Els informes del Ministeri de Sanitat durant el procés de desescalada van advertir les autoritats sanitàries catalanes que hi havia problemes en la traçabilitat dels contactes i que s'havia de fer un seguiment especial a les condicions dels temporers. Així ho avança aquest dijous el digital 'El Confidencial', que explica que «tot i ser bastant valoratius», els experts ja apuntaven «problemes actuals».
Catalunya s'ha convertit en un dels principals focus de la pandèmia de coronavirus en l'àmbit espanyol, amb especial incidència a les comarques de Lleida, a Barcelona ciutat i a l'àrea metropolitana sud. En aquest sentit, la Generalitat ja ha pres mesures al Segrià i a tres barris de l'Hospitalet de Llobregat, mentre que a la capital catalana, l'alcaldessa Colau no descarta imposar algunes restriccions.
El procés de desescalada marcat pel Ministeri de Sanitat va establir una sèrie d'indicadors per anar passant de fase. Així, entre altres, es basava en dades epidemiològiques, la capacitat dels serveis de salut pública o la capacitat assistencial, entre altres. Davant les recomanacions, els governs autonòmics en tenien prou amb un compromís de reforç dels serveis, sense obligatorietat de posar en marxa actuacions immediates.
Barcelona i Lleida passen de puntetes per la fase 3
Cal recordar que a Catalunya el procés de desescalada es va fer de forma asimètrica, amb les àrees bàsiques de salut avançant a diferents velocitats. Així, el Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i l'Alt Pirineu i Aran van completar tot el procés de fases passant dues setmanes en cadascuna d'elles. Per contra, Lleida i l'àrea metropolitana de Barcelona van ser les que van anar més a poc a poc, tot i que finalment van passar de puntetes per la fase 3, que només va estar vigent un dia en ambdues àrees bàsiques de salut.
En el seu informe del 15 de maig, quan Lleida va avançar a la fase 1 del procés de desescalada, Sanitat va destacar que Catalunya «havia començat a implementar un circuit de diagnòstic de casos sospitosos en Atenció Primària, amb disponibilitat d'un resultat de laboratori en 24-48 hores, així com coordinació amb Salut Pública per a la traçabilitat dels contactes». Així mateix, explicava que «els recursos humans són adequats i existeix un important pla de reforç per a contractar».
El Pla de la Generalitat: prop de 300 rastrejadors telefònics i 100 més, en espera
'El Confidencial' explica que, un mes després, quan Barcelona i Lleida van accedir a la fase 3, la Generalitat xifrava el reforç del sistema de rastreig en 85 treballadors del servei del 061 que van ser transferits a un 'call center' i altres 203 contractats externament a una filial de Ferrovial. Així mateix, el Departament de Salut tenia un centenar de treballadors preparats per si feia falta que s'incorporessin al servei.
L'únic però de l'informe de Sanitat va ser una advertència sobre algunes àrees de la província de Barcelona, on era «necessari augmentar el nivell d'exhaustivitat del sistema, que hauria d'acostar-se progressivament al 100% de casos amb estudi de contactes realitzat». Així mateix, la resolució també demanava «consolidar i ampliar les mesures de reforç de personal tant en els nivells assistencials com en Salut Pública».
La preocupació pels temporers
Els informes de la Direcció General de Salut Pública també van mostrar preocupació per la situació dels temporers, tant a l'Aragó com a Lleida. En aquest sentit, Sanitat afirmava que l'Aragó tenia «una important població flotant de treballadors temporers als quals també es recomana parar atenció en les pròximes dates».
En aquest àmbit, tot i els compromisos, es recomanava «reforçar i avaluar els avanços en la implementació de la capacitat de detecció i seguiment de casos i contactes per part d'Atenció Primària i Salut Pública en les pròximes setmanes». Els compromisos i recomanacions no s'han complert i la situació, ara com ara, a Lleida i Barcelona és preocupant.