Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp

Santi Vidal retorna a la carrera judicial i és destinat a un jutjat social de Barcelona

Així ho ha decidit la Comissió Permanent del CGPJ, després que el magistrat fos apartat l’any 2015 per haver redactat una proposta de constitució catalana

Santi Vidal tornarà exercir al jutjat social 27 de Brcelona | CatalunyaDiari.cat

 

La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat destinar el magistrat Santiago Vidal al jutjat social número 27 de Barcelona, després d'estar quatre anys apartat de la carrera judicial. El febrer del 2015 va ser suspès tres anys de sou i feina per redactar una proposta de constitució catalana, però a la primavera del 2018 el CGPJ li va impedir retornar a la carrera en considerar que no era lleial a la Constitució basant-se en un precepte legal que el Tribunal Constitucional va revocar a finals de l'any passat. 

  

El Tribunal Suprem va confirmar el retorn a la carrera el passat mes de març. En pocs dies,  Vidal podrà prendre possessió de la plaça, a la Ciutat de la Justícia de la capital catalana.

[predef]catalunya-diari-81[/predef]

 

  

Vidal ha perdut la seva plaça a l’Audiència de Barcelona

El reingrés ordenat pel Suprem i el CGPJ tenia efectes des del 9 de març de 2018, quan es van complir els tres anys de suspensió fixats inicialment pel CGPJ,  i, segons la sentència del Suprem, l'òrgan haurà de compensar econòmicament el jutge per aquest any que l'ha mantingut apartat. Per tant, haurà de calcular els ingressos que hauria rebut des del 9 de març de 2018 fins el 21 de març del 2019, però haurà d'excloure activitats que hagi desenvolupat en aquest temps i siguin incompatibles amb l'exercici de jutge.

El jutge tenia l'obligació de participar en tots els concursos que s'anunciïn per a places de la seva categoria i havia de sol·licitar totes les vacants fins obtenir un destí. Els anys de suspensió han fet que perdi la seva plaça a l'Audiència de Barcelona.

El CGPJ el va mantenir apartat més temps del previst

Fa un any, el CGPJ va argumentar que durant els tres anys que havia estat apartat de la carrera judicial havia demostrat  «falta de lleialtat a les institucions de l'Estat i la Constitució» i que la seva actuació implicava «una evident pertorbació a la reputació i imatge amb la que el Poder Judicial ha d'aparèixer per al compliment de les seves altes funcions en un estat democràtica social i de dret».

La situació, però, va canviar al desembre del 2018. El Tribunal Constitucional, a petició del Suprem pel cas d'un altre jutge que tenia sobre la taula i que també demanava el reingrés, va declarar que l’article de la declaració d'aptitud era inconstitucional. Per tant, dequeia la norma que havia usat el CGPJ per mantenir apartat el jutge Vidal.

Davant d'aquesta nova situació legal, el jutge Vidal va tornar a demanar el reingrés.  Va presentar un recurs contenciós-administratiu davant el Suprem contra l'acord de 8 de març de 2018 del Consell General del Poder Judicial que el mantenia apartat de la carrera judicial tot i que ja havia complert els tres anys de suspensió.

Santi Vidal
Vidal va dir que se sentia «molt incòmode» per tornar a ser jutge de l'estat espanyol, | Cedida

 

El magistrat se sent «molt satisfet»

Després de la decisió del Suprem, el passat 12 de març, Vidal va dir que se sentia «molt incòmode» per tornar a ser jutge de l'estat espanyol, ja que li hauria agradat poder-ho fer en el «sistema judicial de la república de Catalunya».  «Malauradament, els fets posteriors a l'1 d'octubre del 2017 no em permeten acomplir aquell desig», va valorar. Ara es mostra «molt satisfet» de poder tornar a exercir de jutge, tot i que serà en l'àmbit social i no en el penal com fins el 2015.

El col·lectiu Drets, que ha defensat Vidal davant del CGPJ, considera que amb aquesta decisió «es posa fi a un periple jurídic que ha posat contra les cordes la independència del poder judicial», i ha permès anular el «test d'aptitud per manca de lleialtat constitucional que permetia al CGPJ fer purgues ideològiques». Aquest procés, diu Drets, ha permès «posar en evidència la discriminació ideològica en certs estaments judicials».