La decisió d'inocular una segona vacuna de Pfizer als menors de 60 anys que van rebre la primera d'AstraZeneca dependrà d'ells mateixos, així ho ha decidit el Ministeri de Sanitat. Aquesta mesura s'ha adoptat per la diferència de postures reflectides durant el Consell Interterritorial. I és que per primera vegada, es deixa en mans de la població el lliure albir de decidir quina vacuna es volen posar.
En aquest context, es plantegen diverses qüestions sobre les dues vacunes: quina és millor, quina ofereix una major immunitat, quins efectes secundaris podrien tenir en l'organisme, si s'haurien de combinar o no, etc. 'Nius' ha volgut donar resposta a aquestes qüestions i ha parlat amb un dels responsables de l'estudi 'CombivacS', José Alcamí, que és viròleg de l'Institut de Salut Carlos III.
Gràcies a aquest estudi, Sanitat avala la combinació de Pfizer i AstraZeneca. Altres professionals que el diari ha entrevistat són Ignacio López-Goñi, microbiòleg de la Universitat de Navarra, o José Gómez Rial, immunòleg de l'Hospital Clínic de Santiago. Tots s'han mostrat molt crítics per la manera en què s'ha dut a terme l'estudi.
Quina vacuna és millor?
La primera qüestió que es planteja ha obtingut una resposta molt sincera: «no la podem respondre». I és que no hi ha una investigació en la «branca AstraZeneca-AstraZeneca. Es va dissenyar així. L'objectiu era respondre a una altra pregunta: si una persona ha rebut una dosi d'AstraZeneca i ara rep Pfizer, tindrà una bona resposta immunològica? I la resposta és que sí, que indueix una resposta potent d'anticossos», així ho ha confirmat José Alcamí.
Aquest és un dels punts més criticats pels experts, ja que falta comparar la inoculació de dues dosis d'AstraZeneca amb la de combinar AstraZeneca i Pfizer. Segons argumenta l'investigador, la resposta que han vist «és potent i és bona, però això era d'esperar, era obvi. Que sigui millor que la pauta AstraZeneca-AstraZeneca? Això no ho sabem, no es pot concloure».
En aquesta mateixa direcció assegura que no hi ha cap avantatge de barrejar qualsevol dels sèrums i que perquè aquest procés es verifiqui, un altre estudi haurà de recolzar aquesta hipòtesi. Aquest procés, que té en dubte tota la comunitat científica, s'està duent a terme al Regne Unit, però les dades no sortiran fins d'aquí a uns quants mesos; de moment l'únic que es pot fer és especular.
La finalitat: crear anticossos
Una cosa que sí que conclou l'estudi és que de la combinació de les dues vacunes s'indueix una resposta immunològica notable. Dins d'aquesta fase s'espera un estudi cel·lular, però caldrà esperar a que se n'extreguin resultats. Sobre la immunitat d'anticossos, l'especialista comenta que «si agafem els resultats que va publicar al seu dia AstraZeneca, veiem que la segona dosi augmentava els anticossos neutralitzants a un nivell de gairebé 3. En l'assaig que hem fet nosaltres amb la segona dosi de Pfizer, han augmentat set vegades i mitja».
Tot i així, Alcamí no confirma que els resultats siguin concloents, perquè «són dos estudis diferents, la tècnica no és la mateixa. Els resultats que hem extret nosaltres no són inferiors; de fet, són superiors, però no són comparables», argumenta.
Un altre aspecte que cal ressaltar dels resultats de l'assaig és que amb la segona dosi de Pfizer la quantitat de defenses augmenta. Els anticossos «es van multiplicar per 150 als 14 dies d'haver administrat la dosi de reforç heteròloga. No és només que es produeixin molts més anticossos, sinó que a més són millors. Tenen més capacitat de bloquejar el virus», afirma l'especialista.