Aquest dilluns, 22 de juny, es compleixen dos anys de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018. Molt s'ha escrit sobre aquest esdeveniment. S'han omplert pàgines i pàgines sobre la polèmica política que els va envoltar. També sobre el fet que, per primera vegada abans del coronavirus, una competició esportiva d'àmbit internacional es va haver d'ajornar un any.
El que és indubtable és que Tarragona 2018 ha deixat un llegat. Un llegat que ha costat resoldre, hi ha herències eternes, com exemplifica el cas del Palau d'Esports Catalunya, a l'Anella Mediterrània, però un llegat, al cap i a la fi.
A la recta final dels Jocs, el comissionat de l'esdeveniment, l'aleshores conseller socialista del govern municipal de Tarragona, Javier Villamayor, reivindicava el canvi que suposava pels barris de Ponent, (Campclar, Torreforta i Bonavista), l'Anella Mediterrània, 28 hectàrees de zones verdes i nous equipaments esportius on, no fa tant, s'hi aixecava el barri de l'Esperança, una zona de la ciutat que porta records de drogues, abandonament i tristos problemes socials.
Dos anys després de la inauguració dels Jocs Mediterranis, TarragonaDigital ha volgut saber què se n'ha fet del llegat, com es viu, però no només a Tarragona, cal recordar que els Jocs Mediterranis van ser un projecte amb seus repartides pel territori, com ara Reus, el Vendrell i Calafell.
Per saber quin és el rendiment de les instal·lacions ens hem dirigit a dos representants de les principals entitats de bàsquet de la ciutat de Tarragona, el CBT i l'ADT. La tria del bàsquet ha sigut perquè a Tarragona 2018 es va disputar el puc utilitzat format del 3x3, una decisió que va sorprendre el món del bàsquet.
«L'Anella Mediterrània és una millora molt destacable»
Martina Roncero és la presidenta de l'associació de veïns Campclar-zona Deportiva. Transmet satisfacció per tenir l'Anella Mediterrània al barri: «sempre està plena a la tarda, la gent surt a passejar per la zona». Explica que, en aquest desconfinament, algun gimnàs ha triat aquests terrenys de Campclar per fer esport «a l'aire lliure». En resum, per Roncero «la millora és molt destacable respecte al camp buit que hi havia abans».
El president del CBT, Jacint Rodríguez, s'expressa en una línia semblant: «tenir instal·lacions com aquestes sempre és una bona notícia però no hem pogut aprofitar el pavelló». Rodríguez fa referència a les dificultats que hi ha hagut entre el govern català, qui va construir el pavelló, i l'Ajuntament de Tarragona, dificultats que, tot apunta, que es resoldran ben aviat. El màxim representant del CBT desitja que «es resolgui tot i puguem gaudir ben aviat de les instal·lacions».
I és que aquest serrell sense resoldre ha provocat que, encara que «tenir un pavelló així a Tarragona és positiu, perquè ens dona la possibilitat d'organitzar esdeveniments esportius i ens obre un ventall de possibilitats als clubs locals», els clubs de la ciutat no hagin pogut gaudir d'un pavelló nou de trinca i amb capacitat per a més de 5.000 espectadors.
«Els Jocs Mediterranis no han suposat aquella millora en les instal·lacions que tots volien»
I del Serrallo, ens desplacem a Riuclar, al «Riuclar Arena», el pavelló de l'ADT. Li preguntem a Robert Hernández, president d'aquest club de bàsquet: «per desgràcia, els Jocs Mediterranis no han suposat aquella millora en les instal·lacions que tots volien, i ni tan sols en algunes d'elles que no van tenir cap millora».
Sobre el Palau d'Esports, el president de l'ADT entén que «el podríem considerar part del llegat dels Jocs, però no s'està gestionant de la millor de les maneres. L'única activitat esportiva en dos anys ha sigut un circuit de pretemporada d'ACB, organitzat pel nostre club». «A més a més», afegeix Hernández, «les notícies que arriben és que el seu ús serà el d'una instal·lació convencional, quan el cost ha sigut el de 10 instal·lacions convencionals».
Robert Hernández explica que «trobo a faltar un llegat més potent a escala d'intangibles, tal com cultura d'anar a veure un espectacle esportiu, vincle amb les diferents disciplines, gestió o residencies per esportistes de fora, formació acadèmica des del vessant esportiva, etc.»
Els Jocs van renovar, a Reus, el Pavelló i l'Estadi
A la capital del Baix Camp, l'impacte dels Jocs Mediterranis en l'àmbit dels equipaments va ser menys notori que en altres municipis. No es va construir cap instal·lació nova, i la inversió de 2,4 milions d'euros —un 80% dels quals el va aportar la Diputació de Tarragona— va servir per adequar i modernitzar algunes instal·lacions locals.
En concret es van fer obres de reforma al Pavelló Olímpic i a l'Estadi Municipal de Futbol. En el primer cas, per millorar espais com els vestidors, les oficines o els punts d'atenció al públic. En el segon, a més de la reforma d'espais com les cabines per als comentaristes, el canvi més significatiu va ser la renovació de la gespa del terreny de joc.
La diferència entre tots dos equipaments és l'ús actual. Mentre que el Pavelló Olímpic ha mantingut la seva activitat —lògicament alterada durant el confinament—, l'Estadi Municipal de Futbol ha vist com deixava de ser escenari de partits de futbol professional arran de la crisi viscuda al Club de Futbol Reus Deportiu.
Jocs Mediterranis al Vendrell i Calafell
Els Jocs Mediterranis de Tarragona 2018 van tenir dues seus al Baix Penedès, el Vendrell i Calafell. La capital de la comarca va acollir la competició d'handbol femení, mentre que Calafell era la seu de la primera fase del campionat futbol. En ambdós municipis, això va suposar una millora de les seves instal·lacions esportives.
Al Vendrell, els Jocs van comportar la remodelació integral del pavelló del Club d'Esports Vendrell (CEV), una actuació que era molt necessària en un recinte que estava ja molt envellit. Dos anys després de l'esdeveniment, fonts oficials de la secció d'hoquei del club remarquen que la renovació del pavelló va ser «molt positiva», ja que l'equipament necessitava «una ampliació de l'aforament i dels vestidors, així com diverses millores tècniques per complir amb els requisits que es demanaven».
Prova d'aquests bons resultats és que el recinte va acollir a principis d'aquest any la fase final de la Copa de la Princesa d'hoquei, que va acabar amb la victòria del Vendrell. Entre els assumptes negatius hi ha la manca de ventilació que té el pavelló, que el converteix pràcticament en un infern els mesos d'estiu. El club espera que es facin diverses millores per solucionar aquest tema, així com la cobertura de la pista exterior, que va quedar pendent de fer el 2018.
A Calafell, els Jocs van comportar la remodelació de l'estadi Juan de los Ríos, amb millores com la substitució de la gespa artificial per una nova de qualitat superior, nous equipaments esportius al camp i els vestidors i una millora a la zona d'escalfament. Això ha permès acollir altres esdeveniments esportius els últims dos anys relacionats amb el futbol base.