Rubí s'ha convertit en el centre de totes les mirades a causa de la polèmica que s'ha generat pel trasllat de 80 MENA, d'entre catorze i divuit anys, a l'antic hotel Terranova de la població. Els menors fa nou mesos que viuen i estudien en un hotel de Sant Just d'Esvern on conviuen amb altres hostes. Un nou centre que està previst que s'obri a mitjans de juny. El passat dimarts, prop de 200 persones, veïns del barri de Can Rosés de Rubí, es van manifestar en contra del trasllat dels menors i van escridassar la directora general de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), Ester Cabanes.
Escarni públic a la directora de la DGAIA a Rubí. El que havia de ser una trobada amb alcaldessa @anammartinez i representació veïnal, es converteix en una escridassada pública. La raó, la propera obertura d’un centre per a joves migrants. @324catpic.twitter.com/M9D83IUHkv
— Ferran Moreno (@FerranMorenoG) 14 de maig de 2019
En aquesta línia, l'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, s'ha alineat totalment amb els veïns i s'ha posicionat en contra de l'obertura del centre de menors no acompanyats i exigeix a la DGAIA que n'aturi el trasllat: «La DGAIA i el Govern ho han fet molt malament». La batlle assegura que la decisió de convertir l'antic Hotel Terranova en un centre per acollir menors estrangers va ser totalment «unilateral», tot i que reconeix que el 2 de maig Cabanes, li va trucar per informar-la dels plans de l'executiu català.
Obres sense permís
«Li vaig dir que em semblava una barbaritat que em truquessin per dir-me una cosa així, ja que considerava que hauríem d'haver-la treballat prèviament», comenta la socialista que afegeix que ja en aquell moment va manifestar el seu neguit: «Vaig dir que creia que seria un problema per la ciutat», apunta.
En aquest sentit explica que quan els veïns van tenir constància dels fets van demanar una reunió amb ella en què els va explicar el que passava. «Ells també van expressar la seva voluntat que això s'aturés», relata Martínez que alerta que «un centre d'integració per definició no respon al que aquí es vol posar».
L’alcaldessa de Rubí es dirigeix als veïns. “No és el lloc per portar un centre”, diu referit a l’hotel buit. Afegeix que cal buscar solucions pels joves migrants. Segueixen crits i interrupcions quan directora DGAIA agafa el micròfon. @324catpic.twitter.com/bbawlRO0eB
— Ferran Moreno (@FerranMorenoG) 14 de maig de 2019
Martínez també ha carregat contra l'executiu català perquè afirma que van començar-se a fer diverses obres per adequar l'interior de l'edifici sense tenir els permisos pertinents. «L'autorització que van demanar era d'un assabentat d'obres, no s'ajustava amb el que s'estava fent i hem aturat els treballs», comenta.
Els veïns de Rubí defensen que no són «racistes»
Els veïns han creat la plataforma Stop Centre de Menors Rubí per expressar el seu rebuig a la decisió del Govern, una de les portaveus ha explicat que «no som racistes, el que volem és una solució viable per aquests nens però posar-los aquí, tots junts, i el dia que compleixin divuit anys deixar-los al carrer no és el més just».
Els habitants del barri han anunciat que no acceptaran la proposta de la DGAIA perquè consideren que aquests joves necessiten una «atenció personalitzada» i desconfien que el Govern tingui prou recursos per poder-los atendre de forma adequada: «Diuen que portaran un tutor per cada sis menors, un metge i un psicòleg, però sabem que en altres centres no s'estan complint aquestes ràtios».
Així mateix alerta que la decisió no s'ha meditat suficient i que es deu a motius econòmics. Així, explica que l'edifici no disposa d'un espai comú per poder fer activitats i afirma que els joves hauran d'estar a les seves habitacions. «No volem que els fiquin aquí tancats i abandonats a la seva sort», lamenta l'Alba, també portaveu de la plataforma, que exigeix una «integració total i que se'ls respecti com a persones que són».
La DAGAIA atribueix l'oposició veïnal al «desconeixement»
La directora general d'Atenció a la Infància i Adolescència, Ester Cabanes, ha assegurat que pensaven que havien avisat a l'Ajuntament amb prou temps i que «ho podríem fer i informar els veïns». Cabanes ha defensat que la ubicació és «adequada» i ha atribuït al «desconeixement» l'oposició veïnal que hi ha. «Hi ha llocs que en un primer moment hi ha hagut desinformació i s'han espantat», ha dit, «però després estan convivint bé i amb uns resultats boníssims».
«Treballarem perquè la gent entengui què són aquests centres, què perseguim i com és viable i possible conviure», ha dit tot afegint que «la Generalitat estarà allí, no abandonem ningú». «Si en un moment determinat hi ha un problema, estarem allí des del primer moment, però l'experiència ens diu que no hi ha d'haver problemes». També ha recordat que les organitzacions internacionals remarquen que la perspectiva és que hi continuï havent arribada de joves estrangers no acompanyats i que, per tant, la Generalitat ha de seguir obrint recursos. «No podem condicionar l'ajuda a un noi pel seu color de pell, seria inviable», ha reblat.
El Homrani atribueix l'oposició de Rubí «als neguits i a les pors»
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha atribuït «als neguits i a les pors» l'oposició veïnal i de l'alcaldessa de Rubí a la instal·lació d'un centre de MENA a la localitat. I aquestes pors, es generen perquè es tracta d'un col·lectiu «estigmatitzat». El conseller ha apuntat que des del departament ja estan acostumats a gestionar aquest tipus de situacions, i ha insistit que la millor solució és la convivència. Segons El Homrani, el Govern va informar l'Ajuntament de Rubí amb prou antelació i d'acord amb el conveni que té signat amb les entitats municipalistes sobre aquesta qüestió.
El Homrani ha desvinculat l'esbroncada de dimarts a Rubí de fets com els de Castelldefels, on un grup d'encaputxats va atacar un centre de MENA. El conseller ha constatat que l'acollida i integració d'aquests menors és un repte conjunt i complex, i més quan a tot Europa hi ha una «certa onada de pensaments d'extrema dreta». Segons ell, es tracta d'un col·lectiu estigmatitzat, i ha subratllat que quan hi ha una agressió en un institut o en un barri, no es parla de forma crítica de tot el centre educatiu o de tot el barri.