marcades pel líder de l'executiu central, Espanya hauria d'augmentar notablement el ritme amb el qual s'apliquen els antídots. Així doncs, països com Xile, Sèrbia o Hongria vacunen més ràpidament que el nostre país, que hauria de multiplicar per tres la velocitat de vacunació si vol aconseguir la meta de 33 milions de persones vacunades el pròxim 31 d'agost.
L'objectiu és molt clar: aconseguir la immunitat de ramat
En uns dies es compliran ja tretze mesos des que Espanya va començar la seva lluita contra la pandèmia de la covid-19. El calvari per a tot el país va arrencar el recordat 14 de març de 2020, quan el Consell de Ministres va aprovar l'aplicació de l'estat d'alarma que va comportar un confinament domiciliari que es va prolongar durant setmanes.
L'estiu va passar amb alts i baixos i amb situacions amb més o menys risc de rebrot en diferents zones del nostre país, però l'arribada de la tardor va tornar a agreujar la situació, per la qual cosa el 25 d'octubre va entrar en vigor un nou estat d'alarma, que expirarà el pròxim 9 de maig.
En paral·lel, el gran objectiu científic a escala mundial ha estat aconseguir vacunes contra el coronavirus i iniciar la seva aplicació massiva. A Espanya va ser el passat 27 de desembre de 2020 quan va arrencar la vacunació i, des de llavors, l'objectiu ha estat el mateix: aconseguir la immunització del 70% de la població del nostre país per a aconseguir la immunitat de ramat, és a dir, mitigar els contagis de coronavirus a Espanya.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]