Un matí d’estiu a Reus. Baixant el carrer Major, davant la Prioral, just quan trenca cap a la dreta el carrer de la Font, hi ha un racó que dins seu amaga un món aliè a les presses, el caminar i el moviment comercial de la ciutat. És la botiga Spook Records. Tret d’algunes novetats, sembla que en entrar-hi, un s’endinsi en una època passada, aquella en què cada cinc o sis cançons t’havies d’aixecar del sofà, agafar amb compte les dotze polzades del vinil, girar-lo i tornar a col·locar, suaument, l’agulla sobre els solcs del disc.
A l’interior de la botiga discogràfica hi ha el Carles Sorolla. Fa 32 anys que és darrere el taulell de la seva botiga, entre el 87 i el 97 al carrer Major, i des de fa 22 anys, al número 3 del carrer de la Font. Des de la seva posició privilegiada, ha vist la música passar per moltes etapes: «Ens hem anat emmotllant a diferents tendències i diferents maneres de vendre música», assegura.
Els ‘llarga durada’ es tornen a produir, editar, premsar i distribuir
A les estanteries, hi ha noms com Pink Floyd, Madonna, Aerosmith, Michael Jackson, Bob Marley i els Wailers, Nirvana, The Clash o The Foo Fighters. Ells mai han marxat de les estanteries ni de les botigues, i tot i que han vist com altres formats —els cassets, els CDs i finalment la música digital— s’han imposat per la seva comoditat, rapidesa i poc espai, quelcom especial en ells els ha mantingut en vida. I no tan sols això, ja que des de fa vora cinc anys sembla que els LP’s es tornen a produir, editar, premsar i distribuir amb força. Han tornat, malgrat que per als amants d’estils com el hip-hop o la música electrònica mai van marxar.
«Funcionem molt bé. Tenim una bona clientela, fidel i consolidada», valora Sorolla. Sobretot, però, destaca que el públic més freqüent és el comprès entre els 15 i els 40 anys. «És gent que ha crescut amb música que podia descarregar i que està farta de música sense valor. Necessiten alguna cosa més, volen que la música tingui un valor, que es pugui tocar, veure i col·leccionar», subratlla. A això, segons Sorolla, se li suma la bona qualitat del so i el fet que fent una ullada a les sempre curioses portades, es poden llegir les lletres de les cançons i es pot conèixer el productor del disc. «Han descobert un món nou que els fascina», conclou.
Ni la pols que obliga a fer el manteniment dels discos, ni el fet d’haver de pagar per consumir música o d’haver d’aixecar-se per canviar de cara ni l’espai són inconvenients. De fet, amb l’espai, Sorolla hi fa broma: «Per als vertaders amants de la música, les estanteries, com més plenes, millor». En aquesta manera d’escoltar i viure la música hi ha un component nostàlgic i un concepte de la música que va més enllà de l’oïda; també hi participen la vista, el tacte i, inclús, l’olfacte. I a això, s’hi suma el gaudi del procés de reproducció, la qualitat del so i el so característic de l’agulla i l’art de les cobertes. Els vinils no només són música, aporten calidesa a l'espai i tenen un valor afegit.
Les xifres parlen per si soles
L’Spook Records ven més vinils que discs: un setanta per cent de les vendes són vinils, els CDs un trenta. També hi ha cassets, un altre món que semblava ressuscitar, però que segons el mateix Sorolla, «és molt minoritari». A més, la botiga es pot trobar per internet, en una plataforma de venda d’aquest tipus de productes anomenada Discogs, on hi ha milers de botigues i a través de la qual el Carles envia paquets diàriament arreu del món. «També tenim novetats setmanals. La gent s’assabenta de les estrenes dels seus grups preferits i els vénen a buscar quan surten a la llum», explica.
Sens dubte, els vinils estan en auge. Així ho evidencien diversos estudis i enquestes realitzades en els darrers anys. Com la del British Recorded Music Industry, que l’octubre del 2013 xifrava en un terç del total els compradors de menys de 35 anys. El 2014, un altre estudi destacava un impressionant increment del 85 per cent de vendes respecte a l’any anterior. I el 2017, l’empresa d’anàlisi musical, registrava un altre ascens del vint per cent respecte el 2016.
El vinil es recupera quan semblava oblidat
En preguntar-li quin futur veu als discs de vinil, el Carlos afirma, senzillament, que «el temps dirà per quin camí aniran. D’aquí un parell d’anys ja veurem què farem i com ho farem, perquè la manera de vendre ha canviat tots aquests anys». Les previsions de futur són bones, i és que el volum de vendes és el mateix que el dels anys 90. És cert que no és ni sembla que serà un fenomen tan massiu, serà molt difícil que així sigui, però tant o més cert és que el tocadiscs, el vinil i l’agulla s’han recuperat quan semblaven condemnats a l’oblit. Pel bé de la música, que segueixi sent així. Llarga vida al vinil!
