Tarragona té el pol petroquímic més potent del sud d'Europa, i un dels més importants del continent. 28 empreses controlen un sector en ple creixement que des de la seva implementació als anys 60 fins avui ha patit una gran transformació. És un dels dinamitzadors més potents de treball a la zona. Però, què representa el sector i quina ha estat la seva evolució?
El sector petroquímic, a Tarragona des dels anys 60
Indústries Químiques Associades (IQA), un conglomerat de diverses empreses del sector, va posar el peu per primera vegada a Tarragona el 1961 amb la compra d'una superfície de 80 hectàrees, el 67 ja es produïen 460.000 tunelades de producte i donava feina a més de 440 persones.
El pas més important pel sector químic però, va arribar de la mà de Repsol, amb la posada en marxa de la refineria i la indústria química transformadora. Es van instal·lar per primer cop dos cràckers, els que permeten transformar el petroli en material per elaborar altres productes, com ara el plàstic. De fet, són aquests dos crackers, avui controlats per Repsol i Dow, els que han situat a Tarragona al capdavant de la indústria química espanyola. Només Holanda té un pol químic amb més crackers, en aquest cas tres, a tota Europa.
Repsol va arribar als anys 70 a Tarragona, després que el Consell de Ministres aproves la construcció d'una planta de refineria de petrolis a Tarragona. Es va construir el 1973 i va començar la seva activitat el 1976. Des de llavors s'ha construït aquest enorme pol industrial que és avui el sector químic a Tarragona.
El sector s'agrupa sota el paraigua de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), l'ens encarregat de defensar els interessos d'aquesta indústria i la plataforma que serveix per compartir sinergies entre els diferents actors.
El sector petroquímic a Tarragona en xifres
La indústria petroquímica de Tarragona mou més de 20 milions de tunelades cada any, representa el 50% de tota la indústria química a Catalunya i el 25% a tot Espanya. És un dels sectors industrials amb una previsió de creixement pel 2030 més favorable, un 4,5% segons dades de l'AEQT.
El 50% de les exportacions que es fan des de Tarragona surten d'aquest sector, un sector que destina més de la meitat de la producció a altres països. Els principals mercats són França, Alemanya, Itàlia o Holanda.
Genera 11.000 llocs de treball directes i indirectes i més de 35.000 llocs de treball induïts, és a dir, llocs de feina derivats de l'existència d'aquesta indústria al territori. De fet, l'AEQT calcula que un 10% de la població que viu als municipis on hi ha indústria química depenen d'aquesta. En l'àmbit estatal, i s'aplica també en el cas de Tarragona, un 94% dels assalariats tenen contracte indefinit.
El sector destina gran part del seu pressupost a projectes de recerca i innovació, és el sector industrial amb més percentatge d'empreses considerades innovadores. Les inversions d'I+D van créixer per sobre del 20% des del 2.000.
De productes comuns a l'alta especificació, la gran transformació del sector químic a Tarragona
«La indústria química ha evolucionat a mesura que ho ha fet la tecnologia», comenta Juan Pedro Díaz, gerent de l'AEQT. La tecnologia ha permès al sector adaptar-se a un context d'alta competitivitat.
El principal producte d'aquesta indústria és la gasolina i el dièsel que s'utilitza en diverses empreses i també en l'àmbit domèstic. Però, la indústria purament química el que fa és elaborar materials a partir del petroli que altres empreses utilitzaran per la creació de productes. Quan la indústria es va instal·lar aquí s'elaboraven el que s'anomenen 'commodites', materials bàsics com ara el polietilè o el polipropilè. «La indústria química de Tarragona ha deixat això per elaborar productes molt específics d'alt valor afegit», explica Díaz.
Ara en lloc d'elaborar un material que s'utilitza per fer el tap de les botelles de plàstic, s'elabora material per elaborar xeringues o bosses de sang mèdiques, productes d'alt valor afegit.
Un dels principals motius d'aquesta transformació és l'alta competitivitat que té la nostra indústria en comparació amb altres països d'Europa per temes com ara l'energètic. El preu de l'energia aquí és molt elevat en comparació amb altres indrets d'Europa. I per altra banda, el dèficit en infraestructures, que es mig solucionarà amb la posada en marxa del Corredor del Mediterrani, també ha fet que el sector d'aquí sigui menys competitiu.
Això si, el màxim competidor de materials bàsics, de 'commodities', per tota la indústria química europea va néixer fa cinc anys als països del Golf Pèrsic. «Allà tenen plantes molt noves i grans, i el petroli al costat, però no tenen la mà d'obra qualificada per fer productes d'alt valor afegit», especifica Díaz. Per això la nostra indústria ha optat per fer menys producció però una producció amb més valor afegit que es pot vendre més cara.
Molts d'aquests canvis han vingut de la mà de la indústria o per la demanda de nous productes per part dels seus clients. «Renovar o morir. Les indústries han estat capaces d'innovar i inventar noves receptes», explica Diaz per exemplificar el motiu pel qual aquesta indústria ha guanyat i ha anat evolucionant al llarg dels anys.
Reptes de futur per la industria química de Tarragona
«La sostenibilitat, la competitivitat i la gestió del talent són els tres reptes als quals s'enfronta avui aquesta indústria», apunta Diaz. La sostenibilitat fa referència a qüestions econòmiques però també, i sobretot aquests darrers anys, a temes mediambientals. «Les empreses del sector han incorporat el tema mediambiental dins de l'estratègia empresarial», assegura Díaz. Segons l'AEQT les empreses estan molt interessades en què es faci un estudi de la qualitat de l'aire, tot i que apunten, s'està fent bé la feina des d'aquest sector.
El 2015 es va crear a Tarragona la Taula de la Qualitat de l'Aire que reuneix diverses administracions del territori amb empreses del sector. D'ençà de la formació del nou govern català, però, no s'han tornat a trobar. Els municipis adjacents, com el Morell, reclamen més implicació de les administracions.
De fet, segons l'AEQT una de les avantatges de la tecnologia és que ha permès a aquestes indústries desenvolupar nous sistemes menys contaminants i més respectuosos amb el medi ambient i que s'està constantment innovant en aquest sentit. El tema mediambiental és un dels que més crítiques li ha valgut a aquest sector al llarg dels anys.
Però la indústria també està preocupada per la falta de personal. Segons explica Diaz, falta gent amb formació mitjana però específica. Per això des de l'AEQT volen promoure, encara més, els estudis de Formació Professional Dual que permeten als joves formar-se en vessants especialitzades del sector químic. Uns estudis que van acompanyats de moltes hores de pràctiques dins del sector. «Cada alumne que entra sap que té feina en acabar i que té un sou per damunt de la mitjana», apunta Díaz.
Per aconseguir que més gent opti per aquests estudis Díaz fa una crida a les administracions perquè donin prestigi als estudis d'aquest tipus. «Tenim una universitat que forma molt bé a la gent en enginyeria química o química, però ens fa falta gent formada en Formació Professional Dual específica, perquè avui dia es necessita molta més especificitat», assegura.