La dieta mediterrània és reconeguda internacionalment per millorar la salut de la població amb productes locals, tradicionals, de temporada i principalment d’origen vegetal, com ara fruites, verdures, llegums, cereals i oli d’oliva.
Aquesta dieta s’ha associat a un risc menor de desenvolupar malalties cardiovasculars i factors de risc cardiometabòlics, càncer, diabetis, malalties neurodegeneratives i mortalitat prematura. Dos rigorosos assajos clínics han demostrat també la seva eficàcia en la prevenció primària i secundària de malalties cardiovasculars i s’ha associat amb un envelliment saludable.
Per altra banda, la dieta mediterrània és un exemple de dieta sostenible, ja que redueix les emissions de gasos d’efecte hivernacle i l’ús de recursos naturals.
Efectes dels ultraprocessats en la salut
Malgrat això, sembla que els patrons de consum actuals continuen canviant cap a dietes poc saludables. La dieta actual de la població espanyola s’està allunyant del patró mediterrani, cap a una dieta menys saludable i més occidentalitzada.
Aquesta manera d’alimentar-nos està suposant un empitjorament de la salut nutricional de la població, ja que en molts casos suposa ingestes per sobre de les necessitats nutricionals de calories, greixos saturats, sucre i colesterol. En part, el consum excessiu d’aquests nutrients s’està convertint en una cosa habitual a causa de la ingesta freqüent d’aliments molt processats. Segons l’OCU, els aliments ultraprocessats que més es consumeixen són carns processades, begudes ensucrades, brioixeria i aperitius.
A Espanya, el consum d’aliments ultraprocessats suposa una quarta part del total de l’energia de la dieta. L’allunyament de la dieta mediterrània i el consum excessiu d’aliments ultraprocessats està suposant un risc per a la salut dels consumidors i una mortalitat més elevada, a més d’una degradació del medi ambient.
Particularment, l’excés de pes provocat per una mala alimentació s’associa a altres malalties cròniques com les cardiovasculars, la diabetis tipus 2 o alguns tipus de càncer. Les citades malalties tenen una alta prevalença a Espanya: el 20% de la població pateix d’hipertensió, el 15% té hipercolesterolèmia i el 8% ha desenvolupat diabetis.
A la Unió Europea, gairebé un milió de morts es podrien atribuir a riscos dietètics provocats per un consum alimentari poc saludable.
Una agricultura contaminant
En relació amb les conseqüències ambientals, l’agricultura s’ha identificat com a principal causa de la degradació ambiental a escala global. Entre els impactes ambientals que provoca la producció d’aliments, en el cas espanyol destaquen: la contaminació de l’aire per emissions d’amoníac, i de l’aigua per lixiviació de nitrats; la degradació del sòl, per l’erosió i per la pèrdua de matèria orgànica; o les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
S’ha de destacar l’ús de territori a tercers països, sobretot per a la producció de pinsos, que genera importants impactes com els que s’associen a la desforestació.
També resulta preocupant la dependència de l’energia i altres recursos no renovables per a la producció de subministraments com fertilitzants i electricitat.
Tenint en compte aquesta situació, el sistema agroalimentari es presenta com un element clau a transformar per tal de garantir la salut de la població i del planeta.
Producció i consum responsable
La comissió EAT-Lancet va concloure que els canvis en direcció a dietes saludables podrien prevenir aproximadament 11 milions de morts a l’any (entre el 19% i el 24% del total de morts en adults).
En el cas espanyol, s’ha calculat que reduir el consum de productes d’origen animal (carn, llet, ous i alguns productes de la pesca) i de sucre, triplicar el consum de llegums i duplicar el de verdures, donen com a resultat una dieta mediterrània, una reducció dràstica dels impactes ambientals i la possibilitat d’assolir l’autosuficiència alimentària amb una producció ecològica.
Tot i això, el canvi en els hàbits alimentaris no és suficient per aconseguir un sistema alimentari més sostenible. És també necessària una transformació del model productiu d’aliments de la nostra economia.
Les pràctiques agroecològiques incorporen una visió holística del sistema alimentari com a productor d’aliments, prioritzant la seguretat alimentària enfront del lucre econòmic industrial, augmentant la resiliència enfront del canvi climàtic i reduint els impactes ambientals i l’emissió de contaminants que perjudiquen la nostra salut.
La combinació de la dieta mediterrània i l’agroecologia genera sinergies molt importants des d’un punt de vista ambiental, però també ho fan des del punt de vista de la salut.
Cal destacar que els aliments ecològics minimitzen l’exposició a residus de pesticides i a metalls pesants i incrementen el contingut de vitamines o antioxidants. Aquesta disminució en l’exposició a pesticides és encara més rellevant si tenim en compte que una dieta sostenible comporta un consum més alt de verdures i fruites, ja que són els productes que presenten més residus d’aquest tipus.
L’evidència científica entorn dels efectes a llarg termini del consum de productes ecològics en la salut encara és limitada, però està creixent ràpidament.
Per acabar, s’ha de destacar la necessitat de reduir el malbaratament alimentari. Actualment, segons estima la FAO, els aliments que es perden i malbaraten podrien alimentar a 1 260 milions de persones famolenques cada any. Aquestes xifres, a més de suposar un risc per a la seguretat alimentària, contribueixen a la quarta part de les emissions totals del sistema agroalimentari.
Tornar a la dieta mediterrània
Sota el prisma de l’exposat al llarg de l’article, sembla que el retorn al patró alimentari tradicional de dieta mediterrània és una necessitat més que una simple opció.
Alhora, hem d’assegurar que la forma en la qual els aliments es produeixen i consumeixen no interfereix en la salut i el medi ambient. Això requereix fomentar la producció ecològica, de manera que disminueixi l’exposició a substàncies tòxiques i la contaminació ambiental. Conjuntament amb una disminució del malbaratament alimentari, aquestes mesures possibilitarien un sistema ajustat a la capacitat del territori.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.